12.03.2020 - 01:50
Una vegada acabat el període d’exposició pública, l’avantprojecte de llei d’educació de les Illes ha rebut un total de 946 aportacions procedents de 49 entitats, organitzacions i ciutadans particulars. La majoria d’al·legacions corresponen a qüestions lingüístiques, com ara les que reclamen de garantir que el català sigui un requisit per a la docència.
Entre les entitats que han fet aportacions, hi ha els consells escolars de totes les Illes, les FAPA de Mallorca i Eivissa, les associacions de directors de secundària de Mallorca, Menorca i Eivissa, la FELIB, Docents pel Futur, Associació de Docents d’Eivissa, Feminisme a l’escola, la UNICEF i l’Institut d’Estudis Eivissencs. A més d’esmenes, també hi ha hagut propostes generals amb caràcter de reflexió o valoració i aportacions d’idees. Al costat del model lingüístic, hi ha aportacions sobre finançament, escola concertada, educació inclusiva i una àmplia varietat de qüestions, que van de la laïcitat fins a l’emergència climàtica, passant per la coeducació i l’educació física.
La Conselleria d’Educació, Universitat i Recerca estudia ara totes les aportacions per incorporar-ne el màxim possible a l’avantprojecte de llei. Després serà examinat al Consell Escolar de les Illes Balears abans d’arribar al parlament, on se’n farà el debat polític. El conseller d’Educació, Universitat i Recerca, Martí March, ha fet una valoració positiva de les aportacions presentades i ha refermat la voluntat que la llei sigui de consens.
