25.11.2016 - 22:00
|
Actualització: 26.11.2016 - 01:44
La setmana passada van saltar totes alarmes en morir una àvia a Reus que portava mesos sense electricitat, il·luminant-se amb unes espelmes que finalment van ser fatals. Aquest fet ha reactivitat momentàniament el debat sobre la pobresa energètica.
Per pobresa energètica s’entén la incapacitat d’una llar per fer front a les seves necessitats energètiques essencials. És considera sobretot la capacitat de poder mantenir la llar en unes condicions adequades de temperatura a l’hivern, així com de disposar els serveis energètics essencials a un preu raonable.
La pobresa energètica, va estretament lligada a la pobresa en general, encara que també ve marcada pel preu dels serveis o les condicions de l’habitatge. El preu dels serveis s’han disparat durant la crisi. Amb dades de l’Eurostat, el preu de la factura elèctrica d’una llar mitjana s’ha incrementat un 73% en el període 2008-2014, a la vegada que la factura del gas s’ha incrementat un 67%.
És interessant esmentar que l’estat té una dependència energètica del 77%, de les més altes d’Europa i que pel que fa a l’energia és la cinquena més cara de la Unió Europea.
Aquesta dada cal relacionar-la amb el fet que el creixement de la renda a les llars s’ha estancant, mentre que la desigualtat ha augmentat. La precarietat laboral sumada l’augment de la factura de l’energia ha provocat un augment del nombre de famílies que no poden fer front a totes les despeses.
Segons l’Enquesta de Condicions de Vida de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), prop d’un 14% dels ciutadans de l’estat té dificultats per arribar a final de mes, sent el País Valencià un dels territoris amb un percentatge més elevat de ciutadans en risc. També fins a un 18% dels habitants de les illes tenen endarreriments en els pagaments de l’habitatge principal.
Les institucions lideren la lluita contra la pobresa energètica als Països Catalans
La principal part de la lluita contra la pobresa energètica, la duen a terme el governs autonòmics i els municipals. El govern estatal únicament ofereix l’abonament social, que permet un descompte del 25% als clients en la tarifa Preu Voluntari per al Petit Consumidor (potència de inferior a 10 kW) i que només es pot aplicar en el cas que tots els membres de la llar estiguin jubilats i amb pensió mínima, que tots els membres de la llar estiguin desocupats o que es tingui contractat menys de 3 kW.
Per moltes llars, però, aquest 25% pot ser insuficient també. Per exemple, a Catalunya, el 37,1% dels que estan en risc de pobresa de fet estan ocupats i no poden per tant accedir al descompte. Un de cada vuit treballadors està en risc.
Les empreses elèctriques asseguren tenir convenir amb la majoria d’administracions i ajuntaments, donant cobertura a més del 90% dels clients. Tot i semblar que els afectats per la pobresa energètica quedarien protegits per la legislació autonòmica o municipal, trobem que el compliment d’aquests convenis es com a mínim dubtós. La Generalitat de Catalunya ja ha interposat 195 denuncies i ha tramitat 119 propostes de sanció per incompliment de la normativa, havent hagut ja divuit sancions de 10.000€ a empreses subministradores que incompleixen la normativa. La llei catalana 24/2015 obliga a comunicar als serveis socials dels ajuntaments qualsevol tall del subministrament. En el cas de Reus no hi ha dubte que la llei estava en plena vigència i funcionava.
Les diferents administracions catalanes haurien impedit aquest estiu aturar al voltant de 33.000 talls de subministrament de llum, gas o aigua. Amb això s’ha reduït significativament la xifra de quatre cents talls al dia que es produïen l’any passat. Ja a l’octubre la Generalitat de Catalunya va anunciar que doblaria la inversió per aturar els talls de subministrament a famílies vulnerables, passant de cinc milions a deu, diners que aniran als ajuntaments que se’n farien càrrec d’organitzar el seu repartiment. Si els ciutadans compleixen els requisits, l’ajuntament es fa càrrec del rebut.
Per la seva part, l’actual govern balear va crear una Mesa de la Pobresa Energètica, acompanyada d’un fons de rescat de dos cents mil euros fer front a la pobresa energètica. La iniciativa va tenir la capacitat de sumar totes les companyies elèctriques al programa, evitant així que cap família es quedi sense llum i impedint el tall de llum de com a mínim 376 famílies entre gener i setembre. L’ajuntament de Palma ha concedit 1.242 ajudes (per valor de 169.500) els sis primers mesos de l’any per fer front a la factura de llum i aigua. Segons el propi govern de les illes, 2.000 llars no poden fer front a la factura elèctrica.
També el Consell de Mallorca distribueix un milió d’euros als ajuntaments, anant en un 13% a parar a ajudes d’aigua i llum. Segons un estudi de l’Associació de Ciències Ambientals (ACA), prop de 85.000 persones a les Balears no poden mantenir una temperatura adequada a l’hivern i hi ha 162.000 que tenen endarreriments en la factura energètica i 271.000 tenen goteres i podridures.
