La misteriosa desaparició del Tsunami

TEMA DEL DIA
Protestes. El Tsunami Democràtic va tenir un paper essencial en les protestes contra la sentència dels dirigents independentistes la tardor de l’any passat. En un anonimat forçós, per esquivar la repressió, va preparar un seguit de mobilitzacions per a canalitzar el rebuig social a les condemnes del Tribunal Suprem espanyol. Les primeres mobilitzacions van ser un èxit: l’ocupació de l’aeroport i el tall de la AP-7 a la Jonquera. Van aconseguir un ressò internacional impressionant, que va fer trontollar l’estat espanyol. Fins i tot el ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, va qualificar de ‘terrorista’ una organització que basava l’acció en la desobediència pacífica i es va comprometre a detenir-ne els responsables la setmana després de les eleccions del 10 de novembre. I encara no ho ha fet, afortunadament.

L’acusació de Grande-Marlaska pretenia criminalitzar el caràcter pacífic de les seves accions i justificar una autèntica cacera policíaca contra els qui van participar en aquelles convocatòries. Tot i que el Tsunami ja no actua, la repressió contra els manifestants es manté. Setmanalment, els investigats per les accions contra la decisió del Tribunal Suprem espanyol van rebent citacions. Aquests darrers dies s’ha disparat amb una onada de dues-centes citacions. La major part segueixen un mateix patró. Els imputen càrrecs de desordres públics, danys i delicte contra la seguretat en el trànsit, per haver tallat la AP-7 l’11 i el 12 de novembre. 138 persones van ser identificades a la Jonquera i 61 més a Salt, on la mobilització promoguda pel Tsunami Democràtic es va acabar dissolent. Les citacions les van lliurar la setmana passada personalment agents de la Guàrdia Civil, perquè el cas és centralitzat a la comandància de Sant Andreu de la Barca. Alguns se senten desemparats pel Tsunami, que no ha donat senyals de vida, tot i que discretament ha ofert suport legal als encausats.

L’últim comunicat del Tsunami és del 14 de gener i diu que continua actiu, reflexiu i propositiu. Després de valorar que el lema ‘Spain sit and talk’ havia estat assumit en l’agenda política, anunciava una ‘segona onada’ de protestes que no ha començat. El perquè d’aquesta desaparició l’haurà d’explicar el Tsunami, però d’entrada, les interpretacions ‘conspiranoiques’ que s’han fet sobre la seva desaparició són una manca de respecte pels organitzadors, que han arriscat la seva llibertat per canalitzar les protestes de l’octubre. No és cap broma. Els responsables del Tsunami Democràtic, si són enxampats, poden anar a la presó, perquè tot i fer desobediència civil pacífica, Grande-Marlaska va qualificar les seves accions de terrorisme i la justícia espanyola no en farà pas una valoració inferior al ministre, un ministre que ara ha estat investit, curiosament, per aquells que participaven en les protestes del Tsunami. L’independentisme de sofà és molt gratificant, perquè permet de pontificar sense risc d’anar a la presó. Però si tots els qui pontifiquen haguessin anat a tallar la Jonquera, potser el moviment encara existiria.

El problema és que el silenci del Tsunami ha suscitat desconfiança. L’independentisme pot entendre molt bé que la repressió els hagi obligats a plegar, o que ja no considerin necessari d’actuar perquè han aconseguit les reivindicacions, amb el diàleg que ha de començar entre els governs espanyols i català. El Tsunami no va enganyar ningú: demanava ‘sit and talk’, no pas la independència. L’apropiació del seu lema per part d’ERC, per justificar la investidura de Pedro Sánchez, va fer mal a la seva imatge de transversalitat. Però, més enllà del partidisme, molta gent troba a faltar una explicació d’aquesta desaparició silenciosa, després d’un comunicat que prometia noves accions. Si realment han decidit de dissoldre’s, hi tenen tot el dret, però l’independentisme també té el dret de saber-ho. Perquè la repressió continua i perquè hi pot haver gent disposada a agafar el relleu per promoure la desobediència civil i tornar a omplir uns carrers que un dia van ser de l’independentisme i ara són semideserts.

