La Mare de Déu Fumadora, quan els nens tenien llicència per fumar

Ara ja fa uns quants anys, per la Puríssima, la mainada d’Arenys de Mar podia fumar. Aquest costum tan singular i que avui dia sorprèn passava el dia de  la Mare de Déu Fumadora, el vuit de desembre. Tot i que ara no es fa, encara en queden molts testimonis de la infància, arenyencs que recorden sortir al carrer en colla pel 8 de desembre i passejar-se per la Riera fumant. Pipes artesanals o cigarrets, la quitxalla fumaven pellofa de cacau, matafaluga, fonoll i altres herbes aromàtiques barrejades amb tabac. Alguns també recorden haver arribat a fumar liana verda, que segons expliquen feia  mal de cap.

La majoria d’aquests records són de les dècada dels cinquanta, els seixanta i els setanta. Els testimonis asseguren que la festa tenia vist-i- plau dels adults: els pares deixaven fumar als seus fills, la mainada agafava herbes aromàtiques de la fàbrica de Calisay i un pastisser de la vila els regalava l’apreciada pellofa de cacau. A més, la festa tenia el seu ritual: les pipes emprades per fumar se les solia fer la mainada uns dies abans amb fusta o cargols de mar i es passaven la jornada voltant pels carrers cantant cançons, molt sovint relacionades amb la puresa de la Mare de Déu.

I d’on prové, aquesta festa tan peculiar? Doncs tan sols se’n sap que té un origen incert, però probablement molt antic. Se sap que estava especialment arrelada a Arenys de Mar, tot i que també se celebrava en altres poblacions del Maresme com ara Canet. Una festa tan peculiar no podia passar desapercebuda per Joan Amades, que la recull al Costumari Català. És el folklorista qui esmenta l’única font, del 1844, en què la festa ja es considera antiquíssima.

L’historiador arenyenc Jordi Bilbeny aporta una altra dada per a aclarir l’origen de la festa: un article de Mossèn Josep Palomer publicat a la revista Vida Parroquial l’any 1948 en què s’hi fa referència. Palomer situa els orígens de la festa en un aplec que es feia la vigília de la Puríssima a l’ermita de la Pietat, on actualment hi ha el cementiri d’Arenys. Mentre durava la festa, diu, els pares permetien que la mainada enrotllés matafaluga, fonoll o pela de cacau i fumés.

Però també hi ha visions de la festa més antropològiques. Al portal festes.org, Manel Carrera situa la Mare de Déu Fumadora en un conjunt de festes hivernals pre-nadalenques protagonitzades pels nens, durant les quals els permetien certes llicències. Així doncs, formava part d’un grup de festes d’arrel pagana que actualment està en perill d’extinció, en què hi ha les caterinetes, Sant Nicolau, els Sants Innocents…

En aquesta mateixa línia s’explica des  del Museu Etnològic de Barcelona, que va dedicar un monogràfic a la festa per la seva excepcionalitat. En aquest estudi  s’explica que la Mare de Déu Fumadora ha acabat formant part de la llista de festes populars desaparegudes, al costat de celebracions com la Festa de l’Arbre de Sanaüja, les Festes de l’Ós –que tan sols es mantenen a la Catalunya Nord– o les festes de les llucietes, que encara se celebraven a Barcelona al segle XIX per Santa Llúcia.

I per què va entrar en decadència la festa? En primer lloc, perquè els aplecs a l’ermita de la Pietat es van deixar de fer i, sobretot, per la creixent consciència social dels danys del tabac, o també podríem dir per la societat ‘políticament correcte’. Tot i això, la festa va tenir un moment de reaparició al tombant del segle XXI amb un format adaptat als nous temps. Va ser gràcies a un grup d’activistes d’Arenys de Mar, que van rellançar la festa potenciant el seu esperit transgressor. Durant els quatre o cinc anys que va durar aquesta versió moderna de la festa, els infants de la població no fumaven ni cigarrets ni pipa, però el fum continuava sent el protagonista.

La nova Mare de Déu Fumadora es va plantejar com una jornada de permissivitat, poesia i surrealisme. La festa arrencava amb un taller infantil d’elaboració de pipes i continuava amb tot d’actes de caràcter satíric: la processió de la Mare de Déu Fumadora, on es treia una imatge a passejar i la fumada d’autoritats, un acte en què podia participar tot aquell que es considerés expert en algun tema. I les vetllades estaven reservades a la poesia i a la música amb les ‘polifumesies’, un cicle de concerts en què van arribar a actuar Enric Cassasses, Pau Riba i Pascal Comelade.