Construir un relat al voltant del vi és avui un element necessari si es vol difondre un projecte vinícola o un projecte d’un territori vinícola. El relat defineix i ensenya els valors que es volen transmetre. Si és un bon relat, vesteix i basteix el projecte i li dóna un sentit, una riquesa, un valor intrínsec i un valor afegit. També defineix la línia del projecte i amb quins empelts culturals, històrics i paisatgístics s’aparella. Tot projecte conté un relat intrínsec, és clar. Però ser conscient del valor que té fer un bon relat, no sempre és fàcil ni s’encerta en construir-lo. 

Això ho sap molt bé Oriol Pérez de Tudela, responsable del celler Vinyes del tiet Pere, a Vilabella (Alt Camp), juntament amb Mercè Salvat. Pérez de Tudela és un home de cultura i culte, filòsof de formació i viticultor per vocació, a qui bullen les idees i que ha fet molts projectes amb relats sòlids i necessaris per a definir territoris vinícoles. Ho va mirar de fer amb la varietat macabeu i la DO Tarragona, i ara mira de travar el relat d’aquesta Marca Gaià-Terra de Vi, juntament amb associacions com ara Terres del Gaià i Raïm +500, entre més, per donar entitat a un territori vinícola que reviscola i que té una força històrica, cultural i paisatgística excepcional.

Divendres es va celebrar la primera festa de la Marca Gaià-Terra de Vi, a Sant Jaume de Montagut, on van participar catorze cellers del territori del riu Gaià. Una festa de muntanya entorn del vi, organitzada per l’associació Terres del Gaià, una entitat fonamental a l’hora d’entendre aquest territori com una entitat paisatgística, històrica i cultural, i molt respectada, i l’Ajuntament de Querol com a amfitrió, amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Aiguamúrcia i el Pont d’Armentera, i amb el suport de la Diputació de Tarragona.

El Gaià i la Marca Hispànica

Però de què parlem quan parlem de Marca Gaià? Oriol Pérez de Tudela explica a VilaWeb que d’entrada han volgut utilitzar la paraula ‘marca’ fent un joc de paraules, perquè la zona del Gaià és la frontera sud de la Marca Hispànica, allà on els comtats de Barcelona van establir la frontera durant dos-cents anys. “L’any 993 hi ha les primeres arribades, precisament al castell de Montagut. Hi ha un seguit de punts d’arribada dels comtats de Barcelona. I tot el Gaià és una línia de castells que es construeixen entre el 990 i el 1200, del Montmell i fins a Tamarit, arran de mar.”

“És una terra molt històrica”, continua Pérez de Tudela. “La peça cabdal és el monestir de Santes Creus, al centre del Gaià i punt neuràlgic de construcció territorial. Però hi ha un altre element que es troba en el territori i és molt identificatiu més enllà dels castells: el que es desenvolupa durant els segles XII, XIII i XIV són les masies de treball. Hi ha molts masos templers que arriben fins al segle XX i alguns es troben ocupats avui encara. I hi ha masos que ara tornen a florir com a cellers, quan els anys setanta del segle XX s’abandonessin. Molts d’aquests masos, encara ara, guarden vuitanta bocois o cent. Perquè en aquest punt alt de la muntanya no hi havia cooperatives.” 

La idea de la Marca Gaià és generar consciència de grup i de territori, perquè hi ha al voltant de quaranta iniciatives vinícoles que es troben desconnectades, explica el viticultor de Vilabella. La major part de vinya d’aquest territori es destina, de fa vuitanta anys, al vi base cava, un 80%, i és gestionat en gran part per les cooperatives de la banda baixa del Gaià (Vila-rodona, Bràfim, Nulles, Vilabella…). I a mesura que puges hi ha més operadors forts com ara Vins Font, que gestionen molt de raïm d’aquestes terres de masos.

El Gaià passa per tres comarques: neix a la Conca de Barberà, passa per l’Alt Camp i acaba al Tarragonès. La comarca vitivinícola per excel·lència és l’Alt Camp, perquè és la més agrària i és on hi ha les cooperatives de Cèsar Martinell. La zona de la Conca del Gaià, de la Conca de Barberà, actualment no té vinya, és la que correspon a Santa Coloma de Queralt.

Identificar un territori vinícola

La Marca Gaià, des del punt de vista vinícola, conté una part de la DO Tarragona, una part de la DO Penedès (el municipi d’Aiguamúrcia, principalment), DO Cava i DO Catalunya. També hi ha una part vinícola que no correspon a cap DO, són vinyes d’on Bodegas Torres compra el raïm, que és on ha fet proves de vins de raïm pre-fil·loxèric com ara el moneu. 

La zona de més alçada que correspon al municipi d’Aiguamúrcia té un municipi agregat que és el Pla de Manlleu. Aquí hi ha l’associació de viticultors Raïm +500 (que vol dir que es troben a més de 500 metres d’altitud), que és un biodistricte europeu on fan molta feina de deu anys ençà. Una associació molt basada en la idea de posar el preu del raïm de manera col·lectiva, perquè els compradors són Torres, Vallformosa, etc., que són grans i mitjans elaboradors del Penedès, perquè és una zona forta d’elaboració de parellada al Penedès.

Oriol Pérez de Tudela diu, amb voluntat aclaridora i contundent: “La proposta de Marca Gaià neix per a identificar aquest territori, no té pas l’objectiu ni la voluntat d’entendre’l per crear una nova denominació d’origen. Per a nosaltres és una oportunitat de visualitzar un territori que té sentit. El Gaià és un eix geogràfic evident, perquè és un riu, amb tot de dinàmiques històriques i culturals (la Marca Hispànica, Santes Creus, els castells, els masos…, ja ho hem dit) i amb un eix de comunicació que fa que tots els pobles del Gaià, tot i que petits (la majoria no passen de mil habitants) estiguin poblats de manera dispersa. Però, sobretot, és una línia recta ininterrompuda, contínua, amb un descens de 900 metres al nivell del mar, amb només seixanta quilòmetres, que permet d’explicar el territori des del punt de vista vitivinícola: a 700-800 metres hi ha plantada la parellada; a 500 metres, el sumoll; a 300-400 metres, el macabeu; a 200-300 metres, el xarel·lo i més avall hi ha malvasia i moscatell.”

La idea és que les diferents festes vinícoles que s’organitzen a les Terres del Gaià s’incloguin en la Marca Gaià-Terra de Vi i que serveixin per a donar a conèixer els projectes vinícoles i els vins d’aquest territori.