15.07.2020 - 20:15
|
Actualització: 15.07.2020 - 20:46
TEMA DEL DIA
Corrupció. La casa reial espanyola passa un dels pitjors moments de la història. L’escàndol de corrupció del rei emèrit, Juan Carlos I, ja és tan evident que el govern espanyol ha decidit que deixi la Zarzuela i fins i tot intenta que renunciï al títol de rei. No és que Pedro Sánchez pateixi un brot de republicanisme light, sinó que prova de salvar la institució de la monarquia fent un tallafoc entre el rei emèrit i Felipe VI. És evident que s’ha obert l’aixeta informativa sobre els casos de corrupció de Juan Carlos I; tants anys censurats i ara apareixen gairebé cada dia, amb tota mena de detalls. L’estat deixa anar llast, l’omple de porqueria, per obligar-lo a fugir a una república bananera que no tingui conveni d’extradició amb Espanya. I el rei actual haurà de fer més gests de distanciament envers el seu pare, no per la covid-19, sinó perquè el virus de la corrupció no l’escombri. Tot i que alguns ingenus sospiren amb una república espanyola, la maniobra només pretén consolidar la monarquia, amputant el rei emèrit per salvar el fill.
Una de les maneres que la casa reial espanyola ha trobat per a ventilar les estances de la Zarzuela és enviar el rei Felipe VI i la reina Letizia a fer una ronda per les comunitats autònomes. Una ronda ortopèdica, dissenyada al mil·límetre, per fer veure que els monarques es preocupen per la crisi sanitària i oferir imatges editades de la població aplaudint-los. Fins i tot han deixat aparcat el Mercedes blindat de mig milió d’euros que els transportava i ara es desplacen amb un humil Renault Espace, en el cas de Benidorm, o el model Talisman, a Conca.
Aquesta ronda havia de passar per Catalunya divendres, segons que va anunciar la Zarzuela mitjançant la premsa monàrquica habitual, amb visita a Figueres i Barcelona. Al programa que havia transcendit fins ara hi figuraven llocs tan hostils com casernes de policia i Guàrdia Civil, com si es tractés d’agrair una vegada més la violència exercida durant el referèndum del Primer d’Octubre, i entitats empresarials, sempre disposades a la genuflexió monàrquica. Cal no oblidar que importants entitats empresarials financeres catalanes i balears van contribuir generosament a finançar el iot Fortuna i regalar-lo a Juan Carlos I, en un gest per a guanyar-se els favors del monarca i que ara s’ha demostrat que els prenia el número i la cartera, perquè no anava pas curt de diners, precisament. El nom del iot el van encertar.
L’anunci de la visita de divendres va fer que les principals organitzacions cíviques de l’independentisme anunciessin mobilitzacions contra la monarquia espanyola corrupta. Només el fet d’anunciar aquestes protestes ja va motivar que la casa reial espanyola comuniqués que no hi havia res previst dels reis a Catalunya, perquè divendres anirien al País Basc. Era la manera borbònica de comunicar que suspenien la visita. L’independentisme cívic ha guanyat sense baixar de l’autobús perquè d’entrada ja ha aconseguit l’ajornament de la visita de Felipe VI. Però això no vol dir que la Zarzuela s’hagi rendit, perquè la visita podria ser la setmana que ve, concretament el dilluns 20, que era la data que s’havia donat oficialment per al País Basc i que ara resta lliure. Si finalment fos així, la visita es faria sense comunicar-la prèviament, per evitar protestes. Per tant, no es pot considerar cancel·lada definitivament.
Una cancel·lació donaria la imatge que Espanya no controla el territori català i que no pot garantir una visita de la monarquia espanyola sense que hi hagi una forta contestació social. Per tant, probablement acabaran venint, però el sol fet que hagin hagut d’ajornar la visita i passar la seva agenda a la clandestinitat demostra fins a quin punt la Zarzuela és conscient del rebuig que suscita la monarquia a Catalunya. Un rebuig que Felipe VI es va guanyar amb el seu discurs del 3 d’octubre del 2017, quan deixà via lliure a la repressió contra l’independentisme, i que té una adhesió molt majoritària entre els catalans, al marge de la seva adscripció política.
