‘La millor novel·la de ficció’, així assenyala la Guàrdia Civil els dirigents independentistes

La causa oberta per rebel·lió, sedició i malversació que instrueix el jutge Pablo Llarena contra el referèndum del primer d’octubre es transformarà formalment aquesta setmana en causa general contra els dirigents independentistes. Amb quines proves? Un atestat de la Guàrdia Civil fonamentat bàsicament en una llibreta Moleskine i un document en format Power Point, ambdós obtinguts en l’escorcoll a casa de Josep Maria Jové, ex-secretari general de Vice-presidència, Economia i Hisenda. Mireia Boya, una de les afectades per la dilatació de la causa, ha estat contundent a l’hora de referir-se a l’informe policíac: ‘Premi a millor novel·la de ficció en llengua castellana’.

Premi a la millor novel•la de ficció en llengua castellana. pic.twitter.com/t9sXGA5Crs

— Mireia Boya Busquet (@yeyaboya) February 9, 2018

Entre els dies 14 i 21 han estat citats a declarar en qualitat d’investigats Mireia Boya; l’ex-diputada de la CUP Anna Gabriel; la secretària general d’ERC, Marta Rovira; la coordinadora general del PDECat, Marta Pascal; l’ex-president de la Generalitat Artur Mas; i l’ex-presidenta de l’AMI Neus Lloveras. Però Llarena es reserva encara el dret d’investigar més dirigents perquè en l’atestat se n’hi assenyalen gairebé una trentena més, entre els quals hi ha Carles Viver Pi Sunyer i l’ex-senador Santi Vidal, que demà declaren al jutjat número 13 de Barcelona que investiga els preparatius de l’1-O. El jutge Juan Antonio Ramírez Sunyer va interrogar ahir diversos alts càrrecs de la Generalitat i va anunciar que també se’ls investiga per rebel·lió.

L’ampliació de la causa del Suprem, anunciada l’endemà de la victòria independentista del 21-D, es justifica en un atestat on s’addueix que, gràcies a la ‘simbiosi’ entre el govern, la majoria parlamentària i les entitats sobiranistes (inclosos els CDR), es ‘va anar avançant cap a l’anomenada desconnexió, amb menyspreu absolut, permanent i continu contra l’ordenament jurídic estatal i autonòmic, amb l’única missió des de les institucions d’imposar la independència de Catalunya’.

L’atestat es basa en el document ‘EnfoCATs’, que, segons la Guàrdia Civil, és un full de ruta ‘sediciós’ que ‘estableix els passos que cal seguir per a imposar la declaració d’independència, proclamar l’estat propi i activar les estructures d’estat que havien de sostenir i engegar el procés constituent’. ‘EnfoCATs’ té format de PowerPoint i la Guàrdia Civil admet que és un document que no va signat, cosa que ja hauria de servir per a posar-ne en dubte la procedència. ‘S’infereix que va ser redactat per persones vinculades a JxSí, entre més coses perquè en l’exposició s’hi fa servir la primera persona del plural’, diu, com a única explicació.

Tot i que en el document no apareix cap nom, la Guàrdia Civil en fa servir el contingut per assenyalar diversos dirigents, entre els quals Boya, Gabriel, Rovira, Pascal, Lloveras i Mas, perquè els vincula amb un anomenat ‘comitè estratègic’, que és considerats un dels tres òrgans que vetllaven per l’aplicació del full de ruta cap a la independència. Segons la Guàrdia Civil, aquest comitè era integrat pel president de la Generalitat, el vice-president, els presidents i portaveus dels grups parlamentaris independentistes, alts càrrecs d’aquests mateixos partits, els presidents i vice-presidents de les entitats sobiranistes, els directors de les oficines de l’autogovern i persones independents de prestigi social.

La Guàrdia Civil els acusa de ‘ser coparticipants’ del disseny de l’estratègia que havia de conduir cap a la independència. Basant-se en un document sense autor on no hi ha noms, en definitiva, la policia espanyola els culpa ‘d’orientar, dirigir i controlar’ l’aplicació de plans per a crear un estat sobirà i diu que són els ‘qui varen mobilitzar els recursos humans i materials necessaris’.

