“La mateixa sensació que en la pandèmia”, els clients sorpresos pels prestatges buits als supermercats

“És com en la pandèmia”, “Pensava que no tornaria a veure-ho, això del supermercat buit”… Una àvia i una dona més jove parlen davant la secció de iogurts d’un supermercat Consum del barri d’Algirós. Hi ha poc per a triar i la dona més gran decideix que ja fa amb els que encara li resten a la nevera de casa i, si de cas, dilluns, quan vaja al mercat ambulant, ja en comprarà. Tampoc no hi havia les galetes de la marca que compra habitualment, però les ha substituïdes per unes altres. De llet, no n’ha trobada de cap varietat. D’aigua, tampoc. Ni tan sols amb gas. N’hi havia quan han obert, d’aigua, però ha estat el primer que s’han endut, en grans quantitats, els clients, li ha dit a l’àvia una treballadora del supermercat.

Aquesta imatge, i l’astorament que genera, s’ha repetit en molts supermercats que avui han obert a la ciutat de València i rodalia. La imatge de les prestatgeries buides de llegums, pasta, farina i paper higiènic recordava, com deia aquella senyora, els primers temps del confinament quan bona part de la població va decidir de fer apilament de queviures i més productes per por que la situació durara moltes setmanes. I per bé que allò és ben recent, resulta impactant de veure-ho ara també.

En aquest cas, l’escassesa de queviures i més articles de primera necessitat en els supermercats es deu a uns quants factors que, sumats, produeixen aquesta sensació de desabastiment que remet a uns altres temps o a realitats distòpiques.

La solidaritat i l’apilament

A Consum, diuen a VilaWeb, d’una banda, tenen problemes de logística perquè el seu centre és a Silla, a l’Horta Sud, la zona més afectada per la inundació. De fet, la imatge que avui colpia era tota la secció de fruita i verdura, tant a granel com envasada, totalment buida. Segons que han dit al supermercat, dijous ja hi faltava molta cosa. Han dit també que moltes persones han comprat aliments no peribles, en grans quantitats per donar i contribuir en les col·lectes per als damnificats. És per això, diuen, que no hi ha ni aigua ni llet, ni productes per a nadons. També s’havien exhaurit els poals, les pales i les graneres, els bolquers i els productes d’higiene personal. Una treballadora que retirava capses de cartó i reposava unes llaunes de cloïsses, somreia, i li deia a un company que passava pel seu costat que la gent es bolcava amb els afectats. L’altre somreia, mentre li deia a un client que no hi havia més papes que les que veia al prestatge.

I encara hi ha el tercer factor que ha contribuït a aquesta sensació de falta d’abastiment, que és el de l’apilament que algunes persones han fet per si aquesta circumstància de problemes logístics continua durant dies. Justament, l’endemà de la catàstrofe, les autoritats van demanar a la població que no comprara més del que necessitara per evitar la falta d’alguns productes. En aquest supermercat hi faltava també carn. Impressionava de veure buides tant les neveres de la carn i elaborats en safates de plàstic llests per a agafar, com el taulell on es despatxa al tall. També escassejaven els formatges i no hi havia pa.

A la cua de les caixes, les converses repetien amb insistència dues afirmacions o tres relacionades amb la poca previsió que es va tenir, i amb la tristor que els causava veure les imatges de les cases plenes de fang i els cotxes bolcats.

Alguns supermercats de la cadena Mercadona també han tingut més afluència que no és habitual. És el cas del de Burjassot, on les cues per a pagar anaven de banda a banda de l’establiment. En un local de València, a prop de l’avinguda del Port, hi faltaven productes com ara els ous i les patates. Tampoc no hi havia pràcticament carn als prestatges, ni tampoc al congelador. El centre logístic el tenen a Riba-roja i, segons que ha pogut saber VilaWeb, treballa pràcticament amb normalitat, com a exemple, ha dit que un dissabte normal es buiden dos camions, i avui se n’han buidat set. Els motius que addueixen també tenen a veure amb l’apilament per por de quedar-se sense menjar i a la compra massiva de productes per a donar.