La màscara republicana no frena el virus de la corona

TEMA DEL DIA
Feina. El calendari ha fet coincidir oportunament la celebració del 89è aniversari de la proclamació de la República espanyola amb la tornada a la feina de milers de persones, perquè el govern espanyol ha aixecat el confinament total. Una decisió contrària a les recomanacions científiques però imposada per l’Íbex 35 per salvar l’economia i superar la incapacitat de l’estat espanyol de pagar les prestacions socials, tenint com té la caixa buida. Tot això el dia que hi ha hagut 567 morts per coronavirus, és a dir, un augment del 3,2%. Les xifres d’avui, tot i que preocupants, no tenen cap relació amb la tornada a la feina, perquè l’efecte es veurà d’aquí a quinze dies, segons les previsions dels científics, que pronostiquen un repunt.

La decisió del govern espanyol, aplaudida de manera entusiàstica per les patronals CEOE, Foment del Treball i Pimec, ha tingut el suport dels sindicats UGT i CCOO, tot i el risc que implica per als treballadors que diuen defensar. Els dos sindicats del règim s’han limitat a pactar mesures sanitàries als transports i als llocs de feina, que saben molt bé que es poden aplicar i que no són sinó un simulacre de cara a la galeria. No és cap sorpresa, perquè aquests dos sindicats sempre han defensat la raó d’estat per damunt dels interessos dels treballadors. Ho van fer als pactes de la Moncloa i ho tornen a fer ara.

L’aixecament del confinament total tampoc no ha dut gaires maldecaps interns al govern espanyol, tot i que la presència de Podem se suposava que havia de garantir el tomb a l’esquerra del PSOE. Aquests dies de Setmana Santa hi ha hagut alguna filtració a la premsa sobre un suposat malestar de ministres de Podem, però finalment no ha passat res. Pablo Iglesias continua essent vice-president i aquells qui havien de fer la revolució a les places continuen còmodament asseguts a les seves poltrones ministerials. L’expropiació per part del govern espanyol d’alguns tests de coronavirus a empreses privades els deu haver reconfortat una mica, recordant aquells temps que lloaven la revolució bolivariana. La presència de Podem a l’executiu no ha fet fer cap tomb social al PSOE, sinó que ha tingut l’efecte contrari: una plàcida acceptació de les polítiques de dretes per Podem, amanides d’estètica i retòrica militar.

Un dels símbols d’aquesta acomodació en el règim per part d’aquells que l’havien de canviar ha estat precisament l’aplaudiment de la monarquia, un peatge que Pablo Iglesias ha hagut de pagar perquè el PSOE acceptés de formar un govern de coalició. Els aplaudiments del dirigent de Podem el dia de l’obertura de les corts espanyoles van enterrar el republicanisme de Podem, seguint els passos de Santiago Carrillo als pactes de la Moncloa o de Felipe González, que van acabar acceptant una monarquia imposada pel franquisme. Tots els ministres de Podem participaran disciplinadament en la ronda de contactes que té Felipe VI amb els ministres del govern espanyol. Aquest dijous serà el torn de Manuel Castells i dilluns de la setmana que ve passarà per la Zarzuela Yolanda Díaz. L’oposició a la comissió d’investigació al congrés sobre les suposades irregularitats del rei emèrit és la prova que el republicanisme espanyol no hi ha ningú que el defensi, més enllà de les jornades com avui, que exciten la gesticulació. Això els ha passat a les joventuts del PSOE, que han tingut un brot republicà, ràpidament extirpat per la realitat.

L’únic lloc de l’estat espanyol on hi ha voluntat i majoria de fer una república és a Catalunya, però l’actuació dels comuns durant la pandèmia demostra que la seva prioritat és salvar el govern de Madrid abans que no emprendre qualsevol aventura republicana. El grau de sucursalisme que han demostrat els comuns, amb Ada Colau al capdavant, no desdiu gens del de Miquel Iceta, el gran especialista en aquests afers. Naturalment, avui s’han embolcallat amb la tricolor espanyola, mentre feien perillar la vida dels treballadors que diuen defensar enviant-los a treballar, avalant sense fissures la decisió del govern espanyol. La màscara republicana dels comuns no els tapa la supeditació a Madrid. No és pas cap novetat: ja va passar després del primer d’octubre de 2017, quan van oposar-se a la proclamació de la República Catalana, tan unilateral com la que va fer Francesc Macià fa vuitanta-nou anys i que tres dies després va haver de dissoldre dins la república espanyola.

