28.03.2018 - 18:27
|
Actualització: 29.03.2018 - 00:11
La detenció de Carles Puigdemont a Alemanya el diumenge passat i l’empresonament pendent d’una decisió judicial sobre l’extradició a l’estat espanyol no ha donat força suficient dins la majoria parlamentària per a tornar a provar una investidura del president. La majoria de Junts per Catalunya i Esquerra s’inclina per recuperar la investidura de Jordi Sànchez, ara amb la força jurídica de la resolució de l’ONU, que exigeix a l’estat espanyol respecte pels seus drets polítics com a diputat electe. Segons que ha pogut confirmar VilaWeb de fonts dels diversos partits, encara hi ha un grup de diputats de Junts per Catalunya i algun del grup republicà, a més dels de la CUP, que consideren que s’ha d’investir Puigdemont atès el nou context judicial del president.
Avui el matí al parlament, amb l’aprovació de dues resolucions sobre la llibertat dels presos polítics i la preservació dels drets de representació, podia semblar que alguna cosa es començava a moure a la Ciutadella. ‘La recuperació de la unitat independentista’, en paraules de Carles Riera; la suma dels vots dels comuns a les resolucions i les paraules sobiranistes d’Elisenda Alamany; i les intervencions més enèrgiques que mai de Gerard Gómez del Moral per Esquerra, i d’Elsa Artadi per Junts per Catalunya; tot plegat podia fer la impressió d’evolució cap a una determinació per a recuperar el torcebraç amb l’estat espanyol i no acceptar-ne més limitacions. Però hi ha pocs diputats de la majoria parlamentària que propugnin la investidura de Carles Puigdemont.
La detenció i l’empresonament a Alemanya han fet recuperar el clam per a la investidura de Puigdemont entre les bases de l’independentisme. Es va veure a les manifestacions de diumenge de bona part del país, en les quals el clam més cridat fou ‘investiu Puigdemont’. També la nova presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, ha recollit aquest idea i insisteix cada vegada que pren la paraula en exigir la investidura del president. Però al parlament, no hi ha una majoria a la mesa per a convocar aquesta investidura.
Quin és el pla?
La majoria parlamentària ‒sense la CUP, que no cedeix en la qüestió de Puigdemont i de plantar-se fent front a les amenaces de l’estat‒ s’inclina ara a aprofitar la força de la resolució de l’ONU per temptar una investidura de Jordi Sànchez. I si aquesta opció topa amb la prohibició explícita dels aparells jurídics de l’estat espanyol, passar a un nou candidat que no tingui el vet del govern espanyol. Ja seria el quart candidat en tan sols dos mesos després de Puigdemont, Sànchez i Turull.
A partir d’aquí, en aquest pla, que no té una majoria parlamentària garantida (perquè no té el suport de la CUP ni sembla que el pugui tenir), hi ha opinions diverses sobre quin serà el paper de Puigdemont en un futur. En bona part, dependrà de la situació judicial, la llibertat o l’extradició. Però quan Elsa Artadi parlava dilluns a TV3 de la voluntat que Puigdemont fos ‘un president de veritat’, és probable que es referís a la voluntat d’una part de la majoria parlamentària de recuperar la presidència de Puigdemont en cas que s’aconsegueixi una protecció internacional dels seus drets de diputat electe (en la línia que s’ha fet amb Jordi Sànchez). Aleshores, amb una dimissió del president transitori, n’hi hauria prou per a procedir a una nova sessió d’investidura amb un nou candidat.
Uns números difícils
Com hem dit, aquest pla no tindria el suport de la CUP, que interpreta aquests moviments com una renúncia a la república, però alguns diputats pensen que podria arribar a obtenir una oposició de Catalunya en Comú que no fos rotunda. Si més no, aquest és el gest a què aspiren alguns diputats de les formacions majoritàries. Que no vol dir que els comuns ho tinguin previst. De fet, és una opció que ara mateix descarten i apunten a la delegació de vot de Puigdemont i a la renúncia de Comín si no pot delegar el vot perquè la majoria independentista tingui la força parlamentària que necessita.
L’abstenció de dos diputats comuns seria suficient per fer una investidura d’un candidat de no-confrontació en segona ronda al parlament. Actualment, Junts per Catalunya i Esquerra sumen 66 diputats, però els vots de Puigdemont i Comín no compten perquè no se n’ha admès (de moment) la delegació als seus grups. Per tant, compten amb 64 vots. La CUP en té 4, que podria abstenir-se (però també votar-hi en contra). En segona ronda, cal un vot més a favor que en contra per a guanyar-la. Si la CUP s’abstingués en un plantejament com aquest, amb dues abstencions dels comuns n’hi hauria prou. Si la CUP votés en contra, caldria l’abstenció de sis dels vuit diputats comuns.
De moment, aquest no és un debat tancat. Els diputats que defensen ara la investidura de Puigdemont no desisteixen del seu objectiu, però són conscients que la majoria s’inclina per aprofitar l’oportunitat per Sànchez que brinda la resolució de l’ONU. Amb tot, avisen que les coses canvien de cop i volta cada setmana perquè les situacions processals d’uns i altres canvien amb una certa volatilitat. El debat és obert però la majoria sembla clara.
