06.02.2018 - 22:00
‘Beveu, beveu, lectors, abans d’escrutar l’ànim amb què el vi inventaria verins i altres pregàries, no deixeu que l’estat ben mirat de la raça us estalviï el pols accelerat del dubte…’
Ens has deixat massa aviat, encara et quedaven versos per recollir a les tavernes i mots per descobrir en el cul d’un got de cervesa.
Com Artur Rimbaud, Sylvia Plath o Dylan Thomas, has passat per les nostres vides com una estrella fugaç i irrepetible. Has marxat jove, amb menys de mig segle has tingut prou per a escriure poemes vivaços, punxents i directes que han deixat empremta en la història de la literatura catalana. Com va dir Nietzsche: ‘Els elegits pels déus moren joves, així poden ells gaudir de la seva companyia.’
Tu ets Poesia per la Revolta. No dol la mort sinó l’absència, i dol molt no veure’t mai més per Ca Revolta. Ens deixes un magnífic llegat poètic: Tavernàries, premi València Alfons el Magnànim 2016, i més d’onze poemaris per a omplir el buit de la teva absència.
‘Amb tot el que he begut potser ja va sent l’hora que ho aneu fent vosaltres, lectors, que sigui el vi qui restauri el llindar del que voleu sentir o d’allò que voldríeu dir en un moment de febre, reclameu que un espasme sincer us esmeni els dogmes sense embolcalls amables. Collons, planteu-hi cara al seny fossilitzat! Beveu, i destruïu-lo!’
Beurem, estimat Manu, i alçarem la copa per la teva memòria.
