29.03.2022 - 17:22
|
Actualització: 29.03.2022 - 19:22
Amnistia Internacional assegura que la llibertat d’expressió i el dret de protesta continuen amenaçats a l’estat espanyol. En el seu informe anual, posa com a exemples l’absència de reforma de la llei mordassa però també l’aplicació del codi penal en casos com la condemna i entrada a presó de Pablo Hasel o l’ús excessiu de la força per part dels cossos de seguretat per dissoldre manifestacions. Entre aquest situa l’ús inadequat de les boles de foam, que va provocar que una dona perdés un ull a Catalunya. D’altra banda, denuncia la “impunitat” a l’estat per la situació a les residències durant la pandèmia i la “doble vara de mesurar” amb els refugiats.
En l’informe d’Amnistia Internacional 2021/2022: la situació dels drets humans al món, l’organització afirma que l’única bona notícia del 2021 va ser la posada en llibertat de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart després de quatre anys “en què mai no haurien d’haver estat a la presó”.
Per la seva part, a Andorra, l’entitat reporta que el país vulnera els drets humans per la prohibició d’avortar i el fet de mantenir el delicte de difamació d’institucions i càrrecs públics. Sobre la primera qüestió, Amnistia Internacional afirma que no té “accés a un avortament segur i legal” i considera la prohibició total “dicriminatòria i lesiva”. L’organització remarca que el mes de març del 2021 “les autoritats d’Andorra van rebutjar una recomanació de l’EPU per despenalitzar la difamació en consonància amb les normes internacionals de drets humans”.
L’organització insisteix que tant a Espanya com a Catalunya la principal “violació” de drets humans durant la pandèmia es va donar en les residències. El director d’AI a Espanya, Esteban Beltran, ha assegurat que el 2021 ha estat l'”any de la impunitat” perquè no s’ha declarat cap culpable per aquests fets ni cap grup parlamentari ha donat suport a l’obertura d’una comissió de veritat.
Sobre la pandèmia, apunta també que el 2021 s’ha produït una “altra pandèmia” que ha estat la manca d’accés adequat a l’atenció sanitària de persones amb malalties cròniques, persones grans i d’altres amb problemes de salut mental. Ha afegit que això ha posat en risc la salut física i mental d’aquests col·lectius i ha impactat de manera especial en les dones, en el marc d’un sistema sanitari “proper al col·lapse”, especialment pel que fa a l’atenció primària.
Pel que fa als refugiats, ha lamentat la doble vara de mesurar perquè, d’una banda, s’estan fent esforços per donar una resposta àgil als qui arriben a l’estat espanyol procedents d’Ucraïna o Afganistan, però no s’actua de la mateixa manera pel que fa a altres persones que també poden fugir de la violència o la persecució. “No podem un dia acollir amb els braços oberts els qui escapen de la guerra, i l’endemà colpejar amb extrema brutalitat les persones que salten la tanca a Melilla”, diu Esteban. Afegeix que no es poden fer devolucions en calent, fins i tot de menor, i justificar-ho tot amb el control migratori.
Sobre l’estat espanyol també, afirma que hi ha legislacions pendents com el projecte de llei de garantia de la llibertat sexual o la de l’habitatge que podrien fer avançar els drets humans a l’Estat.
Sense recuperació justa de la pandèmia
En la seva mirada internacional, AI denuncia que no s’ha produït una recuperació justa de la pandèmia sinó que els dirigents polítics i els gegants del món empresarial han anteposat els seus beneficis. L’informe conclou que els estats i les grans empreses han aprofundit en la desigualtat social.
En primer lloc menciona que el 2021 només un 4% de les persones que vivien en països d’ingressos baixos havien rebut la pauta completa de la vacuna en acabar el 2021. I és que recorda que la Unió Europa, el Regne Unit i els Estats Units van acumular més vacunes de les que necessitaven, mentre “miraven cap a una altra banda” quan les farmacèutiques anteposaven els beneficis a les persones. En aquest sentit, critica els beneficis d’aquestes farmacèutiques però també el paper de les empreses de xarxes socials per la seva contribució a la desinformació.
AI ha escollit Àfrica per presentar el seu informe com a exemple d’aquesta situació de desigualtat. I és que menys del 8% de la població del continent tenia la pauta completa de vacunació contra la covid-19 en acabar el 2021.
Critica també la “inacció global” per abordar diversos conflictes oberts al món i en la denúncia d’atrocitats com la de Myanmar, les violacions de drets humans a l’Afganistan o els crims de guerra a Síria.
Per últim, diu que almenys 67 dels 154 països examinats van introduir el 2021 noves lleis que limitaven la llibertat d’expressió, d’associació o de reunió. Entre d’altres, als Estats Units i el Regne Unit. Es tracta del 43% del total. A més, es van detenir defensors dels drets humans en almenys 84 països i en 85 (55%) hi va haver denúncies creïbles sobre ús innecessari o excessiu de la força per part de les forces estatals.
