30.08.2024 - 04:10
El rai maori Kiingi Tuheitia Pootatau Te Wherowhero VII s’ha mort aquest dijous, després d’una operació de cor de la qual no s’ha pogut recuperar. El Kiingi Tuheitia era el monarca del poble maori de Nova Zelanda des de feia divuit anys i havia aconseguit un gran reconeixement polític i institucional, que es va demostrar al cap de poques hores de la seva mort.
Nova Zelanda és una monarquia que té com a rei Carles d’Anglaterra. La monarquia maori és un acord entre la majoria de les tribus maoris del país que des de 1858 trien un rei per representar-les davant les autoritats de Nova Zelanda i del món. Kiingi Tuheitia era el setè monarca dels maoris i havia succeït en el tron la seva mare.
La complexitat de la doble identitat de Nova Zelanda s’ha expressat en ocasió de la mort del rei. En termes institucionals el rei dels maoris no té cap paper oficial en l’estructura política de Nova Zelanda. Però, en canvi, és reconegut com a tal i és considerat un líder nacional per totes les institucions i forces polítiques, que ahir van reaccionar a la mort amb missatges unànimes de condol. El govern de Nova Zelanda ha ordenat que totes les banderes oficials siguin posades a mig pal la setmana que durarà el funeral tradicional del rei i l’elecció del nou monarca, que en el cas dels maoris no té per què ser hereditari.
Una de les primeres reaccions i de les més significatives ha estat del rei Carles que ha emès un comunicat en llengua maori i en anglès expressant el seu condol i recordant la bona sintonia personal que tenia amb el rei Tuheitia.
Diversos països del Pacífic que comparteixen vincles culturals amb el poble maori han expressat també oficialment el condol i alguns primers ministres han afirmat que acudiran a les cerimònies oficials de comiat. El rei de Tonga, Tupou VI, era de visita a Nova Zelanda i es va mostrar especialment trist per la notícia i Baron Waqa el secretari general del Fòrum de les Illes del Pacífic, que integra 18 estats o territoris, va dir que la seva mort era una gran pèrdua per a tota la regió.
Nova Zelanda fa anys que ha iniciat un camí insòlit de reconeixement dels pobles indígenes. Aquest reconeixement inclou l’ús cada vegada més normalitzat de la llengua maori en totes les institucions de l’estat -parlada no només pels maoris sinó també pels descendents d’europeus. L’introducció del maori a les escoles o als mitjans de comunicació i fins i tot l’ús habitual, i cada vegada més comú, del topònim original, Aotearoa, en comptes de Nova Zelanda.
En una mostra de com l’acceptació de la identitat original de les illes ha crescut, els esportistes de Nova Zelanda que van competir en els jocs olímpics de París van ser rebuts abans d’anar-hi oficialment pel rei Tuheitia i ell va desplaçar-se a París per a representar oficialment el poble maori dins la delegació oficial de Nova Zelanda.
Els anomenats Tangata whenua (“gent de la terra”) van viure durant dècades un procés de colonització salvatge, però des de finals del segle XX Nova Zelanda ha fet passos cada vegada més gran per a reconèixer els seus drets. Entre més, els maoris tenen set seients reservats al parlament, que són escollits exclusivament per aquells habitants de Nova Zelanda que es defineixen com a maoris en unes eleccions paral·leles a les del parlament nacional.
Els maorís representen el 17,8% de la població de Nova Zelanda.
