La militarització dels comuns

TEMA DEL DIA
Exèrcit. El govern de Pedro Sánchez va decidir el primer dia de posar els militars a primera línia de la crisi del coronavirus. L’objectiu era tranquil·litzar l’opinió pública espanyola i alhora tapar la incapacitat de respondre adequadament a l’expansió de la pandèmia. El protagonisme donat al cap de l’estat major, Miguel Ángel Villaroya, és clarament intencionat, encara que a la pràctica el paper de l’exèrcit sigui secundari en comparació amb el del Ministeri de Sanitat o de qualsevol altra de les carteres involucrades en la crisi. I aquest protagonisme no es veu a cap país europeu, on l’exèrcit fa tasques de suport però no marca el discurs. A Espanya el marca molt, perquè el discurs polític i el militar conflueixen en l’exaltació del nacionalisme espanyol i en el manteniment de la unitat d’Espanya.

El missatge que tots els ciutadans són soldats i que s’han d’unir, amb Felipe VI al capdavant, per plantar cara a un enemic exterior serveix potser per a exorcitzar la por dels espanyols enfront de la crisi, però és profundament retrògrada. En teoria, un govern progressista, el més progressista de la història d’Espanya, no tan sols no hauria de promoure aquest discurs, sinó combatre’l. El militarisme casa molt bé amb el discurs de la dreta espanyola i, sobretot, amb l’extrema dreta, perquè va associat a autoritarisme. El PSOE l’ha fet seu per sobreviure a la crisi, però pensant en el futur és una irresponsabilitat, perquè, una vegada més, assumeix el marc mental de la dreta. Però el govern espanyol és de coalició i Podem, en teoria, hauria d’impedir o contrarestar aquesta militarització del discurs, perquè no tan sols va contra els valors d’esquerres, sinó contra els valors democràtics. L’esquerra hauria de defensar els serveis públics i la valentia dels professionals de la sanitat i demanar que s’avantposessin les persones a l’economia, a l’hora de prendre decisions.

El paper de Pablo Iglesias en aquesta crisi és clarament secundari i d’una discreció exemplar. Com a vice-president, forma part del comitè de crisi del consell de ministres i fins i tot va passar per alt el confinament per assistir-hi, però té una nul·la influència en el discurs i en l’estratègia de l’executiu. Ha fet una compareixença per explicar mesures socials, que en teoria és la seva àrea com a vice-president, però no aporta cap contrapès a la deriva castrense del discurs del govern ni tampoc cap correcció a l’estratègia centralitzadora per la qual ha optat el PSOE. Una formació com Podem, nascuda del moviment del 15-M, no solament no aporta cap transformació real a la governació de l’estat, sinó que calla en un moment de deriva patriòtica i militarista del govern espanyol. Iglesias ja va aplaudir la monarquia i ara aplaudeix els uniformes, en un viatge al pragmatisme que l’acaba fent invisible.

Darrere Podem, els comuns han mantingut la disciplina i tampoc no han expressat cap crítica ni esmena a la gestió de la crisi que fa el govern espanyol. Més aviat al contrari, han estat servils amb el desplegament de l’exèrcit i hostils amb qui discrepava de Madrid. El vídeo que va enregistrar la batllessa de Barcelona, Ada Colau, donant la benvinguda a l’exèrcit espanyol és la imatge més clara d’aquesta claudicació. Els aplaudiments de Colau a l’exèrcit contrasten amb les crítiques severes i rotundes de Jèssica Albiach al govern de Quim Torra per haver demanat el confinament de Catalunya. Els comuns es reivindiquen hereus de la cultura antimilitarista de Catalunya, del moviment d’objecció de consciència i els insubmisos, però ara aplaudeixen un exèrcit que, amb l’excusa de desinfectar, ve a reivindicar la unitat d’Espanya. Colau mateix va demanar-ne el desplegament, contra l’opinió de la Generalitat, perquè les escasses tasques que han fet les tropes espanyoles, les poden fer les institucions catalanes o empreses contractades del sector. I el pavelló que col·labora a fer l’exèrcit espanyol, juntament amb entitats com la Creu Roja o el cos de bombers, per acollir els més necessitats, seria innecessari si l’ajuntament allotgés aquesta gent en una ciutat plena d’hotels buits.

