La licitació d’obres cau d’un 41% fins al setembre

Quan les coses van malament, la primera cosa que acostuma a tallar l’administració és la nova inversió. D’aquesta manera no s’han de fer retallades a diners que la gent ja rep… i ningú protesta. Però a vegades allò que es deixa de fer és greu; per exemple, en la construcció, que és un dels sectors que més ocupació generen per milió d’euros invertits –dels 14 llocs de feina en obra civil, fins als 56 en rehabilitació– i ocupa tècnics d’elevat nivell i també molt de personal altament qualificat per al seu ofici però amb escassa formació, motiu pel qual la seva inserció laboral resulta molt difícil. Però aquesta premissa sembla que ha tornat a quedar en un segon pla.

Segons l’informe sobre la licitació pública del tercer trimestre que la Cambra Oficial de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC) va presentar divendres passat, la licitació oficial d’obres a Catalunya ha disminuït, del gener al setembre del 2020, d’un 41% respecte al mateix període de l’any passat, i ha assolit 873,4 milions d’euros. Si continués aquesta tendència la resta de l’any, la licitació es podria situar al voltant dels 1.100 milions d’euros, aproximadament una quarta part de la mitjana de la sèrie històrica dels darrers vint anys, amb la qual cosa seríem al mateix nivell dels pitjors exercicis de la crisi precedent.

Sense dubte, aquesta retallada sobre un any com el passat, que ja va ser baix, desanima els empresaris del sector. No és estrany, doncs, que a l’enquesta de clima empresarial de l’Idescat i la Cambra de Comerç que vam conèixer la setmana passada, un 43% dels gestors d’empreses del sector tingui una opinió desfavorable de la marxa del seu negoci el tercer trimestre, mentre que només el 10,% la tingui favorable i el 48% consideri que s’ha mantingut estable. D’altra banda, pel que fa a les expectatives sobre la marxa del negoci per al quart trimestre del 2020, el 7% considera que serà favorable, mentre que el 42% opina que serà desfavorable i el 51% restant considera que es mantindrà estable. Una diferència entre opinions favorables i desfavorables molt negativa i una mica pitjor que fa tres mesos.

Les xifres que surten ho diuen gairebé tot, però parlo amb Joaquim Llansó, que és el president de la CCOC. El veig amoïnat, perquè la caiguda de licitació ‘significa una hipoteca per a l’any vinent’: ‘Si no es licita més, moltes empreses acabaran les seves carteres el primer trimestre del 2021 i el segon semestre pot ser molt dolent.’ Pel que fa a la feina actual, m’explica que el 85% de les obres públiques que es van parar al març ja s’han posat en marxa novament. I que dels gairebé 8.000 ERTO que el sector va presentar fins a l’agost, i que afectaven vora 50.000 treballadors, pràcticament se n’han aixecat el 80%.

Es mostra esperançat de participar en la confecció de la llista d’obres que cal fer per presentar a la Unió Europea per obtenir diners del Fons de Recuperació. ‘L’obra més important que es pot fer a l’estat i que entra perfectament en la llista de treballs de la Unió Europea és el corredor mediterrani, però real. És a dir, amb doble via i amb connexió a tots els ports. A vegades sembla que oblidem que dels ports del Mediterrani surt el 58% de les exportacions i el 75% dels contenidors de l’estat.’

Jo també crec que la construcció ha de ser una de les locomotores de la recuperació, per la seva capacitat d’arrossegament d’altres sectors, i així ho ha entès la Unió Europea, que aportarà fons per a la rehabilitació d’habitatges i altres projectes vinculats a la sostenibilitat, l’eficiència energètica i el canvi climàtic… Però sembla que no tothom ho veu igual. Cal esperar que prosperin idees com les de Llansó i que els fons europeus acabin fent realitat allò que els diners domèstics sembla que no poden.