22.11.2021 - 21:50
El raper Josep Miquel Arenas, àlies Valtònyc, compareix avui al Tribunal d’Apel·lació de Gant, que pot prendre una decisió pràcticament definitiva sobre la petició d’extradició emesa per l’estat espanyol. L’Audiència espanyola el reclama per una condemna a tres anys i mig de presó per les lletres de les seves cançons, que troba que constitueixen un delicte d’injúries a la corona, un d’amenaces i un altre d’enaltiment del terrorisme. La vista serà al migdia, però és possible que el tribunal es pronunciï més endavant.
El tribunal de primera instància de Gant ja va rebutjar l’euroordre, però la fiscalia, en representació de la posició espanyola, va recórrer la decisió al tribunal d’apel·lació. I durant els tres anys llargs que han passat d’ençà del primer revés contra l’euroordre espanyola, Valtònyc és molt a prop d’aconseguir una victòria definitiva. Perquè dos dels tres delictes pels quals el reclamen han estat desacreditats i pràcticament es descarta que siguin acceptats pels jutges belgues. D’una banda, el Tribunal Constitucional de Bèlgica va tombar el mes passat una llei històrica de l’estat que castigava les injúries contra el rei. Va sentenciar que era inconstitucional i que vulnerava el dret fonamental de la llibertat d’expressió. I la sentència responia una pregunta que li havia formulat el tribunal de Gant que examina el cas de Valtònyc, que precisament tenia dubtes de la constitucionalitat de la norma, que seria equiparable al delicte d’injúries contra la corona del codi penal espanyol.
El tribunal flamenc volia veure si hi havia la doble tipificació, és a dir, que el delicte pel qual és perseguit en l’estat emissor de l’euroordre (Espanya) en té un d’equivalent en el codi penal de l’estat receptor de l’euroordre (Bèlgica). Ara el tribunal de Gant haurà de prendre una decisió tenint en compte la contundent resolució del TC belga. Però també amb una altra resolució important per als interessos del cantant: la del Tribunal de Justícia de la UE sobre la petició d’extradició per enaltiment del terrorisme. El tribunal de Gant va demanar al TJUE si podia acceptar l’euroordre per la via ràpida pel delicte d’enaltiment del terrorisme, tal com demanaven les autoritats espanyoles; pretenien d’aplicar-li el codi penal espanyol actual, que és més punitiu en relació amb aquest delicte. Però el Tribunal de Luxemburg va dir que no, que li havien d’aplicar el codi penal vigent quan va ser condemnat.
Però manca el delicte d’amenaces, que en el cas de la condemna contra Valtònyc implicaria sis mesos de presó. En aquest cas, la paraula la té el tribunal d’apel·lació. El delicte d’amenaces no condicionals –és a dir, que es profereixen sense que hi hagi un objectiu concret a canvi de cessar-les– té la doble tipificació en el codi penal belga i en l’espanyol. Són delictes compartits, i això permetria de concedir l’extradició, si més no per aquest delicte. Ara, cal tenir en compte que el tribunal de primera instància ho va desestimar amb l’argument que Valtònyc era emparat per la llibertat d’expressió en el context d’un concert. Si el tribunal d’apel·lació subscriu aquest punt de vista, l’extradició fracassarà.
Restarà, en tot cas, l’opció d’un darrer recurs al Tribunal de Cassació de Bèlgica, però és improbable que la fiscalia l’interposi en cas que tombin l’euroordre, si no és per qüestions de forma. De fet, la fiscalia belga va renunciar de recórrer-hi en el cas de la denegació de l’extradició de Lluís Puig. El llarg procés judicial de Josep Miquel Arenas a Bèlgica comença a arribar a la recta final. Però difícilment s’acabarà aquí. Perquè, tal com recorda el raper, com que l’estat espanyol dóna per perduda l’euroordre, la fiscalia de Sevilla ja li ha obert una altra causa: li demana quatre anys més de presó per provocació per a cometre un delicte d’atemptat i alternativament un possible delicte d’amenaces agreujades per haver animat a matar guàrdies civils durant un concert el 31 de març de 2018 a Marinaleda.