MÉS QÜESTIONS
Les Corts aproven el polèmic decret d’habitatge amb el suport dels partits del Botànic. Després de setmanes de polèmica, les Corts han convalidat avui el decret llei de la Generalitat per a ampliar el parc d’habitatge públic mitjançant el tanteig i el retracte. Aquesta normativa té el triple objectiu de minimitzar els moviments especulatius, protegir les famílies de ser desnonades i frenar la pujada del lloguer en la mesura que sigui possible, sense limitar la transmissió d’immobles heretats. El decret 6/2020, del 5 de juny, ha tirat endavant amb el suport dels grups del Botànic (PSPV, Compromís i Unides Podem) i amb el rebuig de l’oposició. PP, Ciutadans i Vox han demanat que sigui un projecte i no un decret que veuen inconstitucional, sectari i usurpador de competències, respectivament, però no han sumat majoria. El vice-president segon i conseller d’Arquitectura Bioclimàtica, Rubén Martínez Dalmau, ha estat l’impulsor d’un decret nou al País Valencià però que segueix iniciatives semblants, impulsades per exemple, pel govern balear. El vice-president ha recordat que és més necessari que mai per lluitar contra la crisi del coronavirus.
El govern balear tanca locals de turisme de borratxera. El govern de Francina Armengol ha anunciat avui un nou conjunt de mesures per a reforçar la protecció arran de la crisi derivada de la pandèmia de la covid-19 i per a consolidar encara més a les Illes Balears com a destinació turística segura, gràcies a la seva excel·lent situació epidemiològica. La decisió més contundent ha estat decretar el tancament de tots els establiments de comerç, oci i restauració als carrers Punta Balena de Magaluf, Miquel Pellisa (més coneguda com a ‘carrer de la Cervesa’) i Pare Bartomeu Salvà (més conegut com a ‘carrer del Pernil’) de la platja de Palma. Són locals on es concentra l’anomenat turisme de borratxera. Aquestes mesures es publicaran avui en el BOIB, entraran en vigor immediatament i tindran una durada de dos mesos prorrogables. L’objectiu és evitar que el comportament incívic d’uns pocs pugui posar en risc tot allò que s’ha aconseguit fins ara quant al reinici segur del turisme. L’executiu també ha aprovat mitjançant una resolució de prohibir l’ús de palles llargues durant el consum de begudes i l’ús de gots o recipients de beguda compartits. Així mateix, es prohibeix l’ús de taules altes amb tamborets en comptes de cadires, perquè afavoreixen que el client estigui dret, molt més a prop del següent comensal que en una taula tradicional i que circuli amb més llibertat per l’establiment.
Andorra vol ser un centre d’arbitratge internacional. La Cambra de Comerç i el Col·legi d’Advocats han formalitzat per via notarial la creació del Tribunal d’Arbitratge d’Andorra (TAPA) que neix amb la vocació de convertir el Principat en una nova plaça arbitral que pot esdevenir un centre neuràlgic de l’arbitratge internacional per la seva ‘neutralitat històrica’. La institució serà l’encarregada de fonamentar l’arbitratge com a mecanisme de resolució de conflictes i administrarà els arbitratges, nacionals o internacionals, amb seu al Principat, per a tots els ciutadans o empreses que es vulguin sotmetre a aquest sistema per arribar a una entesa. Els socis fundadors remarquen que el fet que Andorra es doti d’un Tribunal d’Arbitratge evidencia la voluntat de les autoritats andorranes de legislar i creure en la potencialitat de l’arbitratge com una de les eines més eficaces per a la resolució de conflictes. Diuen que es tracta d’un fet per a la història jurídica del país. El primer president del TAPA és Pierre Raoul–Duval, actual conseller de Cuatrecasas, i s’ha nomenat secretari general Juan Pablo Correa, soci fundador de La Guard.
LA XIFRA
4.972 milions d’euros és l’impacte que ha tingut el virus en el pressupost de la Generalitat. El vice-president Pere Aragonès ha explicat que l’estat pagarà a Catalunya 3.225 milions d’euros del fons de 16.000 milions, que ha considerat insuficient, perquè quedaran 1.747 milions per cobrir.
TAL DIA COM AVUI
El 15 de juliol de 1892 naixia a Berlín Walter Benjamin, escriptor, filòsof, crític literari i continuador de l’Escola de Frankfurt i un dels referents del marxisme a occident. Es va suïcidar el 1940 a Portbou, fugint del nazisme.
