25.01.2018 - 22:00
|
Actualització: 25.01.2018 - 22:04
El govern espanyol prepara un nou revés contra l’independentisme. Ahir al matí Mariano Rajoy va demanar un informe al Consell d’Estat espanyol per a impugnar la resolució del president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, de proposar Puigdemont com a candidat a la presidència. És el pas previ per a presentar el recurs al TC i, després, suspendre qualsevol intent d’investir Puigdemont. Ara, aquesta vegada, i a diferència d’altres ocasions, ni tan sols aquest òrgan, que forma part de l’engranatge per a impugnar qualsevol decisió, resolució o aprovació del parlament i el govern catalans, ha avalat la pretensió de Rajoy.
El Consell d’Estat espanyol ha desautoritzat el govern de Rajoy, amb un informe que diu que no hi ha base legal per a recórrer contra la convocatòria de la investidura, però, com que no és vinculant, el govern espanyol recorrerà igualment la candidatura. No pren decisions vinculants, sinó únicament tècniques, però expressen un criteri de pes sobre qualsevol acció judicial que vulgui emprendre el govern espanyol.
Ni tan sols aquest òrgan integrat per membres la majoria dels quals tenen un perfil molt conservador no ha avalat la maniobra de Rajoy per boicotar la investidura legítima i legal de Puigdemont.
El Consell d’Estat és encapçalat per un lletrat amb una dilatada carrera política, bona part de la qual ha estat dedicada als serveis de la dictadura franquista. Es diu José Manuel Romay Beccaría i des del 2012 és el president d’aquest òrgan, perquè aquest nomenament depèn del govern i es fa per reial decret. Vinculat a l’Opus Dei, va treballar per al règim franquista des de ben jove. A vint-i-cinc anys va guanyar les oposicions per a ser lletrat del Consell d’Estat i pocs anys més tard va començar la carrera al servei del govern franquista. Va ser secretari general de Sanitat, director de l’Institut d’Estudis de l’Administració Local, sots-secretari de Presidència i sots-secretari de Governació.
Amb l’arribada de la democràcia, es va reciclar a Alianza Popular i va saltar de càrrec en càrrec. Va tornar a Galícia, on va arribar a ser conseller de Sanitat sota la presidència de Manuel Fraga Iribarne. Més tard assumí el ministeri de la mateixa cartera en el primer govern de José María Aznar.
Per sota la presidència hi ha un consell permanent format per vuit persones més: Landelino Lavilla Alsina, Miguel Rodríguez-Piñero i Bravo-Ferrer, Miguel Herrero i Rodríguez de Miñón, Fernando Ledesma Bartret, Alberto Aza Arias, José Luis Manzanares Samaniego, María Teresa Fernández de la Vega Sanz i Enrique Alonso García.
Entre ells, trobem un altre membre vinculat al franquisme, Alberto Aza. Va entrar a formar part del servei diplomàtic espanyol l’any 1965. Va desenvolupar la carrera com a representat diplomàtic a Gabon, Algèria i Itàlia. Amb l’arribada d’Adolfo Suárez a la presidència del govern espanyol es va reconvertir en sots-director general de l’Oficina d’Informació Diplomàtica. Durant nou anys també va ser secretari general de la casa reial espanyola.
Entre tots els membres, només hi ha una dona, Maria Teresa Fernández de la Vega, vice-presidenta en el govern de José Luís Rodríguez Zapatero fins el 2010. Va ser militant del PSUC i més tard es va afiliar al PSOE. També fou vocal del Consell General del Poder Judicial.
El mateix òrgan que va aprovar la impugnació del 9-N per unanimitat
Els membres del Consell d’Estat són els mateixos que van aprovar per unanimitat els dictàmens per a impugnar el 9-N davant el Tribunal Constitucional espanyol. Van dir que l’ús de voluntaris per a la consulta ‘elevava’ la gravetat dels ‘vicis d’inconstitucionalitat’ perquè ‘ometia garanties constitucionals elementals’.
Aquesta institució també acusava l’ex-president de la Generalitat Artur Mas d’eludir la justícia espanyola i considerava que el govern català era conscient de ‘l’antijuridicitat de la seva conducta’. Per al Consell d’Estat, el 9-N ‘modelava i orientava’ la voluntat del poble de Catalunya.”
