La llonganissa i el fuet es mengen la pandèmia

Una mica d’amagat, enmig del soroll mediàtic de la política, divendres passat el Ministeri d’Indústria espanyol va fer públiques les xifres sobre les exportacions corresponents al desembre. I són bones. A tot l’estat espanyol, pugen d’un 0,9%, però sobretot s’hi destaca Catalunya, on van superar d’un 7% les del mateix mes de l’any passat, i ja venien d’un novembre en què la xifra havia repuntat un 5,5%. Sembla que per aquest camí la tendència es va redreçant (amb més detall, tindrem les dades de l’IDESCAT el dia 24). Ara, això no ens ha de fer perdre de vista que si agafem l’any sencer, la xifra d’exportacions totals ha estat negativa, per primera vegada aquests últims deu anys, i ha baixat d’un 10,3%.

Però l’any no ha anat pas malament a tots els sectors. Aquest matí PRODECA (Promotora dels Aliments Catalans, empresa pública de la Generalitat) ha presentat les dades del sector agroalimentari català i són molt bones. El 2020 el sector de l’alimentació de Catalunya va aconseguir un nou rècord exportador i va superar per primera vegada els 11.000 milions d’euros en les vendes internacionals. En comparació amb les dades de l’any 2019, l’augment és d’un 6,6% en valor i d’un 6,9% en volum. Ha esdevingut l’únic sector econòmic que ha crescut en exportacions en un any globalment negatiu en el comerç exterior català.

Per primera vegada, Catalunya encapçala les exportacions agroalimentàries de l’estat espanyol, per sobre d’Andalusia, que aquests darrers anys era la primera. Les vendes exteriors del Principat han estat un 21,5% del total. Ve’t aquí, doncs, que el sector de l’alimentació es consolida com un dels grans motors de l’economia catalana i, per primera vegada, és el segon sector econòmic exportador de Catalunya. Supera el de béns d’equipament i solament va darrere del químic. El subsector carni (un 40% del total), encapçalat per les vendes de porc (un 26% del total) i de menjar exquisit o fine food (26%), continua acaparant el gruix del valor de les exportacions. Els sectors que més van créixer el 2020 van ser la carn i els embotits, els olis vegetals, juntament amb la fruita i l’hortalissa. En canvi, van decréixer el peix i el marisc, el vi i el cava, conjuntament amb el menjar exquisit.

Segons l’anàlisi de PRODECA, aquesta darrera dècada Catalunya ha crescut d’un 84,7% en valor i d’un 45,8% en volum i aquests darrers cinc anys el valor ha crescut a un ritme doble que el volum. Això significa una venda de productes més elaborats i més cars, cosa que també es constata en el càlcul de la proporció valor/volum d’exportació de tot el sector agroalimentari, que el 2020 és d’1,66, en contrast amb l’1,31 del 2010. Per una altra banda, Catalunya té 2.713 firmes exportadores regulars (les que acumulen, pel cap baix, quatre anys consecutius de vendes a l’exterior).

Són dades molt interessants i en parlo amb el director general de PRODECA, Ramon Sentmartí, que em diu que el nombre de països on s’exporta es manté estable (190). Alhora França, la Xina i Itàlia han estat els principals mercats receptors el 2020. Li demano si la venda de porc a la Xina, que va ser decisiva en els resultats finals l’any passat, són flor d’un dia, a mesura que vagin superant els efectes de la pesta porcina africana. Em respon que no, que esperen encara tres o quatre anys de vendes altes i, mentrestant, les empreses es van col·locant en el mercat xinès.

Entre la quantitat de dades presentades, n’hi ha que m’han semblat molt positives. Per exemple, com va millorant la relació de valor de l’exportació sobre el volum, senyal clar que s’exporten productes de valor afegit cada vegada més important. “Sí, hem de mirar que aquesta relació vagi millorant any rere any. No ens interessa exportar més quilos, sinó més valor. I les coses es van fent cada vegada millor”, diu. Quant al nombre d’empreses exportadores regulars, em comenta que abasten tot l’espectre de mides, de les grans –sobretot en el sector del porc– fins a algunes de molt petites, principalment en els sectors de l’oli i el vi. “Moltes d’aquestes petites han trobat clients importants, en el món dels gurmets a l’exterior, i es van exportant gairebé el 100% de la producció.”

Sentmartí espera que enguany es mantingui la tendència del 2020. “Tenim la incertesa sobre què passarà amb els aranzels americans. Si Biden els torna finalment al nivell que tenien abans de les decisions de Trump, els sectors de l’oli i del vi, sobretot, se’n veuran molt beneficiats.” I més enllà, em comenta que el sector agroalimentari català té un gran potencial arran d’una demanda global creixent de productes amb valor afegit. “Estem arrenglerats amb els mercats més exigents i Catalunya avui és un dels clústers agroalimentaris líders i referents a Europa, amb productes de valor afegit d’una àmplia varietat d’aliments i begudes de qualitat, alts nivells de seguretat alimentària i capacitat d’innovació i d’adaptació a les principals tendències de creixement.”

Finalment, la taxa de cobertura del sector, que fa un balanç de les exportacions i importacions, és un indicador econòmic que, juntament amb l’augment de valor a les vendes, ens dóna una visió de la competitivitat de les empreses catalanes i del seu atractiu comercial, juntament amb la capacitat productiva i exportadora. Catalunya té el superàvit comercial assolit a partir del primer semestre del 2019. En tot l’any 2020 va registrar una taxa de cobertura de 117,69, és a dir, que les exportacions de productes agroalimentaris han estat d’un 17% superiors a les importacions. Cal esperar, doncs, que l’esforç fet per aquesta munió d’empresaris tingui el resultat merescut en el futur.