La llei d’amnistia comença avui a les corts espanyoles un camí infernal

Entre el 21 de març de 2021 i avui, 12 de desembre de 2023, han passat dos anys, nou mesos i un gran tomb de guió. Perquè tan aleshores com ara arribava a les corts espanyoles el text d’una proposició de llei d’amnistia en relació amb el procés d’independència de Catalunya; l’un, signat per tots els partits independentistes, fou rebutjat per la mesa del congrés amb el PSOE arrenglerat amb PP i Vox, i amb un informe dels lletrats de la cambra que afirmava que el text era d’una “inconstitucionalitat palmària”; l’altre, signat pel PSOE, amb un informe favorable dels lletrats (després de la substitució del lletrat major), acordat amb els partits independentistes i amb el suport d’una majoria absoluta dels diputats. Aquesta proposició de llei d’amnistia per a la normalització institucional, política i social a Catalunya, entomarà avui el primer gran debat parlamentari amb la presa en consideració del text. Allò que el 2021 era impossible, ara comença a ser realitat, però la tramitació serà un camí infernal, sobretot quan la llei entri en vigor. Perquè els qui l’han d’aplicar, els jutges, són en peu de guerra.

No tan sols per l’amnistia, sinó també per la inclusió en l’acord entre Junts i el PSOE per a la investidura de Pedro Sánchez de la creació de comissions d’investigació al congrés sobre la lawfare contra l’independentisme, sobre les males pràctiques judicials i policíaques per a perseguir l’independentisme. I això que tant ha encès la dreta i l’extrema dreta als diaris, als carrers i a les institucions, també s’activarà avui al congrés espanyol. S’hi debatrà la creació de la comissió d’investigació, proposada per Junts i el PNB, sobre l’operació Catalunya, per “les presumptes irregularitats que vinculen alts càrrecs i comandaments policíacs amb l’existència d’una trama parapolicíaca”.

Aquests dos grups també proposen de crear la comissió d’investigació pels atemptats del 17-A a Barcelona i Cambrils, sobre “el dret de saber la veritat i les implicacions derivades dels atemptats”. En relació amb aquests atemptats, el Suprem espanyol va sentenciar fa poc que no hi havia res més a dir sobre la responsabilitat i la negligència de l’estat ni sobre els vincles de l’imam de Ripoll, cervell dels atemptats, amb el CNI com a confident, ni sobre els aspectes obscurs relatius a la seva mort. I encara una tercera comissió d’investigació, proposada per ERC i Bildu, arran del Catalangate, “sobre l’espionatge i la intromissió a la privadesa i la intimitat, amb els programaris Pegasus i Candiru, a dirigents polítics, activistes, advocats, periodistes, institucions i els seus familiars i coneguts”.

I per a reblar una sessió que es preveu molt tensa a l’hemicicle, es debatrà també una proposició no de llei de Vox “per impedir que membres del govern o qualsevol autoritat o funcionari col·laborin, negociïn o pactin amb pròfugs o condemnats per la justícia”.

Esmenes a la llei?

Tot plegat farà pujar la tensió en una sessió que marcarà força el periple que seguirà la proposició de llei, que els grups que l’han acordat han dit que no pensen tocar gaire durant la tramitació. Tot i que hi ha força veus dins l’independentisme que demanen que en la via d’esmenes se’n corregeixin alguns aspectes; per exemple, que en la redacció es vegi més clar que casos com el Tsunami i l’operació Judes, investigats per terrorisme, hi puguin restar inclosos, o si més no que no hi hagi cap ambigüitat ni es concedeixi cap marge interpretatiu als jutges; o bé que es puguin retornar les multes imposades en procediments administratius i comptables contra alguns represaliats, que segons el text actual no són pas recuperables; o que hi hagi alguna previsió d’indemnització als represaliats a qui hagin arxivat la demanda contra responsables policíacs o que vulguin exigir a l’estat alguna reparació pel dany causat… Hi ha una certa pressió d’entitats independentistes perquè sigui així, però ara per ara, si més no públicament, Junts no s’ha compromès a fer-hi cap esmena, i ERC ha dit que ho sospesava, però amb la boca petita. El PSOE no en vol ni sentir parlar.

La primavera

Quan la llei hagi superat el tràmit d’avui, la presa en consideració, continuarà el curs parlamentari per la via d’urgència. I passarà a la comissió de Justícia, en què els partits tindran set dies per a presentar-hi esmenes. Si hi ha esmenes a la totalitat, com és previsible que en presentin el PP i Vox, s’hauran de debatre en un altre ple. Després serà el moment de les esmenes parcials, que es tractaran a la comissió. S’ha de redactar un informe sobre les esmenes abans de set dies i, després, es debatran i es votaran. Del resultat, en sortirà un dictamen, que s’enviarà al president del congrés espanyol abans de vint-i-quatre hores perquè convoqui un tercer ple per a debatre-les i votar-les de manera definitiva. Si s’aprova, la proposta de llei s’enviarà al senat, en què començarà un nou procés.

Al senat hi ha una majoria absoluta del PP, i la modificació del reglament que va promoure i aprovar a corre-cuita permet que la mesa de la cambra alta espanyola passi per alt la petició del congrés d’una tramitació per la via d’urgència. De manera que el PP allargarà els terminis tant com podrà, dos mesos aproximadament. Però com que el gener és un mes inhàbil al senat, el procés es pot allargar fins a tres mesos en total.

I tan bon punt el senat rebutgi el text, la llei tornarà immediatament al congrés, que farà un nou debat plenari per aixecar el vet de la cambra alta. Si aleshores aconsegueix una majoria absoluta, la llei d’amnistia serà aprovada, Felipe VI l’haurà de signar i entrarà en vigor el dia que es publiqui al Butlletí Oficial de l’Estat espanyol.

Després de l’entrada en vigor, si el text de la llei no canvia, els jutges tindran dos mesos per a aplicar-la a tots els casos que es vegin afectats. Però aquí començarà una altra batalla, de caràcter judicial, en què la dreta i l’extrema dreta miraran de desplegar totes les armes possibles per a entrebancar-la, siguin recursos al Tribunal Constitucional, siguin qüestions pre-judicials dels jutges al Tribunal de Justícia de la UE qüestionant que sigui compatible amb el dret comunitari.