26.07.2019 - 20:00
La mateixa persona del govern del PSOE que va dinamitar la negociació amb Podem filtrant a la premsa el document amb les seves exigències s’ha encarregat avui de tancar la porta a qualsevol acord de coalició amb la formació de Pablo Iglesias per al setembre. És la vice-presidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, la màxima responsable de les negociacions. Les metadades dels documents filtrats, en què també hi havia la proposta socialista de càrrecs per a Podem, demostraven que havien sortit del seu despatx. Calvo era la màxima responsable de les negociacions i la seva actuació és la prova més evident que el PSOE no ha volgut mai un govern de coalició.
Normalment, les conferències de premsa del divendres a la Moncloa les fa la portaveu Isabel Celáa, però avui hi ha volgut sortir Calvo per deixar les coses clares. La vice-presidenta, criada en el socialisme andalús de Manuel Chaves, va ser l’encarregada del PSOE per a pactar amb el govern del PP l’abast de l’aplicació de l’article 155 a Catalunya. Forma part d’aquell socialisme amb sentit d’estat, en el pitjor sentit del terme, plegat sempre als interessos de l’establishment. L’actitud de menyspreu del PSOE envers Podem només s’explica per la negativa de l’establishment econòmic a acceptar membres del partit de Pablo Iglesias en carteres ‘sensibles’. L’excusa que un membre de Podem no pot dirigir Hisenda per manca d’experiència és ridícula en una Espanya que ha tingut ministres sense estudis –amb tots els respectes envers les persones que no en tenen. Unes altres, quan no en tenen, es fan els títols a mida.
Tancada definitivament la porta a Podem, ara el PSOE té pressa per a trobar l’abstenció del PP o Cs i poder fer la investidura abans del 23 de setembre. Calvo ha posat com a excusa que Espanya no pot afrontar la sentència del Tribunal Suprem amb un govern en funcions. Amb aquesta afirmació, d’una banda anuncia que la sentència serà dura, cosa que confirmen els advocats, i de l’altra, que, si hi ha una resposta contundent, l’estat espanyol hi respondrà amb fermesa. La vice-presidenta ha confessat que el govern espanyol està ‘preocupat’ per la reacció que hi pugui haver a Catalunya i ha demanat col·laboració al PP i Cs per poder donar-hi una resposta conjunta amb ‘altura d’estat’. És a dir, amb més repressió.
La pressa que té ara Calvo és la mateixa que tenia Gabriel Rufián, que sap que al setembre serà molt més difícil de justificar una abstenció en canvi de res, per la proximitat de la Diada i la sentència, quan l’independentisme estarà més mobilitzat. Tot i que la investidura va ser fallida, l’abstenció gratuïta d’ERC ha generat algunes crítiques al partit. Per això Calvo ha dit que caldrà explorar unes altres vies amb vista al setembre, lluny de Podem i els independentistes, que requereixen l’abstenció de Ciutadans i el PP.
Aquesta crida a fer pinya per fer front a la resposta que pugui donar Catalunya a la sentència del Suprem pot ser una excusa per a fer quadrar el PP i Ciutadans i facilitar la investidura de Sánchez, però també és la millor demostració de la feblesa del govern espanyol. Aquesta feblesa seria una oportunitat per a l’independentisme si sabés demostrar la seva força quan es fessin públiques les sentències. Partits i entitats preparaven avui a Waterloo la resposta en una reunió del Consell de la República malgrat les diferències que mantenen, però a Madrid ja estan preocupats abans de saber què passarà.
El govern valencià lamenta el nou ajornament del finançament. La investidura fallida de Pedro Sánchez torna a deixar sense calendari la negociació del nou model de finançament i ajorna una vegada més les reivindicacions valencianes. La vice-presidenta de la Generalitat, Mónica Oltra, ha assenyalat que la falta d’acord entre el PSOE i Podem és una mala notícia per als interessos valencians, però que el Consell continuarà posant en l’agenda política d’Espanya la necessitat d’un sistema de finançament just i la necessitat del condonament del deute il·legítim. A més a més, ha asseverat que diversos governs d’Espanya, tant dels socialistes com dels populars, han reconegut que el finançament valencià no s’ajusta als paràmetres constitucionals i ha insistit que s’hauria de canviar el sistema per a tots els territoris integrats en el règim comú. Respecte de la investidura fallida, ha recordat que el pacte del Botànic és una fórmula que funciona i que és exportable a Espanya, tot i que ha precisat que no vol donar lliçons a ningú. Amb tot, s’ha mostrat esperançada que Unides Podem i el PSOE tanquin un acord abans de la data de la pròxima investidura, que hauria de ser convocada per al 23 de setembre. Oltra ha explicat que entre els aspectes que van permetre l’èxit del Botànic hi ha el mestissatge de partits entre departaments, cosa que fa que tothom sigui coresponsable i tothom sàpiga què s’hi fa.
