20.02.2024 - 12:03
|
Actualització: 20.02.2024 - 17:25
La mesa del Parlament de Catalunya ha acordat de tramitar la iniciativa legislativa popular de declaració de la independència de Catalunya. Ha estat una decisió presa per majoria, amb els vots a favor dels representants de Junts i la CUP, l’abstenció d’ERC i els vots contraris del PSC. És una proposta de Solidaritat Catalana per la Independència que, de fet, es basa en el mateix text d’una proposició de llei de Solidaritat que ja es va debatre a la cambra el 2011. El lletrat de la comissió de control que vetlla per tot el procediment legislatiu ha emès un informe advertint que la llei no compleix els requisits legals perquè la mesa la pugui admetre a tràmit: ho argumenta adduint que no se cenyeix “a l’àmbit estricte de les competències de la Generalitat” i no pretén fonamentar-se ni en la constitució espanyola ni en l’estatut. Ara s’obre el procés de recollida de signatures imprescindible perquè la iniciativa es pugui debatre políticament al parlament. N’han de recollir un mínim de 50.000 que s’han d’autenticar i validar d’acord amb el procediment que regula la llei catalana de la iniciativa legislativa popular.
Fonts de Junts i la CUP han coincidit a defensar que el parlament ha de poder debatre i parlar de tot. ERC ha justificat la seva abstenció dient que vol escoltar totes les propostes “sense voler alimentar carrerons sense sortida”. “No volem jugar amb les expectatives de la gent”, han afirmat fonts d’Esquerra, que també han remarcat que la llei de les ILP, que especifica els àmbits sobre els quals es poden presentar iniciatives, no recull aquest supòsit. El PP i Vox van advertir que intentarien portar als tribunals els membres de la mesa si en facilitaven la tramitació.
En un comunicat, Solidaritat ha celebrat la decisió de la mesa perquè creu que respecta la legalitat internacional, el dret d’autodeterminació dels pobles. També sosté que honora el referèndum de l’1-O i pot situar el parlament davant l’oportunitat de declarar la independència. Els dirigents de Solidaritat David Folch, Lluís Tenas i Francesc Fíguls són els tres membres de la comissió promotora designada formalment per la cambra. Ara començarà el procés de comprovació dels plecs per a la recollida de les signatures, que han de complir uns requisits. Els validarà la mateixa comissió de control, integrada per tres magistrats del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya; tres catedràtics de dret constitucional o de ciència política i tres juristes, tots designats per la mesa a proposta dels grups, i actua com a secretari un lletrat. En aquest cas, és Xavier Muro, que va exercir com a secretari general del parlament entre el 2016 i el 2021, i que és l’autor de l’informe jurídic (de caràcter consultiu, no vinculant) que desaconsellava a la mesa l’admissió a tràmit d’aquesta ILP. El secretari participa en les deliberacions de la comissió de control amb veu però sense vot. Fins ara, la comissió de control no ha aturat mai cap ILP que complís els requisits formals i fos tramitada per la mesa de la cambra, però també és la primera vegada que s’acorda de donar curs a una ILP com aquesta.
Solidaritat va registrar la iniciativa el dia 2 de febrer i la mesa havia de decidir si l’admetia a tràmit en un termini de quinze dies hàbils. El procés de recollida de signatures i tota la tramitació parlamentària posterior acostuma a ser lent en el cas de les ILP. Segons la llei, la comissió promotora ha d’aconseguir les signatures en un termini de 120 dies hàbils des que la comissió de control valida els plecs de recollida, i la mesa pot prorrogar-lo 60 dies hàbils més si ho considera justificat. Un cop la comissió de control doni el vist-i-plau final a les signatures, ho haurà de comunicar a la mesa, i el primer debat de la proposta al ple s’haurà de fer en un termini de quatre mesos. Les ILP no decauen encara que s’acabi la legislatura, es continuen tramitant en la següent.
L’articulat de la ILP que diu Solidaritat estableix que la decisió de declarar la independència correspon al poble de Catalunya com a titular de la sobirania nacional, i al parlament com a representant seu democràticament elegit. La iniciativa afirma que la declaració d’independència es farà durant la legislatura en què s’aprovi la ILP, una vegada se n’hagi negociat amb la comunitat internacional la forma i el moment, i amb el suport d’una majoria absoluta dels diputats. La ILP vol facultar el govern a negociar el reconeixement internacional de la declaració d’independència. També diu que en un termini de tres mesos s’ha de constituir una assemblea de representants de la nació catalana que treballarà perquè sigui declarada la independència al conjunt dels Països Catalans.