14.09.2016 - 14:21
La ressaca del referèndum sobre la independència del Quebec celebrat el 1995 fou complicada. Les iniciatives legals i les impugnacions es van disparar després de la derrota dels independentistes per 50,58% a 49,42%. Per una banda, l’estat federal canadenc va aprovar la Clarity Act (Acta de la Claredat) el juny del 2000 per establir els mecanismes de negociació per a convocar referèndums d’independència a les províncies. Per una altra banda, l’assemblea quebequesa va aprovar el desembre del mateix any la llei 99, que regulava el dret de secessió unilateral del Quebec i establia el criteri del 50%+1 vot per validar la independència.
La llei quebequesa fou combatuda amb contundència per advocats i partits de defensa dels drets dels anglòfons. L’advocat Brent Tyler i el líder del Partit de la Igualtat, Keith Henderson, van portar la llei als tribunals perquè consideraven que era inconstitucional.
Setze anys després, ni Tyler té la llicència d’advocat ni el Partit de la Igualtat existeix, però els dos demandants han estat convocats a judici sobre la llei 99. Es jutjarà si la llei respecta els límits constitucionals canadencs i el marc referent a l’autodeterminació que va establir l’Acta de la Claredat pocs mesos abans de ser aprovada. Els impulsors de les demandes diuen que cal tombar la llei 99 encara que el moviment independentista no passi pel millor moment perquè ‘vivim damunt de la cornisa d’un volcà, que mai sabem quan entrarà en erupció’.
