La Mostra de València s’endinsa en el gènere ‘noir’ amb una retrospectiva dels anys cinquanta fins avui

Enguany, la Mostra de València-Cinema del Mediterrani es fa als cinemes Babel i a l’IVC-Filmoteca des d’avui fins al 28 d’octubre. La programació inclou una panoràmica del cinema negre francès amb el cicle ‘Polar: sèrie negra a la francesa’.

‘La retrospectiva ofereix una oportunitat única per a comprovar com ha evolucionat el cinema negre francès dels anys cinquanta fins a l’actualitat, tot observant la feina de directors com Becker, Truaut, Melville, Tavernier, Chabrol, Audiard o Richet’, diu el director de programació del festival, Eduardo Guillot. Perquè, de fet, el cinema negre és una ‘invenció francesa’, diuen els organitzadors del certamen.

El 1946, la crítica francesa va veure els films nord-americans que no havia pogut veure durant la Segona Guerra Mundial i va encunyar el terme ‘film noir’ per a referir-se al to pessimista i fosc que els impregnava. En aquests films, les fronteres entre bons i dolents es difuminen i l’heroi acostuma a ser un antiheroi afeixugat per un passat fosc.

El cicle també ofereix un recorregut pels moments més representatius del polar, un subgènere dins el policíac francès, més acostat al negre americà que no al clàssic estil anglès. En aquest cicle es podrà veure Ri de Jules Dassin, Pierrot li Fou de Jean-Luc Godard, Sèrie negra dAlain Corneau, i Deixeu que els cadàvers es bronzegin d’Hélène Catet i Bruno
Forzani.

Aquest recorregut extens, clàssic i modern pel millor cinema del gènere és integrat pels següents títols: No toqueu la pasta (Touchez pas au grisbi, Jacques Becker, 1954); Ri (Du ri chez els hommes, Jules Dassin, 1955); Ascensor pel cadalso (Ascenseur pour l’échafaud, Louis Malle, 1958); Tireu sobre el pianista (Tirez sud le pianiste, François Truaut, 1960); L’evasió (Jacques Beckel, 1960); Pierrot le Fou (Jean-Luc Godard, 1965); El silenci d’un home (Le samouraï, Jean-Pierre Melville, 1967) i Sèrie negra (Série noire, Alain Corneau, 1979). Completen la llista Coup de Torchon (Bertrand Tavernier, 1981); La lluna en el rierol (Jean-Jacques Beineix, 1983); La cerimònia (La cérémonie, Claude Chabrol, 1995); Llegeix els meus llavis (Sud mes lèvres, Jacques Audiard, 2001); Plaga nal (Pars vite et reviens tard, Régis Wargnier, 2007); Mesrine 1 (L’instinct de mort, Jean-François Richet, 2008); Mesrine 2 (L’ennemi public n°1, Jean-François Richet, 2008); i Deixeu que els cadàvers es bronzegin (Laissez bronzer les cadavres!, Hélène Catet, Bruno Forzani, 2017).