MÉS QÜESTIONS
Compromís demana que els municipis turístics puguin autoconfinar-se. Compromís ha traslladat al govern espanyol la petició perquè els municipis turístics puguin prendre la decisió de confinar-se per a protegir-se de la propagació de la pandèmia del coronavirus. La coalició ha fet seu un manifest en què acusa l’executiu de Pedro Sánchez de prohibir als consistoris el dret de prendre mesures de restricció de la mobilitat unilateralment i al marge del comandament únic de l’estat d’alarma. El text que el senador Carles Mulet ha presentat al senat espanyol va signat també per batlles i regidors de Compromís, a més del president d’Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV), Josep Barberá, i l’ex-secretari general de Podem, Antonio Estañ, per exemple. La setmana passada, la delegació del govern espanyol al País Valencià va amenaçar de sancionar municipis com ara Peníscola o Xeraco, que havien pres mesures per a evitar l’arribada de gent a les segones residències. Carles Mulet avala el confinament domiciliari perquè té uns efectes positius, però recorda que el manifest exigeix el dret dels municipis de protegir els seus habitants i defensa el confinament territorial de les àrees geogràfiques amb més densitat de contagis i el de les àrees on l’epidèmia s’ha controlat, per evitar que hi augmentin. Mulet lamenta que el govern espanyol hagi decretat el confinament domiciliari i alhora hagi permès aquests desplaçaments.

Més per Mallorca demana de blindar la sanitat pública a la constitució espanyola. Més per Mallorca ha registrat al parlament una iniciativa per a impulsar una reforma de la constitució espanyola per a atorgar la màxima importància al dret de salut i impedir pràctiques de descapitalització de l’estat en favor de la sanitat privada. El portaveu, Miquel Ensenyat, ha recordat que l’article 25.1 de la Declaració Universal dels Drets Humans garanteix a tothom el dret de sanitat, tal com reconeixen també la Carta Social Europea i la constitució espanyola. Però Més per Mallorca considera que cal fer un pas més i blindar els recursos i drets que conformen els pilars de l’estat del benestar. Per això demana el reconeixement constitucional de l’assistència sanitària universal, en dret subjectiu ple, perquè avui dia no té protecció jurisdiccional directa. Ensenyat ha recordat que la situació viscuda aquestes darreres setmanes ha demostrat que la sanitat pública és el pilar que respon a les necessitats de la població i que l’existència d’un bon servei de sanitat pública és la solució. Del seu punt de vista, la crisi sanitària derivada de la Covid-19 ‘ha tornat a demostrar que si volem tenir capacitat de resposta als imprevistos necessitem uns serveis públics potents, especialment la sanitat pública, i no tenir cap dependència del sector privat que només atén les demandes econòmiques’.

La Bressola adapta l’ensenyament del català al confinament domiciliari. El confinament per la pandèmia del coronavirus i el tancament de les escoles ha obligat a fer canvis en l’ensenyament del català a Catalunya Nord. La Bressola ha elaborat tot un programa de seguiment dels alumnes durant el període de confinament. Els professors mantenen un contacte regular amb els alumnes per garantir que continuïn practicant la llengua catalana. Molts professors, de manera voluntària, també proposen activitats, jocs i exercicis lúdics en un canal de YouTube creat per al temps del confinament, amb el nom de ‘La Bressola a casa’. Segons que informa Ràdio Arrels, per fer realitat aquest nou mètode de treball ha calgut molta imaginació i adaptació dels professors, però també una implicació extra de les famílies. De manera indirecta els pares també acaben practicant el català, sigui llegint els correus electrònics de la Bressola o bescanviant uns mots durant les videotrucades que els alumnes fan amb els professors.

El govern andorrà permetrà de sortir a passejar o fer esport per hores. El govern andorrà té previst d’aixecar el confinament domiciliari a final d’aquesta setmana i donarà permís per sortir al carrer a passejar i fer exercici físic. La sortida del confinament s’anirà aplicant gradualment, segons l’evolució de la pandèmia, així que s’hagi aconseguit d’aplanar la corba dels contagis. Però el govern elabora un protocol, que vol tenir enllestit entre dijous i divendres, que permeti a la gent de passejar unes quantes hores o practicar esport limitadament. Aquesta setmana es permetrà que els qui visquin en edificis amb nombres parells surtin els dies parells i els residents en domicilis senars surtin els dies senars. En el cas dels habitatges que no tinguin cap número, es tindrà en compte el nom de la casa i l’abecedari (de la A a la M, com si fossin nombres parells i de la M a la Z, com si fossin senars). S’han establert franges horàries segons els grups d’edat. Els més vulnerables i més grans de setanta anys podran sortir de 12.00 a 14.00 i podran fer servir el mobiliari urbà. La resta d’hores del dia es distribuiran entre l’altra part de la població, ordenadament, amb una hora per persona en dies alterns, tant si van soles com en família. De 6.00 a 9.00 i de 19.00 a 21.00 es podrà sortir a córrer o caminar de manera ràpida, però estarà prohibit de fer bicicleta o esports de risc. Els comuns s’encarregaran d’esterilitzar els espais públics i dissenyaran circuits per evitar al màxim la interacció entre persones. El ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, ha explicat que caldrà mantenir la responsabilitat, el civisme i la disciplina per evitar un rebrot i no tornar a endurir les mesures de confinament.

LA XIFRA
20.000 màscares i 20.000 guants repartirà el Consell entre els funcionaris que treballen de manera presencial a les conselleries de la Generalitat.

TAL DIA COM AVUI
El 14 d’abril de 1912, el transatlàntic més gran del món, el Titanic, va topar amb un iceberg a les 23.40. Es va enfonsar 2 hores i 45 minuts més tard, ja el 15 d’abril. Va xocar davant de la costa de Terranova (Canadà) i hi van morir 1.517 persones.