MÉS QÜESTIONS
Les Corts eviten de posar data al nou model de finançament per no pressionar Sánchez. Pedro Sánchez es va comprometre a presentar un nou model de finançament vuit mesos després de la seva investidura. Això vol dir que s’havia d’haver enllestit al setembre. I les Corts han volgut plasmar aquest compromís demanant al Consell que insti el govern espanyol a presentar una proposta de reforma del sistema de finançament autonòmic abans no es compleixin vuit mesos de la investidura, i a tornar la mensualitat de l’IVA del desembre del 2017. La proposta, que no inclou pas cap nova data, ha estat presentada de manera conjunta pel PSPV-PSOE, Compromís i Unides Podem, i s’hi ha assumit una esmena de Ciutadans. Ha obtingut el suport d’aquests quatre grups, l’abstenció del PP i el vot en contra de Vox. L’acord reclama també mecanismes de compensació mentre no arribi la reforma del sistema; inversions estatals d’acord amb el pes demogràfic i el reconeixement i la regulació del dèficit de finançament acumulat des que es va fer la transferència de competències a la Generalitat. La iniciativa l’ha defensada la diputada de Compromís Aitana Mas, que ha advocat per fugir de partidismes i aconseguir consens. El finançament –diu– és un problema de primer orde en què tots han de fer un esforç, perquè la ciutadania espera dels seus diputats generositat, però també política útil. Ciutadans vol que es concreti una data i la diputada Ruth Merino demana al govern espanyol que es presenti abans del primer de setembre. El diputat del PP Rubén Ibáñez ha recordat que aquests últims cinc anys s’han aprovat trenta resolucions per a reclamar la reforma del finançament però segons ell no ha canviat res. Creu que és fer un mal servei tornar a aprovar aquestes vaguetats, perquè el gran problema –afegeix– és la desídia i el desistiment del Consell de Ximo Puig.

Més per Mallorca fa pinya amb la consellera Santiago pel cas dels menors tutelats. El coordinador de Més per Mallorca, Antoni Noguera, ha censurat la persecució política demagògica i les peticions de dimissió que ha fet l’oposició a la consellera de Serveis Socials, Fina Santiago, pel cas dels menors tutelats, i ha volgut mostrar-li tot el seu suport. Noguera ha dit que aquesta persecució és també tramposa i sense escrúpols, perquè Santiago no té competències de gestió –en relació amb els principals aspectes d’aquest afer, que tracten sobre l’explotació sexual de menors tutelats. Noguera ha remarcat que hi hauria una comissió d’experts al Consell de Mallorca, institució competent, que aprofundiria sobre aquesta qüestió i que podria fer comparèixer tothom qui considerés adient, per a donar explicacions i extreure’n conclusions.

Els cotxes andorrans podran circular per la ZBE de Barcelona. El govern d’Andorra ha tancat un acord amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) perquè els conductors andorrans puguin registrar els seus vehicles i accedir a la zona de baixes emissions (ZBE) de la capital catalana. El registre es farà al servei de Tràmits a partir del primer de març. El tràmit inicial s’haurà de fer presencialment, però l’executiu vol aconseguir que també es pugui fer per internet. El cost de la gestió encara no se sap, però sembla que serà d’uns sis euros. Tot i que les cartes grogues d’alguns vehicles no tenen totes les dades que exigeix l’Àrea Metropolitana de Barcelona, el servei de Tràmits té accés a les fitxes tècniques de cada automòbil, de manera que podran completar la gestió. L’acord ja s’ha tancat, però encara hi ha algun serrell per resoldre. El govern vol que l’import del registre del vehicle de baixes emissions el cobri el servei de Tràmits i es transfereixi a l’AMB. Si no s’aconsegueix aquesta fórmula jurídica, el tràmit es farà a la pàgina web que l’AMB ha habilitat per a registrar els vehicles estrangers que volen entrar a la zona de baixes emissions.

LA XIFRA
370 persones viuen al carrer a Palma. Més d’un centenar s’estan en habitatges precaris, com ara barraques, i hi ha vint assentaments, segons dades de la Creu Roja.

TAL DIA COM AVUI
El 19 de febrer de 1997 es va obrir al trànsit el túnel de peatge de Sóller, que uneix aquesta localitat amb Palma. L’obra, envoltada de molts escàndols, va posar fi a sis anys de retard. Durant una hora s’hi va poder circular gratuïtament.