Anticorrupció demana l’arxivament de la causa de l’F-1 que investiga la compra de Valmor. La Fiscalia Anticorrupció ha demanat l’arxivament de les investigacions sobre la compra per part del Consell de l’empresa Valmor, organitzadora dels campionats de Fórmula 1 de València. Aquesta compra va ser la posició menys perjudicial per a la Generalitat, perquè, en cas contrari, hauria d’haver pagat una penalització d’uns 76 milions de dòlars per dues anualitats del cànon establert. La investigació forma part d’una de les peces separades del cas conegut com a Valmor (dividit en quatre), en el qual s’investiga l’organització dels cinc grans premis de Fórmula 1 que va acollir el circuit urbà de València entre els anys 2008 i 2012. En aquesta causa s’investigava un dels aspectes més qüestionats d’aquest gran esdeveniment, la compra de Valmor per part de la Generalitat per 0,99 cèntims el desembre del 2011. El govern d’Alberto Fabra va decidir de comprar-la per poder continuar organitzant el Gran Premi, car la mercantil ja no podia fer-se’n càrrec. Això va permetre d’eixugar les grans pèrdues, valorades en més de 40 milions d’euros, que arrossegava l’empresa privada que van constituir Fernando Roig, Jorge Martínez ‘Aspar‘ i Bancaixa per a encarregar-se de l’organització del Gran Premi d’Europa.
El govern balear es coordinarà amb l’OCB en qüestions de cultura i llengua. Representants de l’Obra Cultural Balear s’ha reunit aquesta setmana amb responsables de les àrees de Política Lingüística i Cultura del Govern i del Consell de Mallorca. Aquest dimarts passat es va fer una reunió amb la vice-presidenta del Consell de Mallorca i consellera insular de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística, Bel Busquets; el director insular de Política Lingüística, Lluís Segura i la directora insular de Cultura, Maria Pastor. Dijous passat se’n va fer una altra amb la secretària autonòmica d’Universitat, Recerca i Política Lingüística, Agustina Vilaret; la directora general de Política Lingüística, Beatriu Defior, i l’assessor de la secretaria d’Universitat, Recerca i Política Lingüística, Miquel Gallardo. Els dies vinents es faran més reunions amb els nous responsables de les institucions. En les reunions mantingudes fins ara s’ha constatat la bona sintonia entre l’OCB i els responsables de Cultura i Política Lingüística del Consell i de Política Lingüística del Govern. L’OCB ha fet arribar un document elaborat abans de les eleccions passades amb propostes concretes perquè les implantin les institucions. L’entitat cultural ha demanat tota la coordinació possible entre les administracions i les entitats de la societat civil. I també el suport institucional màxim als creadors de cultura i a les indústries culturals. En el terreny lingüístic, l’OCB proposa que s’apliquin mesures per a ajudar a augmentar l’ús social de la nostra llengua; garantir que tothom qui vulgui aprendre la llengua catalana ho pugui fer fàcilment i que es garanteixi el respecte dels drets lingüístics de tots els ciutadans de les Illes Balears.
Terceravia demana de ser observador en les negociacions amb la UE. Terceravia ha demanat de ser present en qualitat d’observador a les converses amb Brussel·les per a l’acord d’associació a la UE. És un dels punts que figura en el memoràndum presentat al govern i que la formació proposa com a base política per al pacte d’estat. Josep Pintat assegura que el seu objectiu és assolir allò que Terceravia reclamava la legislatura passada i que no va obtenir: transparència. En el memoràndum també s’inclou la capacitat d’incidir en el procés, perquè entre els punts hi ha el de participar en les reunions, exposicions i trobades que es facin a Andorra o presentar propostes de negociació o esmenes a les ja existents. Josep Pintat creu que s’han de fixar els objectius que es volen assolir i les estratègies que s’han de marcar, però ‘per començar a establir un pacte d’estat, que ja és entrar en matèria, de primer cal fixar unes línies polítiques que crec que tothom pot acceptar i compartir’. Respecte del fet d’estar present a Brussel·les en les negociacions, ha recordat que qui tria la delegació és el govern.
LA XIFRA
El 28% dels votants d’ERC prefereixen un estat dins una Espanya federal. Els partidaris de l’estat propi són el 65,6%, segons el CEO.
TAL DIA COM AVUI
El 26 de juliol de 1909 començaren a Barcelona les protestes contra l’enviament de reservistes a la Segona Guerra de Melilla. Els avalots s’acabaren el 2 d’agost i deixaren prop d’un centenar de morts. A Barcelona s’aixecaren 250 barricades i es cremaren edificis religiosos.
