Les colònies Oasis, un espai de llibertat per als joves LGTBI

‘És una oportunitat per a conèixer gent igual que tu i sentir-te lliure.’ Són paraules de la Noah Domínguez, una noia transsexual de divuit anys que ha participat en la tercera edició de les colònies Oasis. La Noah va néixer amb cos d’home, però sempre s’ha sentit dona. Va tenir una infància feliç i declara que, un cop va haver-se acceptat a si mateixa, el seu temor més gran va ser el rebuig social que podria generar la seva transsexualitat.

Els temors de la Noah són habituals. Per això, aquestes colònies, que són una iniciativa pionera a Europa, són un espai de llibertat per als adolescents. Segons que ha explicat a l’ACN un dels educadors, Miquel Missé, tenen el triple objectiu de ser un espai antibullying en què la gent que ha estat assetjada per la seva orientació sexual o identitat de gènere pugui retrobar-se, una eina d’apoderament i una manera de conèixer referents LGTBI positius.

L’associació Candela lidera el projecte amb la col·laboració de l’Associació de mares i pares de persones LGTB i Transfamília (AMPGIL). Està adreçat a joves d’entre tretze i divuit anys gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals. Les colònies duren sis dies i es fan a Mura, a la comarca del Bages.

‘Veiem que molts adolescents han tingut molt poques oportunitats de trobar-se amb iguals, i venir aquí els fa sentir molt bé’, comenta Missé. Enguany, hi han participat una trentena de joves, el triple que la primera vegada. El benefici principal de les colònies és que els joves abandonen la sensació de pensar que són els únics del seu institut que tenen aquesta forma de diversitat sexual.

Una altra de les educadores, Sara Barrientos, explica que molts adolescents no van a les colònies convencionals per les incomoditats i discriminacions que hi viuen. Un dels participants de les colònies, Carles Moreno, diu: ‘Quan hi anava, em deixaven en una habitació tot sol. Ningú no volia dormir amb mi perquè era un “homenot”. Aquí no tinc cap problema, puc dormir a l’habitació amb qui vulgui i ningú no em mira malament.’

Un altre dels joves, Lans Urban, ha participat en les tres colònies que s’han fet. ‘Visc a Figueres, una ciutat petita on no hi ha gaire gent com jo’, comenta. Segons que expliquen els educadors, la diversitat sexual a les comarques és més complicada que a les grans ciutats per la manca de serveis i perquè és més difícil trobar persones que se sentin igual. ‘En general, ser un adolescent LGTBI és viure en solitud, però si ets d’un poble petit o d’un àmbit rural, la manca de referents fa que la situació sigui més greu i creixis amb la sensació que estàs sol i que ningú no t’entén’, reflexionen.

Barrientos explica que l’existència d’aquestes colònies es deu, precisament, a la discriminació que sofreixen els joves LGTBI. Les colònies Oasis els ofereixen un espai de llibertat i seguretat. El projecte aspira a créixer i ser un referent, però també a desaparèixer. La fi de la discriminació seria la gran victòria.