A més del document de Power Point, la Guàrdia Civil també utilitza com a prova una llibreta Moleskine amb notes manuscrites de Josep Maria Jové, on consten reunions amb membres del govern, dels partits independentistes i les entitats sobiranistes. Les notes abracen un període que va de les eleccions del 27 de setembre del 2015 fins a la seva detenció arran de l’entrada al Departament d’Economia, el 20 de setembre passat. En les reunions, segons el document, es tracta de qüestions com ara el reconeixement internacional, les estructures d’estat i les anomenades lleis de desconnexió. Segons la Guàrdia Civil, ‘EnfoCATs’ podria simbolitzar els ‘desigs de grandesa de l’imaginari independentista’, però les anotacions de l’ex-secretari general, com també ‘les compareixences i actes públics notòriament coneguts’ demostren que els ‘actors independentistes van fer tant com era necessari’ per a aconseguir la independència. ‘La redacció i aprovació d’un marc pseudo-legal de desconnexió, la cerca del conflicte social, econòmic i judicial, l’estratègia de desobediència, l’impuls de les estructures d’estat i els passos per a fer el referèndum il·legal’, afegeix.

Cent pàgines per a justificar l’acció judicial
L’atestat sobre aquesta ‘causa especial’ cerca qualsevol cosa, indici o element que serveixi a l’estat per a provar d’incriminar els dirigents independentistes. Utilitza informacions de 13TV –originàriament publicades per Ok Diario– per assenyalar l’ANC com l’entitat que va comprar les urnes. Intenta justificar qualsevol actuació contra l’AMI citant el Twitter d’alguns dels seus associats –’En aquest sentit, Jordi Gaseni (vice-president) va repiular missatges de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart durant els escorcolls de la Guàrdia Civil del dia 20’–; i no dubta a assegurar que a les mobilitzacions independentistes s’hi ha inculcat un ‘germen perillós’ que es tradueix en un ‘sentiment de rebuig, fins i tot d’odi, cap a l’estat espanyol i les institucions que el representen’.

L’argumentari, enrevessat i reiteratiu, no pretén pas esclarir detalls i de vegades les engalta pel boc gros. Heus-ne ací un exemple sobre l’1-O: ‘De fet, les ordres provinents de les entitats sobiranistes van tenir més pes que no les del TSJC en l’actuació dels Mossos. Això és així perquè sembla inversemblant de creure que la inacció generalitzada dels agents respongués a conductes individuals i esporàdiques.’ En comptes de demostrar una cosa, la Guàrdia Civil recorre a l’insòlit mètode policíac de dir que seria inversemblant una explicació que no fos la seva. En aquest sentit, també afegeix: ‘No s’ha de negligir el fet que l’ANC compti amb una sectorial en el cos dels Mossos.’

Aquesta actitud és generalitzada de cap a cap de l’informe, en el qual la Guàrdia Civil no dubta a treure conclusions encara que no en tingui proves que les sostinguin. En un moment determinat, per exemple, assegura que els dirigents independentistes, segons el seu full de ruta, no defugirien el conflicte amb l’estat espanyol encara que això impliqués ‘un clima de confrontació social i d’inseguretat jurídica’. I a partir d’aquesta opinió acusa l’independentisme de les ‘incerteses econòmiques’ que ‘no han ajudat a atreure inversions, com ara l’Agència Europea del Medicament’.

Declaracions amb l’amenaça de la presó sempre present
Les declaracions es faran amb el record ben fresc que el jutge Llarena manté empresonats Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, tot i que han renunciat a la via unilateral i han dit que dins de la constitució espanyola hi ha marge perquè l’independentisme faci el seu recorregut. Especialment flagrant és el cas de Forn que fins i tot ha refusat de mantenir la condició de diputat. ‘La seva ideologia [independentista] coexisteix a més amb un context polític en què hi ha incertesa que hagi desaparegut la intenció d’assolir la independència de Catalunya […] de manera immediata i perseverant en el mecanisme de secessió contrari a les normes penals’, va escriure el jutge en la darrer interlocutòria.

