La llengua incerta

Quan era jove, o jovenot, tenia una sèrie curta però ferma de certeses, enmig d’una boira immensa que afectava la resta de l’univers; pel que feia a la llengua, devien ser aquestes: cada país té un idioma “natural’; el català és una llengua minoritzada, més que no estrictament minoritària; un conflicte lingüístic (Aracil dixit) s’acaba amb la normalització plena de la llengua pròpia o bé amb la seva extinció; l’escola i els mitjans de comunicació són fonamentals en un sentit o en un altre…

Ara que s’acosten els seixanta, la gravetat d’aquelles certeses s’ha esbravat una mica, i entorn seu s’ha instal·lat no pas un gran buit, ni gaires més afirmacions rotundes, sinó sobretot una constel·lació de preguntes –que espero respondre abans dels vuitanta-un, que és l’edat a què va morir mon pare, ell que em va ensinistrar en la llengua, igual que ma mare em va donar la parla, per dir-ho a la manera de Saussure.

Intueixo, doncs, que saber respondre amb precisió i responsabilitat, sense simplismes ni apriorismes, aquestes preguntes, fer-ne cabal, pot ser la clau de volta per a una comprensió integrada –’holística”, en diria un altre Albert, a qui admiro– de la nostra realitat sociolingüística.

M’he posat a fer la llista i he comptat una dotzena de qüestions. Avui n’apunto tres.

Les llengües, en termes jurídics, només poden ser oficials o no oficials? No hi ha un estol de matisos que podrien ser ben útils en la definició de polítiques lingüístiques futures?

El castellà, al nostre país, és la llengua principal de la immigració del segle XX o la llengua imposada per l’estat espanyol des del segle XVIII? O totes dues coses alhora? Si és així, per què no el tractem com dues coses tan clarament diferents?

Com és que el català no para de guanyar nous parlants i, alhora, de perdre percentatge d’usuaris habituals? Entendre les claus d’aquesta gran paradoxa seria obrir la capsa dels trons o, per contra, posar les bases per a un disseny molt més afinat d’una política lingüística que no sigui feta a l’engròs?

Albert Turull
Professor de la Universitat de Lleida i membre de l’Institut d’Estudis Catalans

VilaWeb publica cada dia un article de la sèrie “El futur del català”, impulsada per Carme Junyent (vegeu-ne el text introductori).

Heus ací els autors de la sèrie:

1. Josep Murgades: ‘Situació de la llengua o llengua de la situació’
2. Joan Peytaví: ‘Perdre el nord?’
3. Maite Puigdevall: ‘Tots els colors de la llengua’
4. Joan Pujolar: ‘La llengua com a factor de producció’
5. Carles de Rosselló: ‘Minoritzats, però propositius’
6. Albert Rossich: ‘Ecologisme lingüístic’
7. Montse Sendra: ‘La reconstrucció necessària’
8. Enric Serra: ‘El català no ‘cunde’ prou’
9. Ramon Sistac: ‘Parlar o saber parlar’
10. Natxo Sorolla: ‘Activem els sensors de la llengua’
11. Albert Turull: ‘La llengua incerta’
12. Carme Vilà Comajoan: ‘No hem complert mai un decret de fa vint-i-vuit anys’
13. Xavier Vila: ‘Una estratègia completa per a la llengua’
14. Lluís Barceló: ‘El català a les Illes Balears enfront de la saturació d’informació (en castellà)’
15. Albert Bastardas: ‘Avaluar, (re)pensar i fer’
16. Alà Baylac: ‘Ressuscitar el català a Catalunya Nord’
17. Marta de Blas: ‘Per què parlem de multilingüisme quan volem parlar del català?’
18. Emili Boix: ‘Banderes vermelles’
19. Eugeni Casanova: ‘Som Cartago a mans de Roma’
20. Llorenç Comajoan: ‘Assumeix que la gent no és idiota’
21. Mireia Farrús: ‘Sobirania tecnològica, també’
22. Avel·lí Flors: ‘Pel català, de l’acció individual a l’acció col·lectiva’
23. Jordi Ginebra: ‘L’estat del català. Voleu dir que n’hi ha per a tant?’
24. Andreu González: ‘L’agonia del català’
25. Narcís Iglesias: ‘Ambivalències en un context de transformacions’
26. Xavier Lamuela: ‘El present del català’
27. Mercè Lorente: ‘Llengua i responsabilitats’
28. Josep Martines: ‘El futur del català i la creativitat lingüística’
29. Vicent Martines: ‘La sociolingüística una eina necessària’
30. Marina Massaguer: ‘Adoptar el català: la importància dels afectes’
31. Brauli Montoya: ‘Cal una llei de llengües de l’estat espanyol?’