14.05.2023 - 21:40
El debat al voltant de la llengua catalana, la qüestió lingüística, ha estat molt present en el debat social i polític d’aquests darrers quaranta anys a les Illes. La denominació, la necessitat de recuperar-la, la seva presència a l’administració, a l’ensenyament, a la sanitat, a la vida laboral… no solament ha estat permanentment present en el debat públic, sinó que en algunes conteses electorals ha estat determinant.
Segurament, el cas més evident va ser l’enfonsament del PP a les eleccions del 2015, amb el llast de la persecució contra la llengua catalana impulsada pel govern de José Ramón Bauzá com a motiu de la pèrdua de quinze diputats.
Incomprensiblement, el govern d’esquerres sorgit d’aquelles eleccions i de les mobilitzacions multitudinàries prèvies, va córrer a provar d’amagar el debat al voltant de la llengua i va encetar un tímid procés de retorn a la situació d’abans de Bauzá, que ha anat tan lent que encara avui no ha culminat.
La primera legislatura de Francina Armengol de presidenta va ser la de l’intent de soterrar el debat lingüístic. Va coincidir amb el zenit del procés sobiranista al Principat i amb el moment de menys força del moviment cívic per la llengua.
Aquesta segona legislatura, tot i que la voluntat dels governants era la de continuar mantenint la qüestió lingüística en el silenci dels cementiris, la pressió de la societat civil per a garantir els drets dels catalanoparlants i les denúncies constants de casos de discriminació lingüística, fets públics per alguns mitjans de comunicació, ho han fet impossible. De fet, el 2019, el govern va engegar l’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics, que durant aquests anys d’existència ha demostrat que era ben necessària.
El debat, avui
Si es fa una ullada als programes electorals de les principals formacions que concorren a les eleccions del 28 de maig, es pot constatar que la qüestió no porta gaires novetats. Més per Mallorca, Més per Menorca, Unides Podem i el Pi hi dediquen un apartat específic. El PSIB i el PP ho ventilen amb referències genèriques a les llengües oficials.
Sí que cal destacar que l’Obra Cultural Balear va organitzar un acte, amb el títol de “Compromís per la llengua”, on va aconseguir que tots els caps de llista de les formacions d’esquerres i el Pi i representants de segona fila del PP hi fossin presents i es “comprometessin” amb la defensa i promoció de la llengua catalana.
“Eleccions i política lingüística: més enllà del 28-M”
I avui ha estat la Plataforma per la Llengua l’entitat que ha organitzat un debat, que amb el títol “Eleccions i política lingüística: més enllà del 28-M”, ha servit per a constatar fins on és disposada a arribar cadascuna de les formacions polítiques respecte de la plena recuperació de la llengua catalana.
El debat ha estat presentat pel delegat de l’entitat a les Illes, Ivan Solivellas, moderat per la periodista Maria Llull, i protagonitzat per Amanda Fernández (PSIB-PSOE), Llorenç Perelló (PP), Mateu Matas, Xurí (Més per Mallorca), Esperança Sans (Unides Podem) i Carles Cabrera (el Pi).
Equiparació de drets
Sobre la qüestió més important, l’equiparació de drets entre parlants de castellà i de català, solament els representants de Més per Mallorca i el Pi hi han respost sense fugir d’estudi, tal com han fet els altres. Mateu Matas ha dit: “El problema és que tothom té el deure de saber la llengua castellana i, en canvi, el coneixement de català no és un deure.” Carles Cabrera ha recordat: “La desigualtat d’arrel és a la constitució espanyola.”
Per la seva banda, Amanda Fernández i Esperança Sans han centrat la seva resposta a defensar que a la nova llei del consumidor es reconeguin els drets dels catalanoparlants. I Llorenç Perelló s’ha aferrat a la cantarella que les llengües no tenen drets, sinó que els drets són de les persones.
Llei d’educació
Respecte del desenvolupament de la nova llei d’educació, la representant del PSIB-PSOE ha dit que el català havia de ser llengua vertebradora de l’ensenyament: “L’objectiu és que al final de l’ensenyament obligatori tots els alumnes siguin competents en les dues llengües oficials.”
El representant del PP diu que el decret de mínims és un bon marc. Més per Mallorca, en canvi, denuncia: “Encara que els papers diguin una altra cosa, la realitat és que hi ha molts al·lots que en acabar l’ensenyament obligatori no saben català.” Per Unides Podem, cal animar els centres a fer projectes lingüístics ambiciosos i dedicar més recursos per l’acollida lingüística. I el representant del Pi ha lamentat: “Hem guanyat l’aula i hem perdut el pati.”
La llengua a l’administració
La representant del PSIB-PSOE s’ha mostrat favorable a incloure clàusules lingüístiques en les contractacions i ha destacat la creació de l’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics. El PP s’ha mostrat a favor del requisit de català a l’administració, però no a la sanitat, perquè segons el seu representant: “Tenim el problema que els professionals no volen venir.”
Més per Mallorca ha defensat la necessitat d’incloure clàusules lingüístiques als contractes que fan les administracions amb els proveïdors privats i Unides Podem ha proposat més formació per als funcionaris i els treballadors que accedeixen a l’administració pública i ha defensat la necessitat de fer pedagogia i que es puguin fer excepcions en l’exigència de requisit de català.
El Pi ha denunciat que algunes administracions en què governa l’esquerra, com ara l’Ajuntament de Calvià, mantenen tot el seu funcionament intern en castellà i ha recordat la seva proposta que les Illes disposin d’un cos de policia propi, cosa que evitaria molts casos de discriminació causats per agents dels cossos espanyols.
Ús social
Tot i que totes les formacions comparteixen que el gran desafiament és fer augmentar l’ús social del català, no n’hi ha hagut cap que hagi fet cap proposta ambiciosa. Curiosament, tots han coincidit en la necessitat de potenciar els programes de dinamitzadors lingüístics. A més, Mateu Matas ha volgut destacar l’èxit de l’Acampallengua del cap de setmana passat i Carles Cabrera ha recordat que el seu lema és “remallorquinitzar Palma”.
Per ventura la declaració amb més càrrega de tot el debat l’ha feta Llorenç Perelló, del PP, que ha dit que tant el seu partit, com la seva presidenta, Margalida Prohens, havien “après dels errors”.
