La “llei Begoña”, entre la via lliure per a Puigdemont i el combat contra els jutges prevaricadors

En diuen “la llei Begoña”, despectivament. Així es refereixen el PP i els seus satèl·lits mediàtics a la proposició de llei que el PSOE va registrar la setmana passada al congrés espanyol amb unes quantes mesures que tenen el propòsit de “protegir els drets fonamentals de l’assetjament derivat de les accions judicials abusives”. I el malnom li ve del fet que sembla una llei feta a mida per deslliurar el president espanyol, Pedro Sánchez, del núvol de causes judicials que l’acorralen i que afecten persones que li són molt afins, del fiscal general de l’estat a la seva muller, Begoña Gómez. El punt principal d’aquesta reforma legal és que preveu d’impedir que els partits polítics exerceixin l’acusació popular en un procediment penal. Si això prosperés, totes aquestes causes caurien, perquè no tenen pas el suport acusatori principal, el de la fiscalia. I, de retruc, una mesura com aquesta podria afectar la situació processal del president Carles Puigdemont. Però precisament Junts per Catalunya ha advertit el PSOE que el text que ha presentat és insuficient, no és prou ambiciós, i hi anuncia una esmena a la totalitat.

Junts retreu al PSOE que no sigui valent i que no encari una reforma legal que combati amb mesures més directes i eficaces la situació de rebel·lió judicial –com la que es viu pel fet de no aplicar la llei d’amnistia– o de lawfare, que durant tants anys ha hagut de suportar el moviment independentista per la connivència entre jutges, mitjans i partits en la persecució i desprestigi de molts represaliats. Per al partit independentista no n’hi ha prou amb les mesures incloses en aquesta proposició de llei, que no tan sols exclou la possibilitat que els partits siguin acusació popular (aquests darrers anys Vox n’ha fet ús i abús, en connivència amb els jutges espanyols, sobretot en causes contra l’independentisme), sinó que restringeix l’actuació de les acusacions populars fora de la fase d’instrucció.

També hi ha mesures que no semblen pas malament a Junts, ans al contrari: inclou una nova causa d’abstenció o recusació d’un jutge, “quan exterioritzin manifestacions públiques censurant o mostrant acord o desacord amb les actuacions de les institucions públiques o els seus representants, quan s’hi adrecin privadament amb aquesta finalitat o quan participin en actes o concentracions amb un objectiu idèntic” (i de manifestacions de jutges amb toga contra l’amnistia, n’hi va haver). Això, i la supressió del delicte d’ofenses als sentiments religiosos, són propostes benvistes, però Junts demana mesures que vagin més enllà, que permetin d’evitar o de combatre d’una manera més eficaç els abusos judicials, de tenir més capacitat de reacció contra un jutge que es comporti d’una manera abusiva, obertament il·legal, que s’hi pugui actuar legalment, que pugui ser denunciat i que hagi de passar comptes, i que les vies de recurs a la justícia europea s’obrin d’una manera més àgil.

Una part de la premsa de Madrid ha alimentat el rumor que Junts, amb aquesta llei, cerca una via de retorn de l’exili segura per a Puigdemont, després del boicot del Suprem a aplicar-li la llei d’amnistia. Perquè si efectivament s’exclogués els partits de les acusacions populars, la causa contra el procés que el jutge Pablo Llarena manté viva al Suprem per malversació contra els exiliats s’hauria d’anul·lar. Arran de l’entrada en vigor de la llei d’amnistia, la fiscalia –per ordre del fiscal general i amb els fiscals del Suprem en rebel·lia manifesta– va declarar-se a favor d’aplicar-la a Puigdemont i la resta d’exiliats perseguits per malversació, i l’advocacia de l’estat va fer això mateix. De manera que ara la causa s’aguanta només per l’acusació de Vox. I és el partit d’extrema dreta que pot mantenir viva l’amenaça d’empresonament de Puigdemont si torna i és detingut i portat al Suprem; perquè el jutge instructor només pot mantenir privat de llibertat un detingut el màxim de setanta-dues hores que preveu la llei, i si vol mantenir-lo empresonat necessita que li ho demani una de les acusacions.

Aquesta hipòtesi té un límit, això sí: el Suprem podria proposar una nova qüestió de constitucionalitat contra la reforma legal, tal com ha fet amb l’amnistia, per negar-se a aplicar-la, si més no temporalment.

Sigui com sigui, el text final que tingui aquesta llei contra els abusos judicials pot dependre de més factors, com ara la negociació que fan simultàniament Junts i el PSOE sobre la proposta i condició que Puigdemont va imposar per poder mantenir viva la legislatura espanyola: que Pedro Sánchez se sotmeti a una qüestió de confiança. A final d’aquesta setmana hi pot haver resposta tant per a l’una qüestió com per a l’altra.