L’ampliació de la causa s’explica en un context d’enduriment de la repressió de l’estat espanyol contra l’independentisme. Arran dels preparatius, l’execució i la defensa de l’1-O, al Principat gairebé nou-centes persones han estat encausades per tota mena de tipificacions delictives: desobediència, delictes d’odi, desordres públics, revelació de secrets, etc. Tanmateix, la repressió supera la forma del càstig i també esdevé amenaça i censura. ‘Tinc limitada la llibertat d’expressió… Hi ha preguntes que no puc respondre. Em limito a seguir les instruccions del meu advocat’, explicitava el conseller Josep Rull en una entrevista a VilaWeb.

Tot seguit us oferim la informació que apareix a l’atestat dels nous encausats:

Mireia Boya (citada a declarar el 14 de febrer): Segons l’atestat, Boya formava part del comitè estratègic com a presidenta del grup parlamentari de la CUP. La Guàrdia Civil considera aquest partit com una peça fonamental per a empènyer el govern i Junts pel Sí cap a la via unilateral, una volta es va constatar que l’estat espanyol no tenia cap mena d’intenció d’acordar un referèndum sobre la independència. També situa la CUP en el centre de ‘l’estratègia de la desobediència’. Segons l’agenda de Jové, la CUP va deixar palès en una reunió que ‘per aconseguir que la gent sortís al carrer i avançar en el procés constituent era necessari generar més microruptures’. Boya també és mencionada, conjuntament amb Lluís Corominas, Marta Rovira i Anna Gabriel, per haver presentat el 27-O les resolucions per a proclamar la independència i començar el procés constituent.

La Guàrdia Civil diu que l’ex-diputada de la CUP va participar en diverses manifestacions independentistes, totes legals, i en la concentració de protesta contra l’assalt de la Guàrdia Civil al Departament d’Economia (20 de setembre). En aquest cas, Boya forma part d’una llista d’una trentena de dirigents i càrrecs independentistes, entre els quals hi ha Neus Lloveras, sobre els quals l’atestat diu: ‘De l’anàlisi de les imatges es desprèn que van participar en l’assetjament sense que consti que haguessin fet crides a la dissolució, a frenar la intimidació o a permetre la tasca de la comitiva judicial garantint-ne la integritat física.’

Boya és citada una última vegada per haver participat en la manifestació de protesta contra l’empresonament de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez (17 d’octubre). És mencionada al costat de Marta Rovira i Marta Pascal. ‘Es van poder escoltar càntics d’independència i veure pancartes amb lemes per la llibertat dels presos polítics’, s’explica.

Marta Rovira (citada a declarar el 19 de febrer): Rovira és mencionada a l’atestat com a membre del comitè estratègic per la seva condició de portaveu del grup parlamentari de Junts pel Sí. Tanmateix, la primera referència data del març del 2015, quan en nom d’ERC va signar l’anomenat full de ruta unitari per a les eleccions de 27-S, full de ruta que fou la base del programa electoral considerat legal per l’autoritat electoral espanyola. Rovira apareix en diverses anotacions de la llibreta de Jové com a integrant de reunions en què es van decidir els detalls i els terminis cap a l’1-O.

Sempre segons la Guàrdia Civil, tot plegat es va començar a gestar el febrer del 2016 en una reunió amb Puigdemont, Junqueras i Mas, on es va deixar constància que ‘l’única manera perquè internacionalment es pressioni l’estat amb l’objectiu que accepti un referèndum pactat és anar fins al final’. Segons l’atestat, quatre mesos després hi ha una reunió semblant, en què conclogueren que no hi hauria ‘cap proposta espanyola i que, per tant, anirien per la via unilateral’.

Quant als preparatius de l’1-O, la Guàrdia Civil afirma tenir prou indicis que ‘la Generalitat havia promogut i dirigit la cerca d’un sistema de votació que garantís el referèndum’. Per fer aquesta afirmació es basa en les paraules de dos testimonis que asseguren que es van reunir amb Puigdemont, Junqueras i Rovira per tractar del sistema de votació. Segons l’atestat, es va decidir que ‘el CTTI s’encarregaria de la supervisió del projecte i que tenia un cost de 500.000 euros’.

