17.02.2021 - 19:50
Amb les dades d’avanç disponibles, el saldo del deute de les administracions públiques va arribar als 1,31 bilions d’euros el desembre del 2020, amb una taxa de creixement del 10,3% en termes interanuals. Utilitzant el PIB nominal de l’any 2020, la ràtio de deute sobre el PIB es va situar en el 117,1% el quart trimestre del 2020. Vet ací la breu nota de premsa en què el Banc d’Espanya anunciava aquest matí la dada d’una de les magnituds que més creixen enguany i que més maldecaps ens donarà aviat. Per als curiosos, penseu que aquesta xifra representa un deute d’uns 28.000 euros per cada habitant de l’estat espanyol.
Però la nota no deia –potser per no espantar gaire el personal– que el quart trimestre del 2019 la ràtio sobre el PIB era del 95,5%. L’explicació del salt tan espectacular és ben clara, atès que si durant l’any el numerador creix d’un 10,3% i el denominador baixa d’un 11%, el quocient, és a dir, la ràtio, puja més de 21 punts percentuals en un sol any. La nota pintoresca –si es pot dir així– l’ha posada El País, que en un piulet ha recordat que era la ràtio més alta que té l’estat espanyol des de la guerra de Cuba. No m’he parat a comprovar-ho, però té gràcia… si no fos pel problema que implicarà per a tots d’ací a un temps, quan Europa decideixi que s’ha acabat la màniga ampla que ha permès durant la pandèmia. Recordem que Maastricht va posar el llistó de màxim de deute en el 60%. I que ja se situa gairebé al doble.
El 90% de l’increment del deute correspon a l’estat espanyol, i per fer-nos una idea de la importància del salt del deute d’enguany, val a dir que la mitjana d’increment d’aquests darrers quatre anys (sense comptar el 2020) havia estat d’uns 30.000 milions anuals, la qual cosa vol dir que, amb la pandèmia, hem multiplicat per quatre l’augment dels anys normals. És veritat que enguany calia fer-ho si no volíem quedar-nos sense xarxa productiva, tal com ha fet també la resta de països de la Unió Europea.
La cosa es fa més grossa si mirem cap a Europa i veiem que països com Bèlgica, França, Espanya i Portugal són molt a la vora del 120% en la ràtio del deute sobre el PIB, i Itàlia i Grècia molt per sobre del 150%. Això és una muntanya de deute que es va acumulant i encara que ens diguin que no és el moment de fer-ho, molts ja van pensant com es tornarà tot aquest volum de diners.
De fet, va ser Itàlia el primer país a presentar obertament la situació, a final de novembre, i va demanar al Banc Central Europeu (BCE) que considerés d’anul·lar el deute públic que comprava durant la crisi per ajudar les nacions a esmorteir el cop econòmic. Cal pensar que Itàlia és el país de la zona euro amb un deute públic més alt en termes absoluts (2,6 bilions d’euros o dues vegades el PIB de l’estat espanyol i el segon en termes relatius, només superat per Grècia, molt a la vora del 160%).
Aquesta petició tenia com a objectiu l’anul·lació del deute adquirit pel BCE sota el programa de compres contra la pandèmia (PEPP, per les sigles en anglès). Pensem que el BCE ha adquirit més de mig bilió d’euros en bons sobirans amb aquest programa, que es mantindrà actiu fins a mitjans d’enguany, com a mínim. No és la primera vegada que es demana l’emissió de bons perpetus (no cal tornar mai el principal) que puguin ser comprats pel BCE i no computin com a deute públic dels països. D’aquesta manera, es reduiria la càrrega dels governs i els fons arribarien a l’economia per estimular el creixement.
Fa ben poc que vora un centenar d’economistes europeus s’ha adherit a un manifest titulat “Anul·lar el deute públic mantingut pel BCE perquè el nostre destí torni a ser a les nostres mans”, encapçalat per l’economista francès Thomas Piketty. Els signants veuen “positiu i útil” el debat sobre l’anul·lació del deute en mans del BCE que hi ha hagut a França, Itàlia, Luxemburg i Bèlgica, en un context en què gairebé el 25% del deute públic europeu ja és en mans del Banc Central, la qual cosa, en el cas espanyol, es quantifica en uns 380.000 milions d’euros.
La resposta al document per part de la presidenta del BCE, Christine Lagarde, va ser ràpida i contundent. Va considerar “inconcebible” la condonació del deute dels països de la Unió Europea vinculada a la covid-19 i va demanar als defensors d’aquesta idea que dediquessin “els esforços a aprofitar bé els fons europeus”. Segons que va dir, aquesta condonació seria “una violació del tractat europeu”. A més, va pronosticar: “Tots els països de la zona euro sortiran de la crisi amb alts nivells d’endeutament, però no hi ha dubte que l’aconseguiran de reemborsar”. Què voleu que us digui, jo no ho tinc tan clar.
