La mort del rei dels maoris commociona Nova Zelanda i en remarca la doble identitat

El rai maori Kiingi Tuheitia Pootatau Te Wherowhero VII es va morir ahir, després d’una operació de cor de què no es va poder recuperar. El Kiingi Tuheitia era el monarca del poble maori de Nova Zelanda de feia divuit anys i havia aconseguit un gran reconeixement polític i institucional, que es va demostrar al cap de poques hores d’haver mort.

Nova Zelanda és una monarquia que té Carles d’Anglaterra de rei. La monarquia maori és un acord entre la majoria de les tribus maoris del país, que d’ençà del 1858 trien un rei per representar-les davant les autoritats de Nova Zelanda i del món. Kiingi Tuheitia era el setè monarca dels maoris i havia succeït la seva mare en el tron.

La complexitat de la doble identitat de Nova Zelanda s’ha expressat arran de la mort del rei. En termes institucionals, el rei dels maoris no té cap paper oficial en l’estructura política de Nova Zelanda. Però, en canvi, és reconegut com a tal i és considerat un dirigent nacional per totes les institucions i forces polítiques, que ahir van reaccionar a la mort amb missatges unànimes de condol. El govern de Nova Zelanda ha ordenat que totes les banderes oficials onegin a mitja asta la setmana que durarà el funeral tradicional del rei i l’elecció del nou monarca, que en el cas dels maoris no és necessàriament hereditari.

Una de les primeres reaccions i de les més significatives ha estat del rei Carles, que ha emès un comunicat en llengua maori i en anglès expressant el seu condol i recordant la bona sintonia personal que tenia amb el rei Tuheitia.

Uns quants països del Pacífic que comparteixen vincles culturals amb el poble maori han expressat també el condol oficialment i alguns primers ministres han dit que anirien a les cerimònies oficials de comiat. El rei de Tonga, Tupou VI, era de visita a Nova Zelanda i es va mostrar especialment trist per la notícia, i Baron Waqa, el secretari general del Fòrum de les Illes del Pacífic, que integra divuit estats i territoris, va dir que la seva mort era una gran pèrdua per a tota la regió.

Nova Zelanda fa anys que ha engegat un camí insòlit de reconeixement dels pobles indígenes. Aquest reconeixement inclou l’ús com més va més normalitzat de la llengua maori en totes les institucions de l’estat –parlada no solament pels maoris sinó també pels descendents d’europeus–, la introducció del maori a les escoles o als mitjans de comunicació i fins i tot l’ús habitual, i com més va més comú, del topònim original, Aotearoa, en compte de Nova Zelanda.

En una mostra de com l’acceptació de la identitat original de les illes ha crescut, els esportistes de Nova Zelanda que van competir als Jocs Olímpics de París van ser rebuts abans d’anar-hi oficialment pel rei Tuheitia i ell va anar a París per representar oficialment el poble maori dins la delegació oficial de Nova Zelanda.

Els anomenats tangata whenua (“gent de la terra”) van viure durant dècades un procés de colonització salvatge, però d’ençà de final del segle XX Nova Zelanda ha fet passos cada vegada més grans per a reconèixer els seus drets. Entre més, els maoris tenen set seients reservats al parlament, que són elegits exclusivament per aquells habitants que es defineixen com a maoris en unes eleccions paral·leles a les del parlament nacional.

Els maoris representen el 17,8% de la població de Nova Zelanda.