03.05.2017 - 18:34
|
Actualització: 03.05.2017 - 22:37
La il·lustradora Rocío Bonilla ha estat la més reivindicativa de l’acte de lliurament dels premis Serra d’Or, que convoca aquesta revista de l’Abadia de Montserrat. Bonilla ha recordat que fa un mes la literatura infantil i juvenil feta a Catalunya es mostrava amb tota l’esplendor a la Fira de Bolonya, i es constatava que no tenia res a envejar a cap altra literatura del món, fet que els mitjans de comunicació van destacar a bastament. Però quinze dies després, durant la diada de Sant Jordi, la mateixa literatura fou pràcticament silenciada en els mateixos mitjans. ‘La literatura infantil i juvenil –ha dit– no és la germana petita de la literatura generalista. Ens mereixem ser reconeguts, no en una fira sinó cada dia.’ Ha pronunciat aquest clam al costat d’Eulàlia Canals, autora del conte Els fantasmes no truquen a la porta (Bromera), àlbum il·lustrat guanyador del premi. Després, una altra il·lustradora premiada, Cristina Losantos, també s’ha afegit a la reivindicació.
El tractament de la literatura infantil i juvenil als mitjans de comunicació certament és molt menor en relació amb l’obra de ficció per a adults, tot i que, segons les dades facilitades pel Gremi de llibreters, per Sant Jordi la infantil i juvenil va vendre un 35,3% del total de llibres, de manera que va passar davant de la literatura de ficció per a adults, un 34,2%, i la de no-ficció, un 30,4%.
Un altre premiat que ha fet un discurs reivindicatiu ha estat Joan-Lluís Lluís, guanyador del premi Serra d’Or per la novel·la El navegant (Proa). Ha explicat: ‘Una vegada, quan tenia setze o disset anys, em vaig trobar en un carrer desert de Perpinyà una pila de revistes Serra d’Or lligades amb un cordill. Les vaig agafar i me les vaig endur a casa. Vaig intentar desxifrar-les, perquè en aquell moment, als anys setanta, em costava de llegir en català. En una revista es parlava del premi Serra d’Or que havia guanyat Manuel de Pedrolo. Jo aleshores ja volia ser escriptor, però no m’imaginava que escriuria en català. Temps després, quan vaig adoptar el català com a llengua literària, em vaig dir que ho faria amb l’objectiu de guanyar algun dia un premi Serra d’Or. Jo vinc d’un indret on la llengua es mor. Aquest fet, trist i dolorós, espero que aquí no passi. I això es pot evitar amb un tràmit administratiu, a través d’un referèndum. Jo no m’he penedit mai de fer el pas a la llengua catalana. Catalunya és el meu país. La cultura catalana és la raó de viure, i la llengua catalana és la raó per a escriure.’
Els Premis Crítica Serra d’Or 2017, que destaquen obres publicades l’any anterior en la categoria de literatura i assaig, recerca, teatre, i literatura infantil i juvenil, han estat sobris, en general, tot i que en un nou indret, l’Espai Endesa, patrimoni modernista, que substitueix les sales del Palau Moja, on s’havia fet l’acte durant molts anys.
Entre els premiats, també hi ha hagut la reivindicació de Mireia Vidal-Conte, guanyadora del premi de poesia amb Ouse (Labreu). Citant Virginia Woolf, ha demanat que es desterressin, si més no en l’àmbit de la literatura, les quotes de gènere i paritat, i que es premiessin les obres per la qualitat i el rigor. I Jordi Lara, més líric, guanyador en l’apartat de narrativa breu pels relats de Mística conilla (Edicions de 1984), ha llegit un text en què ha parlat de la literatura, de la llengua, del fet d’escriure i d’escriure en català. Ha parlat del món que es resisteix per a ser dit i de la llengua que malda per escriure’l. I ha anomenat tres servituds: la de l’artista, la de l’escriptor i la de l’escriptor en català, que ha dit que són tres servituds protagonistes del seu llibre i que, segons ell, donen sentit al fet d’escriure.
Consulteu la llista de tots els guardonats i els jurats dels premis.
Ha clos l’acte l’abat de Montserrat, Josep M. Soler, amb un discurs en què ha explicat el perquè de la importància de la cultura en el fer de Montserrat. ‘El nostre desig, del monestir, de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat i de Serra d’Or –ha dit–, és de mantenir-nos al servei de la cultura i de la llengua en el futur que es donin els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya.’ Implícitament, doncs, ha pres posició en favor del referèndum.