La Guàrdia Civil acusa la secretària general d’ERC i el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, de participar en el que defineixen –de manera ben poc habitual en un atestat­– com a ‘estratègia de desobediència i tergiversació de la realitat’. S’hi citen les seves declaracions sobre les amenaces de morts al carrer que va fer el govern espanyol després de la proclamació de la independència el 27-O. ‘Convé recordar les acusacions contra l’estat de Carles Puigdemont i Marta Rovira afirmant que es volia que hi hagués morts, quan havien estat els actors independentistes qui traïdorament havien provocat la situació’, escriu la Guàrdia Civil. A l’atestat, s’hi arriba a dir que les víctimes no van ser els més de mil ferits causat per la violència policíaca, sinó els agents de la Guàrdia Civil i la policia espanyola que van actuar l’1-O: ‘Davant de l’incompliment de l’ordre del TSJC es va procedir a intervenir i es van produir escenes d’odi, resistència, intimidació, atemoriment i violència, que l’estratègia de manipulació preveia que els actors independentistes les fessin seves per acusar internacionalment l’estat de repressió.’

Rovira també és esmentada com a participant en diverses manifestacions independentistes, com ara la de Brussel·les, on la Guàrdia Civil destaca que es van exhibir ‘pancartes com: “l’1-O, ni oblit ni perdó” o “UE, no teniu vergonya?”‘.

Marta Pascal (citada a declarar el 19 de febrer): Pascal consta a l’atestat com a integrant del comitè estratègic pel seu càrrec de coordinadora del PDECat. Entre els sis encausats, és la menys esmentada per la Guàrdia Civil. De fet, és esmentada dues vegades com a membre del comitè i una altra per a dir que va participar en la manifestació contra l’empresonament de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez.

Neus Lloveras (citada a declarar el 20 de febrer): La Guàrdia Civil assenyala que Lloveras formava part del comitè estratègic com a presidenta de l’AMI, càrrec que va abandonar la setmana passada. Segons l’atestat, el govern i la majoria parlamentària ‘difícilment’ haurien aguantat davant ‘la resistència, la pressió social, judicial, econòmica i financera’ de l’estat espanyol ‘sense el suport de les entitats sobiranistes i la seva capacitat de mobilització social en totes i cada una de les manifestacions, concentracions, escarns, vagues, com també en l’organització i l’execució de l’1-O’.

Concretament sobre l’AMI, l’atestat diu que Carles Puigdemont en va ser el primer president i que els seus estatuts especifiquen que l’organització vol ‘convertir-se en un espai de debat ampli per a portar el poble de Catalunya cap a la independència’. L’informe policíac descriu l’AMI com una peça clau en la cessió d’espais municipals per l’1-O. ‘A través de la pàgina web de l’AMI, es va difondre que més de set-cents batlles havien posat locals a disposició de la Generalitat per organitzar el referèndum’, s’hi explica. La Guàrdia Civil també relata que a la web de l’organització es pot consultar un informe jurídic (publicat el gener passat) on es recomana de fer una llei prèvia a la convocatòria de l’1-O per tal que els Mossos no es regeixin pel ‘principi d’actuació de fer complir la constitució espanyola’. Una recomanació, segons l’informe, que s’hauria de fer extensiva a tots els funcionaris de la Generalitat.

Lloveras hi és esmentada diverses vegades per haver assistit i parlat en manifestacions independentistes. ‘Va cridar als catalans secessionistes a no aturar-se davant el joc brut de l’estat decadent, perquè el procés havia d’acabar amb la força de la gent’, es diu sobre la manifestació de l’avinguda de Maria Cristina (13 de novembre del 2016).

