22.10.2019 - 11:56
|
Actualització: 22.10.2019 - 16:58
La majoria independentista de la mesa del parlament ha desafiat el Tribunal Constitucional admetent a tràmit una proposta de resolució conjunta de JxCat, ERC i la CUP, que reitera la defensa del dret d‘autodeterminació, la reprovació de la monarquia i la reivindicació de la sobirania del poble de Catalunya. Són les tres qüestions que el TC havia advertit a la cambra que no es podien votar, després d’haver suspès les resolucions parlamentàries del juliol i les aprovades durant el debat de política general. Segons fonts de la mesa, els lletrats han advertit que aquest punt de la resolució contradeia el TC, que ja va advertir de les possibles conseqüències penals que implicaria tramitar iniciatives sobre aquests temes. Aquesta és la resolució conjunta que JxCat, ERC i la CUP han acordat finalment per a respondre a la sentència contra el procés, tot i que no es preveu que es voti al ple que comença demà sinó passades les eleccions espanyoles, quan farà gairebé un mes de la sentència del Suprem.
La resolució conclou que ‘no hi ha cap més opció que defensar el dret a la representació política’ i la llibertat d’expressió dels diputats perquè, si la censura entra al parlament, ‘es desvirtua el sentit de la institució’. Per aquesta raó, el text diu que la cambra ‘reitera i reiterarà tants cops com ho vulguin els diputats’ la reprovació de la monarquia, la defensa del dret d’autodeterminació i la reivindicació de la sobirania del poble català. ‘Assumirem totes les conseqüències perquè aquí es pugui parlar de tot. Si no féssim això, obriríem la porta a la censura’, ha sentenciat el president del parlament, Roger Torrent. En una compareixença de premsa, Torrent ha reivindicat la decisió de la majoria independentista de la mesa de defensar el parlamentarisme i permetre els debats que preocupen a la ciutadania a través dels seus representants. Per Torrent, és una decisió política de defensa d’uns drets fonamentals i ha assenyalat que era impropi d’un estat democràtic que es perseguissin presidents del parlament per haver permès debats, com ho han fet amb Carme Forcadell. Per això ha emplaçat Pedro Sánchez a trencar amb l’espiral de la judicialització de la política.
Seguint els terminis ordinaris, la resolució no es votarà a la cambra fins passades les eleccions espanyoles del 10-N, al ple del 13 de novembre. Els partits constitucionalistes temen que la majoria independentista intenti incloure’l per via d’urgència en el ple de demà, en aplicació de l’article 81.3 del reglament, la mateixa via que JxSí i la CUP van fer servir per tramitar les lleis de desconnexió el 6 i 7 de setembre del 2017, però fonts de la majoria independentista diuen que no es votarà fins al ple del 13 de novembre i que, de fet, el termini forma part de les bases de l’acord a tres bandes. Han evitat que pugui impactar d’alguna manera en el resultat electoral del 10-N. De fet, la CUP ha reiterat el seu malestar per l’actuació del govern i s’ha tornat a desmarcar de JxCat i ERC tot i subscriure la iniciativa.
Els anticapitalistes han advertit que la resolució no podia servir de ‘cortina de fum’ per a tapar la manca d’acció política que veu en el govern, la manca de lideratge polític institucional i la subordinació de l’operatiu policíac que ha carregat contra manifestants independentistes i ha causat centenars de ferits. Els anticapitalistes han fet pinya amb JxCat i ERC per ‘solidaritat antirepressiva’ i perquè consideren que el parlament havia de respondre al context d’excepcionalitat democràtica que viu Catalunya, però sostenen que l’executiu no ha estat a l’altura i la proposta de Torra d’exercir l’autodeterminació aquesta legislatura ha estat ‘immediatament torpedinada’ pels socis del govern.
La iniciativa no inclou la proposta de Torra d’exercir el dret d’autodeterminació abans del final de la legislatura. En canvi, exigeix la llibertat dels presos polítics, el retorn dels exiliats i la fi de la repressió. També rebutja la sentència del Tribunal Suprem, avisa que fixa un precedent inacceptable contra totes les formes de protesta ciutadana i denuncia que l’estat espanyol fa una ‘criminalització generalitzada’ de la dissidència política. A més, qualifica d’escàndol democràtic la condemna d’onze anys i mig de presó de l’ex-presidenta de la cambra Carme Forcadell i reitera el caràcter estrictament cívic i no violent del moviment independentista.
Després de l’admissió a tràmit per part de la mesa, es preveu que Ciutadans i el PSC en presentin peticions de reconsideració, que la majoria independentista de la mesa hauria de refusar, tornant a fer un nou pronunciament contrari a les notificacions del TC. A partir d’ara, també s’obre un tràmit d’esmenes a la resolució. El Constitucional ha advertit dues vegades els membres de la mesa del ‘seu deure d’impedir o paralitzar qualsevol iniciativa, jurídica o material que suposi ignorar o eludir’ el pronunciament del tribunal. Els dos integrants de JxCat, tanmateix, no van signar les notificacions i van presentar un recurs al TC contra la censura parlamentària.
