La mort amb acarnissament de Ciutadans

La desaparició de Ciutadans és lenta però inexorable. Fa més de quatre anys que el partit que van encapçalar Albert Rivera i Inés Arrimadas sembla condemnat a l’extinció. Però el candidat a les eleccions catalanes, Carlos Carrizosa, prova de salvar la nau del naufragi a la desesperada. Navega contra corrent perquè el partit no desaparegui del parlament on va créixer i d’on es va estendre a l’estat espanyol. Ho prova de bracet de l’eurodiputat Jordi Cañas, director de campanya, amb qui han volgut escenificar un retorn a les essències del partit. Però tot sembla anar-los en contra. Cap sondatge els ha pronosticat que puguin obtenir representació parlamentària i el PP està decidit a fer-los l’estocada final. Res més simbòlic que l’anunci d’avui d’Adrián Vázquez, ex-secretari general de Ciutadans i cap de files al Parlament Europeu, que anirà a les llistes del PP a les eleccions europees. Alejandro Fernández, candidat del PP el 12-M, se’n vantava: “Ja fa molt de temps que s’ha produït un reagrupament del nostre espai constitucionalista al voltant del PP.”

En una conferència de premsa a l’ACN, Fernández donava així la benvinguda a Vázquez a la “casa gran del centre-dreta constitucionalista”, tres anys i mig després d’haver fitxat Lorena Roldán per anar de número 2 a les catalanes (Carrizosa l’havia rellevada inesperadament uns quants mesos abans de cap de llista de Cs) i uns quants mesos després d’haver posat de candidat del PP a les darreres eleccions espanyoles l’ex-diputat i portaveu de Ciutadans Nacho Martín Blanco. Vázquez no és un qualsevol. Era el secretari general del partit i se’n va anar a final de març després d’haver fracassat en l’intent de fusionar el partit amb el PP per presentar-se plegats a les eleccions catalanes i a les europees. Una operació a què es va oposar totalment Carrizosa. Abans d’ell, també havia plegat Patricia Guasp, dirigent de les Illes. Arrimadas els havia cedit el testimoni a tots dos. A més, Vázquez, va destacar entre l’espanyolisme a l’eurocambra com a president de la Comissió d’Afers Jurídics. Es va enfrontar constantment amb Puigdemont perquè li retiressin la immunitat i va batallar contra l’amnistia.

Ciutadans també va tenir desercions cap al PSC, que va ser el primer partit que es va aprofitar de la seva caiguda aglutinant un vot contrari a l’independentisme del qual encara es beneficia. Però seran els populars els que s’enduran els talls més grossos que resten del pastís. Segons la darrera enquesta electoral del CEO, un 37% dels votants de Carrizosa de fa tres anys optarà ara pel PP, un 20% triarà Illa i un 37% està indecís o no votarà. El tracking diari de VilaWeb estima que obtindran un 0,9% dels vots, molt lluny dels seus objectius.

Carrizosa ha evitat de parlar sobre Vázquez. El partit ha presentat aquest matí un reportatge audiovisual amb el cridaner títol d’Ocho apellidos catalanes per a parlar dels immigrants de l’estat espanyol que, segons que diuen, han estat “tractats com a ciutadans de segona” i “insultats” per l’independentisme. Els vuit cognoms que reivindiquen com a catalans són Soto, Suárez, Paniello, Molina, García, Fernández, López i un altre Fernández, tots vuit de testimonis entrevistats com a proves d’aquest suposat maltractament i una integració que creuen inexistent, en una peça que vol apel·lar a les emocions i al vot visceral.

I és que Carrizosa intenta constantment de cridar l’atenció dels titulars. La seva campanya és de baix pressupost i cerca la màxima rendibilitat. Van començar amb un espot electoral que acabava amb Carles Puigdemont a la presó i que reivindicaven haver fet amb intel·ligència artificial com una gran innovació. Als carrers han penjat cartells amb el candidat de Junts i el president espanyol donant-se la mà, amb un lema en forma de prec: “Detén-los” [en castellà]. Proven treure el màxim rèdit a les xarxes socials, amb vídeos com ara el de Carrizosa al desnudo, que és una aproximació al candidat sense gaires filtres: Carrizosa menja una hamburguesa de menjar ràpid amb mostassa i exhibeix els plats bruts a l’aigüera de la cuina. Atenen els mitjans de comunicació en llocs simbòlics i fan actes de petit format. Dos exemples: van fer un viatge llampec a Argelers per criticar l’exili de Carles Puigdemont i, a la plaça del Rei de Barcelona, molt a prop del saló del Tinell, van evocar la signatura del pacte del primer tripartit per assenyalar la “traïció” dels socialistes, i per advertir els electors del PSC que reeditaran un pacte com aquell després del 12-M.

Ciutadans ha recuperat el logotip amb el cor tribandera, el color carabassa i el triangle. Símbols del 2017 i del desembre en què Arrimadas va guanyar les eleccions a Catalunya. Però aquell Ciutadans ja no existeix. El partit va anar desinflant-se a mesura que s’imposava la repressió, el 155, i els partits independentistes deixaven enrere la unilateralitat; mentre el PSC es refeia internament i s’erigia en una formació més efectiva per a enfrontar-se a l’independentisme; al mateix temps que Vox creixia per l’extrema dreta amb un espanyolisme encara més radical; Ciutadans fracassava com a partit frontissa a Espanya i acumulava errors estratègics a tot arreu. Ciutadans ha deixat de ser una eina útil per a l’espanyolisme, i aquestes eleccions podrien ser la implosió definitiva: Catalunya, el principi i el final. Malgrat tot, Cañas preveu de ser-ne el cap de cartell a les europees, perquè no tot s’acabi ací.

L’anècdota

El PSC ha provat d’endur-se el titular principal de la jornada amb una reaparició no anunciada de Pedro Sánchez a la campanya electoral. El president espanyol ha acompanyat Salvador Illa a la Fira d’Abril a Barcelona, i no ha estat fins després que el partit no ha confirmat allò que el mateix ministre Óscar Puente penjava en un vídeo a X: Sánchez aclamat per les bases socialistes i una llarga ronda de fotografies a la caseta del PSC. El dirigent del PSOE havia d’entrar en campanya en un míting a Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat), però han preferit l’efecte sorpresa. Dissabte també serà amb Illa en un altre míting a Montmeló (Vallès Oriental).

La frase

“Votaré Puigdemont i votaré Junts”, ha dit l’ex-president de la Generalitat Artur Mas. Mas ha participat en un míting a Vilassar de Mar (Maresme) amb el secretari general de Junts, Jordi Turull. L’antic dirigent de CiU va demanar el vot pel PDECat en les darreres catalanes. De fet, militava al partit que aleshores encapçalava electoralment Àngels Chacón, però va advocar insistentment per la reunificació de l’antic espai electoral de Convergència. En les eleccions espanyoles de juliol de l’any passat, es va desmarcar de la candidatura Espai CiU fent públic que pensava que no s’hauria d’haver presentat als comicis i va acabar donant suport a la cap de cartell de Junts, Míriam Nogueras. Després de la dissolució del PDECat, Mas ha fet un pas definitiu que, dies abans, també havia fet l’ex-president Jordi Pujol, que també va anunciar que votaria Puigdemont.

La proposta

Alhora planteja apujar la taxa turística a Barcelona a quinze euros per nit, en la mateixa línia de ciutats com París, i que la recaptació no s’inverteixi a fomentar el monocultiu turístic. La candidatura de Clara Ponsatí i Jordi Graupera també advoca per reduir les llicències de lloguer turístic i fer un pla d’habitatge que n’incrementi l’oferta.