La meitat d’afiliacions estatals a la Seguretat Social del juny s’han fet a Catalunya

Fa mesos que anem explicant el bon comportament de l’economia, més bo que no s’esperava, fonamentat en dos grans pilars. Per una banda, les exportacions de béns i serveis (turisme) i, per l’altra, la bona evolució del mercat laboral que, en termes d’ocupació, supera amb escreix les xifres d’abans de la pandèmia. De totes maneres, aquest mes de juny, sembla que alguna variable clau, com les afiliacions a la Seguretat Social, ha tornat a alentir el ritme de creixement. De fet, no podem oblidar que l’entorn també hi juga. I que, en aquests moments, tenim la zona euro (i Alemanya) en recessió, la qual cosa ha d’afectar per força moltes variables internes, que tenen un lligam directe o indirecte amb el sector exterior.

Tradicionalment, els mesos de juny es caracteritzen cada any per un bon comportament estacional, amb augments de l’afiliació i descensos de la desocupació registrada. Aquesta vegada, no ha estat diferent, però, si bé les variacions intermensuals de les dues variables han mostrat el signe previst, ho han fet amb un comportament molt més discret que no pas en anys precedents. Finalment, la contractació també ha baixat significativament en termes interanuals, tot i que augmenta respecte de la de maig.

Segons els analistes de Funcas, el fre en la creació d’ocupació podria respondre, en part, a una anticipació a mesos anteriors de les contractacions que són habituals aquest mes –cosa que lligaria amb els resultats extraordinaris registrats a la primavera–, i, en part, a una moderació del creixement de l’economia. “Sigui com sigui, encara és d’hora per parlar d’un canvi de tendència a l’ocupació i caldrà observar l’evolució durant els mesos vinents”, expliquen.

De totes maneres, en mesos com aquest, de millora més continguda en el mercat laboral, pren més importància que mai la incongruència del càlcul de la desocupació registrada, que no comptabilitza els desocupats amb contracte fix discontinu que no treballen. La consultora Randstat Research se’n fa ressò i aquest matí comentava que una de les conseqüències és la divergència progressiva, a escala estatal, que ofereixen les dues variables. Mentre que el nombre de desocupats registrats ha baixat el darrer any de 191.740, el nombre de demandants d’ocupació ha crescut de 15.837 persones, fins a assolir els 4,27 milions. Afegeixen que, si bé no se sap amb exactitud el nombre de demandants d’ocupació que es deriven d’un contracte fix discontinu en inactivitat, les estimacions que han fet apunten que són uns 600.000, de manera que l’atur “efectiu” podria rondar en aquests moments els 3,2 milions de persones. La xifra no és cap bestiesa, i significaria que la desocupació oficial augmentaria gairebé d’un 25%. Compte, doncs, amb els triomfalismes que són tan fàcils de fer.

Quant a Catalunya, segons la Generalitat, els desocupats registrats a les oficines de Treball a final del mes de juny es xifren en 329.744. Destaca que és el volum de desocupació registrada més baix d’ençà del juliol del 2008 (quan es va situar en 321.964 persones). Intermensualment, ha baixat (-1,9%), com acostuma a succeir els mesos de juny, si bé reconeix que “aquesta caiguda és de les més discretes en aquest mes concret de l’any”. Però hi insisteixo: la Generalitat compara xifres que tenen la mateixa denominació però que, en el fons, tenen significats diferents. Ben segur que, amb el mateix sistema de càlcul que es feia el 2008, la xifra de desocupats seria a hores d’ara força més alta. I això no ho podem passar per alt.

“Hauríem de reduir més l’atur, si tenim en compte que el liderem dins la Unió Europea i que de feina n’hi ha, davant la demanda per cobrir llocs de treball per part de les empreses”, ha dit el secretari general de PIMEC, Josep Ginesta, aquest matí, que també ha alertat que era el pitjor mes de juny dels darrers deu anys. “Tot i que els ritmes de recuperació de l’ocupació i del PIB són més ràpids, els indicadors no són lògics si ens comparem amb els països del nostre entorn amb els quals competim”, ha assegurat.

Mentrestant, els contractes fixos discontinus continuen dominant l’escena, encara que al juny se n’han signat a Catalunya un 3,3% menys que el mateix mes del 2022. De totes maneres, en l’acumulat dels sis primers mesos del 2023 representen un increment del 18,3%, fet que compensa la davallada de l’1,8% de la resta de la contractació indefinida. En realitat, en el primer semestre, la contractació total ha disminuït d’un 14,3%, arrossegada pel descens de la temporal (-25,1%). Quant a la indefinida, continua alentint el seu ritme de creixement, fins al 2,8% anual. Vet aquí un indici a tenir en compte sobre el volum de l’activitat productiva del moment, que podria estar estancat o amb una lleugera caiguda.

Precisament, sobre el tipus de contractació, Ginesta ha destacat l’increment d’aquests fixos discontinus i la reducció dels indefinits ordinaris. “Els contractes fixos s’han reduït en 8.000, aproximadament, mentre que els fixos discontinus s’han incrementat en 23.000 el primer semestre de l’any, i han passat a tenir un pes del 26% de la contractació indefinida”, ha dit.

Quant a l’ocupació, ha augmentat, però menys que unes altres vegades en aquest mes. Segons la Generalitat, la mitjana d’afiliacions a la Seguretat Social a Catalunya el juny del 2023 és de 3.742.781, xifra que assoleix un nou màxim en la sèrie històrica disponible (d’ençà del 2004). I puntualitza que l’evolució intermensual de les afiliacions és positiva, com passa sempre al juny, amb un creixement del 0,7% mensual. Tanmateix, reconeix que “l’increment d’enguany és un xic menys intens que el registrat els mesos de juny del període 2013-2022 (exceptuant l’any de la covid-19)”. És a dir, millora, però amb un alentiment clar que, en realitat, ja s’allarga des del pic de creixement, registrat al març. Quant a l’afiliació a la Seguretat Social, Ginesta ha destacat que continua l’increment de cotitzants en termes d’afiliació mitjana; però, tot i això, ha alertat que, en el conjunt de l’estat espanyol, “ha estat el mes de juny amb el pitjor comportament d’ençà del 2015”.

En aquest punt, cal fer un incís i destacar un fet que no passa cada mes. Al juny, les noves afiliacions a Catalunya representen gairebé la meitat de les registrades a tot l’estat (48,6%). O si ho voleu mirar d’una altra manera, hi ha hagut gairebé tantes altes a la Seguretat Social a Catalunya com a tota la resta de l’estat. Això podria significar que l’alentiment general afectaria una mica menys a Catalunya que no pas en unes altres contrades peninsulars. En termes que ara són moda, podríem dir que aquest fet sembla indicar una resiliència superior del nostre mercat de treball. De totes maneres, els tres sectors capdavanters en volum d’afiliació al juny no són cap novetat en aquesta època: comerç, hoteleria i treball administratiu.

En definitiva, un mes de juny que no passarà a la història per les dades en el mercat laboral, malgrat que Catalunya ha mostrat un comportament força més bo que a la resta de l’estat.