28.08.2023 - 21:40
Fins on jo sé, tot això de l’amnistia de moment s’ho fan ells solets. Vull dir el PSOE, Sumar, els diaris espanyols, els tertulians saberuts i el sursum corda madrileny. Ells parlen, ells debaten, ells redacten, ells diuen, ells es responen, ells es barallen –que si els piolins no volen que els hi emboliquen, que si hi hauria d’entrar aquest o aquell, que fins on hauria d’abastar…
L’independentisme –insistesc que fins on jo sé– ara com ara s’ho mira tot un punt perplex darrere la barrera. Sembla que el PSOE i Sumar volen que Pedro Sánchez siga president i s’han convençut que “concedint” l’amnistia ERC i Junts ho faran possible sense necessitat com aquell qui diu ni tan sols de parlar amb ells. Segurament són massa anys de menystenir la realitat i ara no canviaran, és clar, aquests de “la capital”.
Però el cas és que mentre el festival anima les sales de reunió i les taules de redacció a Madrid, a Catalunya la policia espanyola ha tingut quatre persones detingudes durant dies sota l’acusació de pensar a fer boicot a la Vuelta espanyola. I quan ahir, a Solsona, les van amollar, la senyora jutgessa va dir que mantenia secretes les actuacions –com si parlàssem de la fabricació de la bomba atòmica– i que la causa romandria oberta per uns hipotètics delictes contra la seguretat viària, contra el medi, per pertinença a grup criminal i per desordres públics –sí, aquells famosos desordres públics que a final de l’any passat van pactar d’introduir en el codi penal espanyol el PSOE, Sumar i Esquerra Republicana com si allò fos un gran avanç democràtic.
L’actuació de Solsona és un autèntic desficaci. En tot. Perquè detenen gent que no ha fet res –imaginant que faran. Perquè detenen gent simplement perquè pensaven, si és que ho pensaven, protestar, com si protestar no fos el so de la democràcia. Perquè els segresten durant dies en una comissaria. Perquè acusen de ser un “grup criminal” una gent que la mateixa policia afirma que a tot estirar volien protestar pel pas d’una prova esportiva.
Cansa realment haver de repetir una vegada i una altra les mateixes coses, però és una feina obligatòria nostra perquè ningú no es pense que això que fan els espanyols té res de normal, ni passa en uns altres països. Mireu: aquest 24 de gener sis militants ecologistes de Dernière Rénovation van ser condemnats a pagar 500 euros entre tots –dels quals el tribunal encara en van descomptar 300 perquè la motivació dels fets havia estat política–, per haver aturat una de les etapes més importants del Tour, en protesta contra la massificació del Mont Blanc.
La protesta havia estat el 12 de juliol de l’any passat i havia desfermat un enrenou molt gros perquè l’acció va blocar un grup de ciclistes que anava avançat i, amb això, va causar un gran problema a l’organització de la prova, precisament en una de les etapes més seguides per televisió. Els set joves es van asseure al mig de la carretera i van encendre material pirotècnic per a crear una gran fumeguera de color rosa que va obligar a aturar-ho tot. Ningú no els va detenir. La policia els va desallotjar, els va identificar i mig any després han hagut de pagar dos-cents euros “per haver interromput la circulació”. Ja està. A ningú no se li va ocórrer de tancar-los durant dies en una caserna, ningú no els qualificà de “grup criminal”, ningú no va ni tan sols pensar a reprimir la protesta –fins al punt que el Tour, que de primer els va denunciar, va acabar retirant la denúncia per les crítiques de repressió d’una lliure expressió política.
El contrast és evidentment feridor. Com sempre. Com sempre. Espanya no és un país normal i l’estat espanyol no es comporta com es comporten els estats de tradició democràtica. I aquest és el problema de fons. El contrast entre això que ha passat a Solsona i allò que va passar al Mont Blanc parla tot sol. I és una prova irrefutable d’aquesta manera autoritària i dictatorial d’entendre la relació entre l’estat i els ciutadans que Espanya ni vol resoldre ni sap com resoldre i que és una de les grans raons per a voler la independència.
Dit tot això, però, aquesta vegada, si més no, podem traure partit de la situació viscuda. Mentre a Madrid ells es dediquen a especular tots contents amb l’amnistia, a Solsona i per la via dels fets a nosaltres ens deixen claríssim que amb l’amnistia no n’hi ha prou. Ni per a investir ningú, ni per a dialogar amb ningú, ni per a assegurar-nos que alguna cosa ha canviat de debò. Perquè –i em remet a les proves de Solsona– l’endemà mateix de l’amnistia, per qualsevol raó, tornarem a tenir detinguts i processats, tornarà a funcionar el ressort anticatalà de l’estat i tornarem a haver de proclamar les coses més bàsiques. I tornarem a haver de defensar la nostra gent.
PS1. Ahir, a Moncofa, el músic Gustavo Paradís va aturar la interpretació de “Tio Canya”, perquè unes poques persones del públic xiulaven i feien xivarri en contra. Fa temps que a les comarques centrals valencianes, a les àrees de platja, hi ha incidents amb turistes madrilenys que pretenen impedir l’ús del català pels residents locals. Va passar també a Tavernes de la Valldigna. Tant a Moncofa com a Tavernes la digna reacció dels qui intervenien i els aplaudiments del públic van frenar l’agressió, però aquesta és una mostra més que l’espanyolisme cada dia va més envalentit i és més agressiu.
PS2. Continuant amb el tema de l’editorial d’ahir, us recomane de llegir avui aquest article de Gabriel Bibiloni. Explica molt bé com la covardia, fa quaranta anys, del valencianisme i l’esquerra ha desembocat en l’esperpent que vivim avui. Igual com ara, aleshores també ens van vendre que la concessió era a fi de bé i acabaria essent positiva. No ho ha estat, com tampoc no ho serà ara.
VilaWeb necessita el vostre suport. Si ho voleu, i podeu, us demanem que us en feu subscriptors perquè és gràcies als qui ja ens ajuden que podem continuar creixent i oferint-vos tots aquests continguts. La nostra feina és ajudar els lectors a pensar i interpretar la realitat que vivim i això ho fem honradament i sense límits ni fronteres. Com sempre ha fet el millor periodisme arreu del món.