Artur Mas (citat a declarar el 20 de febrer): L’ex-president Artur Mas també és considerat membre del comitè estratègic, però curiosament la Guàrdia Civil no aclareix si ho era com a president del PDECat (càrrec que ja no ocupa), com a ‘representant independent de prestigi’, com a ex-president de la Generalitat o com a impulsor del 9-N. Mas hi és presentat com una mena de precursor que va obrir la via del procés independentista arribant a acords amb ERC (la declaració de sobirania, l’acord per a la transició nacional i el full de ruta unitari), impulsant el 9-N i fonamentant tots els passos en el Llibre Blanc del CATN, els membres del qual la Guàrdia Civil defineix com a ‘ideòlegs’.

Malgrat el pas al costat, Mas continua participant en reunions relacionades amb l’aplicació del full de ruta i l’1-O. Segons l’atestat, l’ex-president va expressar en diverses reunions que ‘el conflicte sorgiria segur i més bel·ligerant que en el 9-N’ en cas de fer-se el referèndum. També va mostrar la seva preocupació ‘pel paper que tindria el parlament i per la manera com actuarien les grans empreses’. Segons la Guàrdia Civil, la seguretat era un altre afer que preocupava l’ex-president, perquè si no es garantia ‘alguns actors es girarien d’esquena’ a Catalunya. A més, demanava de calibrar bé les possibles reaccions de l’estat espanyol.

Segons la Guàrdia Civil, Mas i Junqueras coincidien en el fet que ‘la ruptura havia de produir-se quan tot fos preparat o almenys ho semblés’. Una cosa que a l’atestat és reflectida novament d’una manera sorprenent com a ‘profecia de l’autocompliment’. I s’afegeix: ‘Pretenien traslladar a la societat una imatge distorsionada de la realitat sota el lema que a vegades les coses no són allò que són si no allò que semblen ser’.

En l’atestat també s’explica que les manifestacions de la Diada van créixer sota el seu mandat, tot i que ell no hi va participar mai mentre exercia el càrrec de president. El 2016, ja com a ex-president, la Guàrdia Civil escriu: ‘Fins i tot Artur Mas es va dirigir als congregats afirmant que no defallirien, que continuarien endavant, que sabien la importància de tot allò que feien, que deixarien la pell perquè aquest país pogués anar endavant ara i en el futur.’

La Guàrdia Civil també es manifesta sorpresa perquè Mas continuï vinculat al procés, tot i la inhabilitació per a càrrec públic que li va imposar el Suprem pel 9-N. ‘No s’ha desvinculat del procés malgrat la seva inhabilitació per sentència judicial. En un acte convocat per l’ANC (22 de febrer), va defensar la mobilització ciutadana com a instrument de desobediència i va insistir en el fet que la mobilització havia de ser organitzada amb accions ben calculades i amb l’objectiu de poder arribar a fer el referèndum’, s’explica.

Anna Gabriel (citada a declarar el 21 de febrer): Gabriel, segons l’atestat, forma part del comitè estratègic en qualitat de portaveu de la CUP. Les primeres referències que apareixen sobre ella són en relació amb el pas al costat de l’ex-president Artur Mas i la investidura de Carles Puigdemont. Més endavant, surt esmentada com una de les principals veus de l’estratègia de la desobediència per a provocar el conflicte amb l’estat espanyol.

Segons l’atestat, en les reunions entre Junts pel Sí i la CUP per al referèndum, Gabriel va dir (novembre del 2016) que ‘no renunciaria a l’estratègia de la desobediència i que mai no demanaria a la gent ho fes’. En un escenari de repressió, segons la Guàrdia Civil, l’ex-diputada va demanar que ‘els avisessin si els detenien (membres de la CUP)’ per tal d’estar informats i poder-se coordinar. ‘Van anotar la possibilitat de pactar un protocol’, s’afegeix.

Aprofundint la desobediència, la Guàrdia Civil recull el parlament que va fer Gabriel en l’acte final de la campanya de la CUP per l’1-O (28 de setembre). ‘Va insistir en la mobilització i, novament dins l’estratègia de la desobediència, va fer una crida a defensar i custodiar els col·legis electorals perquè les forces de seguretat topessin amb murs humans’, detalla l’informe.