21.09.2018 - 22:00
Benvolguda Marta:
Des que te’n vas anar a l’exili, la teva ciutat, Vic, la teva comarca, Osona, t’ha donat mostres d’afecte i d’estima sempre que hi ha hagut ocasió. La darrera l’hem vista els dies del Mercat de Música Viva, amb cançons dedicades a tu i amb artistes vestint la samarreta ‘Free Rovira’. Marta, et volem lliure, a tu i a la resta de presos polítics i exiliats.
La major part del país no entén aquesta complicada situació, no entén com pot ser que això ens passi encara avui, en ple segle XXI, dins d’un estat que demostra tenir molt distorsionat el concepte de la democràcia. El govern espanyol ha convertit Rajoy i Soraya en noves víctimes del procés i ho bescanvia per les noves formes més afables del Sr. Sánchez, però sense proposar-se de tocar l’immobilisme de tot un estat respecte als drets i llibertats. Amb aquest estat no hi ha res a fer, ho sabem de fa temps, però les evidències es constaten a cada cantonada, a cada telenotícies. Mentrestant, vosaltres no hi sou i pagueu un preu alt a les vostres vides; han atrapat la vostra llibertat personal i han alterat la nostra llibertat col·lectiva. Sabem que hem de ser persistents, perseverants i sobretot pacients, i un dia la victòria haurà d’arribar.
Als ajuntaments també resistim noves trompades, com la de la Fiscalia Provincial de Barcelona, que ha ordenat que s’investigui si és delicte o no el fet de recordar per megafonia que ‘sou presos i exiliats polítics’. Sembla que no puguem fer res ni dir res, que no puguem penjar cap llaç groc, que no puguem pensar lliurement, que no puguem dir que som independentistes. No ens deixen triar com volem ser i ens castiguen tant com poden.
Marta, si som una majoria del país que volem ser lliures, per què no ens deixen? Però sobretot, per què ens ignoren i no ho tenen en compte? Segurament, perquè tenen por i el suflé no baixa com ells esperaven; però la realitat és tossuda, i encara que ara travessem moments difícils i en estat de xoc, rebrotarem novament, i una nova onada, una nova estratègia, ens catapultarà cap al cim. Ara ens toca passar aquest tràngol de tenir-te a tu, els Jordis, l’Oriol, en Joaquim, la Dolors, en Raül, en Jordi, en Josep, la Carme, en Toni, en Lluís, la Meritxell, la Clara, l’Anna i el president Puigdemont, lluny de nosaltres. I això és molt dur, mentre anem vivint el dia a dia, perquè us volem a casa.
Malgrat tot, espero que la teva nova vida a Suïssa et vagi tan bé com sigui possible. Que et cuidin i et cuidis, que puguis estar amb els teus provant de fer una vida com més normalitzada millor, dins de les circumstàncies actuals, i sobretot, que l’Agnès pugui somriure cada dia al teu costat; que la vegis créixer; que jugueu i us expliqueu secrets; i que l’abracis amb la força que només les mares sabem.
Una abraçada,
Anna Erra i Solà,
Batllessa de Vic
