La Model, un mirall de la societat espanyola

El centre penitenciari La Model de Barcelona va tancar les portes el 8 de juny del 2017, ara fa un any. Aquesta presó preventiva es va inaugurar el 1904 sobre les bases d’una ideologia de justícia, cel·les individuals i pensada sobretot per a la rehabilitació de la conducta del pres. Aquest projecte va néixer amb l’arribada de nous corrents europeus molt humanistes que van desembocar en un dret penal utilitarista, és a dir que la pena tingués una utilitat i no fos un simple càstig. Malgrat aquesta predisposició, La Model ha patit alts i baixos al llarg de la seva història pel que fa a la protecció dels drets humans dels presos, degut als canvis polítics i de la societat que sempre es veuen reflectits a les presons.

Els antecedents de La Model
Anteriorment, la presó de Barcelona, coneguda com a Reina Amàlia, es trobava situada a la Plaça Folch i Torres del Raval. Era un centre penitenciari marcat per un sistema de coacció, corrupció i abusos. Amb la nova revifada a de pensaments i ideologies més humanístiques a principis del segle XX, es va decidir fer un canvi dràstic i construir una nova presó que fos un model a seguir per tot el sistema penal. Aquest caos de la presó antiga va cridar l’atenció de Pere Armengol, advocat i magistrat, qui va liderar la regeneració de la situació penitenciària a la capital catalana. Així, el 1904 es va inaugurar la model amb un discurs progressista de l’advocat Ramon Albó, que venia a criticar l’estat de totes les presons d’Espanya i assenyalava el nou projecte com “lo millor entre lo bo”, remarcant la importància de l’aïllament cel•lular (un pres a cada cel·la).

Metodologia emprada
Era “una presó amb un model humanitarista cristià”, així ho explica Agustí Curto Homedes, criminòleg i jurista de La Model. Curto hi va estar treballant durant 31 anys, des del 1986. D’aquesta manera, es va emprar un sistema panòptic, dissenyat pel filòsof utilitarista i teòric social Jeremy Bentham. Aquesta estructura permet tenir un control de les diferents galeries des del punt central i també divulgar idees, sobretot misses durant el franquisme, des del punt de control central a tots els extrems. Així, s’assegurava una certa llibertat i humanitat als presos que podien passejar, però alhora, ser controlats en tot moment.

La presó
Zona administrativa, sistema cel·lular amb les respectives galeries i tallers. Aquesta era la composició de La Model. La primera part del centre, la zona administrativa, estava destinada a les oficines de direcció i d’informació. Alhora, també era la residència d’alguns dels funcionaris que hi treballaven, sobretot dels que procedien d’indrets més allunyats de Barcelona. En alguns casos, fins i tot, hi residien amb les seves parelles i fills. Però aquesta zona no estava només habilitada per al descans i l’allotjament. Les altres sales que componien aquest espai eren: la paqueteria – on Salvador Puig Antich va ser executat el 1974- , la sortida cap a l’exterior de les escombraries del centre, el locutori per a les visites amb els amics i familiars, el locutori de jutges i advocats, la cuina i l’infermeria, entre d’altres.

Superada la zona administrativa, La Model s’organitza a partir d’un punt central i està formada per 6 galeries principals, els tallers i diversos patis exteriors. Les galeries 3 i 4 eren les més grans, la 1 i la 6, les mitjanes i finalment la 2 i la 5, les més petites. Cal esmentar que els presos que es trobaven en la 5a i, més pronunciat, en la 6a galeria se’ls aplicava un règim més restrictiu ja que en elles es trobaven els presos més perillosos. A més, durant alguns períodes, diverses galeries estaven pensades per perfils concrets de presos com anarquistes o capellans, segons el moment polític.

Els tallers es trobaven situats prop del pati exterior més gran. S’hi realitzaven activitats que ajudessin a millorar la conducta dels presos, és a dir, tenien una finalitat correccional. Una de les activitats que s’hi feien, i que era molt popular, era la de teatre. La companyia de teatre portava per nom Punt i coma. Per a cada paper de l’obra, hi havia molts suplents ja que no se sabia quan un dels presos hauria de marxar cap a una altra presó o se li acabava la condemna. “Alhora, era una manera de tenir a més presos entretinguts”, com confessa el criminòleg i jurista Agustí Curto.

Una de les altres estances de la presó eren els diferents patis. Es van dissenyar diversos patis per tal que els presos no es barallessin entre ells. Segons la galeria en la qual es trobaven, com és el cas de la 6a, la dels més perillosos; sortien al pati de la mateixa galeria i no es deixava que interactuessin amb la resta de presos.

Algunes millores es van anar fent al llarg dels anys, així com la introducció d’una perruqueria i una biblioteca a la galeria 4. En aquesta mateixa galeria, on estava pres l’anarquista Salvador Puig Antich, i a totes les altres de més de dos pisos, s’hi van posar unes xarxes entre pisos per evitar suïcidis.

D’altra banda, tampoc no han estat pocs els intents de fuga de la presó, de fet l’últim va ser el març del 2017 quan dos presos van cavar un forat a les golfes però es van trobar l’impediment d’una placa de ferro al sostre que no els va permetre excedir a l’exterior.

Punts d’inflexió
“La presó és un mirall de la societat”, explica Agustí Curto.  La situació que es va viure en ella en tot moment permet establir un paral·lelisme amb el respectiu moments social i històric. És per aquest motiu que, malgrat que La Model va néixer amb la idea de ser una presó humana, es va trobar diferents obstacles al llarg de la seva història que van convertir-la en tot escenari possible menys en el que s’esperava.

Segurament el punt d’inflexió més gran va ser durant la repressió franquista. Durant aquesta època, es va passar de 800 interns, nombre pel qual estava dissenyada La Model, a entre 12000 i 13000 presos. D’aquesta manera, el nombre de presos per cel·la es va veure incrementat exponencialment. “Durant la repressió franquista no es va poder respectar el fet de tenir un pres per cel·la i havien de dormir tots junts i apretats”, apunta Agustí Curto.

El criminòleg i jurista assegura que al llarg de la seva trajectòria a la presó no va tenir cap mena de problema amb els presos i mai va veure una agressió a cap dels seus companys. És més, explica que els presos més perillosos (aquells de la 5a i 6a galeria) eren els que més bé es comportaven i recorda, sense poder evitar alguna llàgrima, que un li va dir “és la primera vegada a la meva vida que algú m’escolta”.

Futur del barri
Amb el seu tancament ara fa un any, el que s’ha notat més és la disminució de clients en els bars i restaurants del voltant del centre degut a que els funcionaris eren clientela fixa, com també els familiars que anaven a visitar els presos. Alhora, tal i com apunta Curto, en l’últim any no ha parat d’incrementar el preu dels lloguers del veïnat, abans relativament baix ja que quan hi ha un edifici com aquest en un barri, els preus de l’habitatge són més baixos i amb el tancament s’ha desencadenat la pujada en picat.