23.11.2016 - 11:44
|
Actualització: 24.11.2016 - 03:38
Dos casos judicials més que van perseguir l’exalcaldessa, ‘Ritaleaks’ i la Llei de Memòria Històrica, van acabar en sobreseïment
VALÈNCIA, 23 (EUROPA PRESS)
La mort de l’exalcaldessa de València i senadora, Rita Barberá, obligarà el Tribunal Suprem (TS) a arxivar la causa oberta contra ella per un presumpte delicte de blanqueig de capitals –en el marc de l’Operació Taula– per donar-se per extingida la seva responsabilitat penal, tal com recull l’article 130 del Codi Penal.
Segons han explicat fonts judicials a Europa Press, la mort d’una persona investigada en qualsevol procediment extingeix la seva responsabilitat penal. Així, la causa s’arxiva. Després de la defunció, l’òrgan instructor inicia uns tràmits perquè se certifiqui oficialment la mort i, una vegada la tingui constatat, dicta un acte d’extinció de responsabilitat.
L’exalcaldessa s’havia enfrontat en l’últim any a tres causes judicials: ‘Ritaleaks’, la Llei de Memòria Històrica i l’Operació Taula. Els primers procediments van acabar en arxivament el passat mes de juliol, mentre que el tercer seguia viu al Suprem.
Precisament sobre aquesta última causa, Barberá havia acudit aquest dilluns a declarar davant el magistrat instructor del Suprem, Cándido Conde-Pumpido, pel suposat blanqueig de capitals comès pel grup municipal del PP al consistori que ella va presidir durant 24 anys. La seva defensa es va basar a negar que hi hagués finançament il·legal o que existís una caixa B en el partit.
En la seva declaració a l’Alt Tribunal, l’exprimera regidora de València es va limitar a reconèixer que havia entregat 1.000 euros al partit en concepte de donació que mai li van ser retornats en dos bitllets de 500 euros. El seu advocat, José Antonio Choclán, ha manifestat en relació amb aquest procés: “No sap ningú la pressió que pateix una persona sotmesa a una recerca penal, esbroncada públicament. Mereix una reflexió”, ha exposat en declaracions a Europa Press.
Barberá estava sent investigada al Suprem des del passat dia 13 de setembre, després que el Jutjat d’Instrucció número 18 de València, que investiga l’Operació Taula derivada del cas Imelsa, li remetés a l’abril la part del procediment que afectava l’exalcaldessa per tenir la condició d’aforada.
Independentment d’aquesta peça, que estava en mans del Suprem, hi ha dues parts més que s’instrueixen a València. La causa principal, que se segueix al jutjat ordinari, en la qual hi ha 47 persones imputades –entre elles, tots els regidors del grup popular al consistori menys un; assessors i exassesors i el PP com a persona jurídica–; i una altra part que s’investiga al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) contra l’exconseller de l’Ajuntament de València i diputat autonòmic del PP a les Corts, Miguel Domínguez.
‘RITALEAKS’ I MEMÒRIA HISTÒRICA
Altres dos procediments judicials seguits contra Barberá van acabar el passat mes de juliol en arxivament. Un d’ells va ser ‘Ritaleaks’, relatiu a presumptes irregularitats en despeses de representació encarregats al consistori entre els anys 2011 i 2014, amb un total de 466 factures per valor de 278.000 euros.
Aquesta causa es va iniciar a València, amb una denúncia de Compromís. La Fiscalia Anticorrupció va valorar un delicte continuat de malversació de cabals públics, va elevar el procediment a la Fiscalia del TS, i aquest òrgan la va arxivar, ja que va entendre que els fets denunciats, el repartiment d’unes caixes de taronges i la realització de certs viatges, no eren constitutius de delicte.
Barberá també va ser denunciada per, suposadament, incomplir la Llei de Memòria Històrica a València durant el període en el qual va ser alcaldessa de la ciutat. El Suprem va rebutjar la denúncia per delictes de desobediència i denegació d’auxili, així com la falta contra l’ordre públic.
L’Alt Tribunal destacava que la Llei de Memòria Històrica del 2007 recollia l’obligació genèrica de les Administracions Públiques d’adoptar mesures amb la finalitat, entre altres aspectes, de la retirada d’objectes commemoratius de la Guerra Civil i de la dictadura franquista, però en la denúncia del jutjat valencià –que va enviar el procediment a Madrid– no es relatava que s’hagués donat una ordre directa i expressa a Barberá per prendre mesures i retirar aquests símbols en compliment de la llei, ni tampoc que ella s’hagués negat a complir aquesta ordre prèvia. Per aquest motiu, es va arxivar.