Al País Valencià, la Generalitat ja va destinar l’hivern passat 5,9 milions d’euros contra la pobresa, 2,5 milions per aturar talls de subministraments l’hivern passat, on fins a 12.000 famílies valencianes es podien acollir. Les famílies beneficiaries han de tenir ingressos inferiors a 11.182 euros o un membre amb alguna discapacitat que no ingressi més de 14.910 €. La Diputació de València ha aprovat aquest any el programa contra l’empobriment energètic, incrementant un 48% les ajudes contra la pobresa energètica, fins els 620.000 euros dirigit als municipis de menys de 20.000 habitants.
Es pot concloure per tot això que davant la falta d’una llei estatal, l’administració autonòmica i municipal estan assumint el rebut dels ciutadans que no poden fer front al pagament. L’estat no només no ha actuat per ajudar els afectats sinó que fins i tot el Tribunal Constitucional va tombar que les empreses haguessin de col·laborar en els fons de rescat, sent per tant, aquest assumit només per les arques públiques.
Arques públiques des de les quals s’està pagant a les companyies elèctriques i les grans empreses energètiques (Endesa, Gas Natural i Iberdrola) que han obtingut més de 56.000 milions de beneficis nets des de que es va iniciar la crisi.
Com mesurar la pobresa energètica?
Un dels mètodes més senzills per mesura com afecta la pobresa energètica és preguntar directament als ciutadans si poden mantenir l’habitatge a una temperatura adequada durant l’any.
Les dades mostren que prop d’un 17% de valencians no pot mantenir una temperatura adequada, un percentatge molt superior en comparació a la resta de l’estat, així com Catalunya i les Illes Balears.
Encara que l’opinió de la gent pot ser una bona referència, és necessari fer un anàlisi a partir de les dades. La pobresa energètica està estretament lligada a la pobresa en general. Per mesurar la pobresa, s’utilitza habitualment la taxa de pobresa. Aquesta mesura considera que una llar està en risc de pobresa quan els ingressos són inferiors al 60% de la renda mediana de la població.
Un altre indicador per a mesurar aquesta pobresa, és un càlcul (MIS) que analitza els ingressos mínims necessaris perquè els inquilins d’una llar puguin disposar d’oportunitats i participar en la societat amb unes condicions de vida mínimes. Aquest càlcul es fa a partir de la renda mínima d’inserció, considerada com el mínim que necessita un individu per viure en condicions.
Per l’any 2014, el llindar de la pobresa en una llar de dos adults i dos menors era d’uns 1.200 € al mes segons la taxa de pobresa i 872 € al mes segons el càlcul a partir de la renda mínima d’inserció. Un altre debat és si aquesta quantitat seria suficient.
La pobresa és especialment elevada entre els desocupats (44,8%) i entre els joves, utilitzant la taxa de pobresa. Entre el 42,3% i 45,4% dels joves entre 18 i 24 anys dels Països Catalans tenen una renda inferior al 60% de la renda mediana (o sigui inferior a 569 €). Fins i tot, a Catalunya prop d’un 12% ha de viure amb menys del 40% de la renda mediana.
Aquestes dades ens mostrarien la pobresa en general. Per analitzar la pobresa energètica s’han utilitzat habitualment dos indicadors. Un primer és si els membres d’una llar han de destinar més del 10% dels ingressos a pagar l’energia. Mentre que un altre indicador és fa a partir de la renda mínima d’inserció també. Calculant si una llar té prou ingressos per tenir oportunitats i participar en la societat després d’haver fet front a la factura energètica.
Destinar més del 10% dels ingressos a pagar l’energia era considerat el doble de la despesa que destinava habitualment una llar. Per tant, més del doble és considerat una dedicació excessiva per una llar.
Segons les dades més de set milions de ciutadans de l’estat han de destinar més del 10% dels ingressos a fer front a la factura energètica. I fins a un 6% ha de dedicar més del 15% dels ingressos familiars. Tot i donar una idea de l’esforç que han de fer els ciutadans, també té l’inconvenient de que en aquest indicador quedin inclosos els ciutadans que encara que no tinguin una renda baixa, gastin molt.
L’indicador a partir de la renda mínima d’inserció és similar l’indicador utilitzat per la pobresa en general. La diferència en aquest és que s’exclouen els ingressos necessaris per pagar l’aigua, llum, gas, etc. A la vegada que es resta del càlcul de la renda mínima d’inserció el que gasta en energia de mitjana una llar. Per tant, es mostra si les llars tenen els ingressos suficients per a tenir unes condicions de vida mínims després d’haver fet front a la factura energètica.
La pobresa energètica és especialment elevada entre les llars que tenen menys ingressos. En el 10% de la població amb menys renda, un 33% de les llars han de destinar més del 10% dels ingressos a pagar energia i un 71,75% no té els diners suficients per viure en condicions (MIS) després de pagar les despeses energètiques. Òbviament les xifres contrasten amb el 10% més ric on només un 0,62% gasta més d’un 10% en energia i cap llar té dificultats per viure en condicions.