MÉS QÜESTIONS
Puig continuarà comprant material sanitari a l’exterior. La decisió unilateral del govern valencià de comprar material sanitari a la Xina ja ha tingut els primers fruits amb l’arribada d’un avió a l’aeroport de Saragossa. La intenció de Ximo Puig és de mantenir les compres a l’exterior, i el cap de setmana vinent és previst que arribi un altre avió i probablement la setmana que ve el tercer. Quan començà la crisi pel coronavirus, el govern espanyol va decidir de centralitzar les competències de sanitat i per tant unificar les compres de tot l’estat espanyol, però com més va més comunitats autònomes tiren pel dret. La distribució del material que ja ha arribat anirà primer al personal sanitari i de serveis públics essencials i també a empreses privades que treballin, com ara supermercats. Mentrestant, Puig s’ha reunit amb Stefano Bonaccini, president de la regió d’Emília-Romanya, segona més afectada d’Itàlia, amb qui ha compartit idees per a saber com han anat aplicant els protocols. Tots dos presidents convenen que ara és clau de no relaxar-se i mantenir l’exigència en les mesures de confinament, segons que ha dit la Generalitat. El cap del Consell ha fet seva una frase de Bonaccini: ‘És tan important l’acció de cada una de les persones com la dels professionals de la sanitat.’

Armengol demana al govern espanyol que suspengui l’activitat a la construcció. El govern balear ha demanat que se suspengui l’activitat del sector de la construcció, en la reunió per videoconferència que ha tingut amb el govern espanyol. Hi ha participat el vice-president i conseller de Transició Energètica i Sectors Productius, Juan Pedro Yllanes, i el conseller de Mobilitat i Habitatge, Marc Pons, per part balear, i la ministra d’Indústria, Comerç i Turisme, Reyes Maroto, i el ministre de Mobilitat, Transports i Agenda Urbana, José Luis Àbalos, per part espanyola. El govern ha exposat als ministres que s’ha anat fent feina, amb la implicació de tots els agents lligats al sector de la construcció, en una ordre que regula les condicions en què s’ha de desenvolupar l’activitat a les obres per garantir la màxima seguretat als treballadors. Però tot i això el govern balear defensa que és convenient el cessament de l’activitat, decisió que correspon a l’estat. En matèria d’habitatge, el conseller Marc Pons ha traslladat al ministre José Luis Ábalos que, de la mateixa manera que s’ha aprovat la suspensió del pagament de les hipoteques per a les famílies afectades pels efectes de la crisi sanitària, és imprescindible d’adoptar també mesures per a les famílies amb habitatge en règim de lloguer.

El govern andorrà preveu d’allargar a dos mesos el confinament. El ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, preveu que la situació actual motivada per la crisi del coronavirus s’allargarà almenys un mes i mig o dos. Només si s’aconsegueix d’aturar la corba d’infectats estudiarien d’alleugerir les restriccions, per exemple per fer activitats a la natura. Per tant, la situació de confinament i la resta de restriccions decretades pel govern probablement s’allargaran més enllà de la data prevista, que era dijous vinent. Benazet no ha volgut avançar decisions perquè s’han de prendre dia a dia, segons com evolucioni la situació, però ha deixat molt clar que ara com ara no es pot aixecar cap mesura. Si la tendència actual canviés, el govern preveu de començar a permetre les activitats a la natura, que ara són prohibides.

LA XIFRA
El 38% de la població mundial és actualment confinada per la pandèmia del coronavirus, segons dades de l’Organització Mundial de la Salut.

TAL DIA COM AVUI
El 24 de març de 1916 el transbordador francès Sussex naufragà a la Mànega, després de ser torpedinat per l’armada alemanya durant la Primera Guerra Mundial. Un dels morts d’aquell atac fou el compositor i pianista Enric Granados.