La Mercè, la festa i la democràcia

A Barcelona, la convocatòria de les 11 davant els ajuntaments s’havia traslladat a la plaça de la Universitat per no interferir en la matinal de la Mercè; però l’ambient ‘de la setmana’ també es respirava –i tant!– aquest diumenge a la plaça de Sant Jaume.

La ballada de gegants era si fa no fa com la de cada any, però amb singularitats molt especials. Els gegants dels barris de Barcelona portaven butlletes de vot de l’1 d’octubre i algunes banderes estelades a la capa o al costat de la porra. El presentador, a més, il·lustrava la descripció de cada parella de gegants amb paral·lelismes històrics i amb proclames en favor de la democràcia i de la votació de diumenge vinent.

A l’arribada del seguici que ve de l’Ofici de la Mercè, les autoritats han sortit al balcó i la plaça les ha rebudes amb aplaudiments i amb crits d’independència. L’alcaldessa anava flanquejada pel president de la Generalitat i la presidenta del parlament. És força rar que el públic aplaudeixi les autoritats el dia de la Festa Major. I, si no, que ho demanin a l’alcalde de Tarragona, que aquests dies, que també hi ha festa major, ha hagut d’empassar-se crits de  ‘Ballesteros, dimissió!’ i de ‘Volem votar i votarem!’.

Quan l’orquestra va tocar ‘Els segadors’, la plaça va apujar el to i el balcó l’acompanyà gairebé totalment, tret d’alguna excepció: el regidor Fernández Díaz, germà del ministre de les clavegueres, aprofitava l’avinentesa per mirar el mòbil sense ni tan sols moure els llavis. El tinent batlle Collboni no va aparèixer fins que no es van haver acabat els càntics i els presidents ja se n’havien anat. Els crits d’independència es repetiren després de l’entrada dels castellers i d’uns nous ‘Segadors’ tocats al so de la gralla.

L’actuació de les colles barcelonines va exhibir bons castells i també pancartes en favor de la democràcia, estelades i pluja de butlletes de vot que sortien de les pinyes. També van ploure papers per a votar del terrat on des de fa anys es desplega una estelada enorme.

Les entitats i agrupacions de la cultura popular barcelonina havien elaborat un manifest en què convidaven els barcelonins a gaudir de la festa amb civisme i respecte i també a expressar els sentiments col·lectius en els moments transcendents que viu el país. La convocatòria era a la plaça de la Universitat, però la plaça de Sant Jaume també expressava aquests sentiments, tots en la mateixa direcció.

La festa sempre ha estat al costat de la democràcia. Les festes majors –i la Mercè, en concret–, tal com les coneixem ara, són fruit dels primers ajuntaments democràtics i, en molt bona part, de les persones i les entitats que recuperaven i animaven la cultura popular. L’esclat i la riquesa que té avui aquest sector de la cultura catalana no s’entenen sense democràcia i sense una càrrega gran d’identitat i d’arrelament en el país on neix. La prova és la implicació d’aquestes associacions, des de geganters a castellers, en les grans accions reivindicatives que viu Catalunya des de fa set anys.

No és casual, doncs, que la Mercè d’enguany no sigui cap parèntesi en aquesta quinzena d’original ‘campanya’ pel referèndum de l’1 d’octubre.

Les entitats de la cultura popular són associacions àmplies i plurals, d’edats, orígens i ideologia diverses, però en relació amb la democràcia i la qüestió nacional les majories s’acosten a la unanimitat. Potser és per això que no s’han sentit ‘polititzades’ ni utilitzades per  cap corrent d’opinió. Potser és per això que gairebé mai no han sorgit controvèrsies, per exemple, sobre la implicació d’una colla castellera en la reivindicació independentista de la majoria de ciutadans de Catalunya. I quan hi ha hagut excepcions, s’han discutit i s’han resolt, amb debat i votacions en una assemblea… La cultura popular no s’entén avui sense democràcia, en tots els nivells.

Més enllà del tòpic, quan es diu que una jornada electoral tranquil·la és la ‘festa de la democràcia’ deu ser perquè tota la dimensió de la democràcia la podem contemplar en la festa. I, si m’ho deixeu dir, en la peculiar manera catalana de fer festa. Una manera cívica, grupal, pacífica i alegre.

Com es pot intentar evitar la festassa democràtica de diumenge vinent?

En tot cas no es podrà fer mai d’una manera cívica, grupal… ni pacífica, ni alegre.