09.07.2017 - 12:24
Els ciutadans podrien acudir a l’Agència de Protecció de Dades i als tribunals si el registre s’utilitza sense el seu permís per a una finalitat il·legal
MADRID, 9 (EUROPA PRESS)
La legislació espanyola assenyala que el cens electoral és un i únic en tot el país i que no cal realitzar un altre de diferent, com s’anuncia a la llei del referèndum sobre la independència de Catalunya presentada dimarts passat i que preveu l’elaboració d’un cens electoral per la Generalitat.
Quant a la cessió de les dades del padró municipal, la normativa assenyala que poden cedir-se a una altra administració perquè realitzi activitats que són de la seva competència, la qual cosa tampoc seria el cas si es pretén convocar un referèndum de secessió, segons experts consultats per Europa Press.
La llei presentada dimarts passat a Barcelona per la Generalitat recull que és competència del Govern l’elaboració del cens electoral per l’1 d’octubre, que serà validat per la Sindicatura Electoral.
S’afegeix que totes les “autoritats públiques” tenen el deure col·laborar amb aquest organisme.
Els experts consultats assenyalen, no obstant això, la impossibilitat legal de crear un cens electoral diferent del que és responsabilitat de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), perquè el cens és un i únic.
Així ho va declarar ja al 1988 també el Tribunal Constitucional (TC) en sentència contra una norma basca del 1983 que pretenia, precisament, concedir al Govern basc la competència.
En aquesta sentència, el tribunal explicava per què “s’imposa” l’unitat del cens i la impossibilitat que una administració autonòmica en realitzi un altre: aquest registre és un “requisit imprescindible” per exercir el dret a vot, que és un dret fonamental dels ciutadans i que s’exerceix també de forma idèntica a tot el territori nacional.
S’advertia a la sentència contra el risc per a un mateix elector d’aparèixer en una diversitat de censos i precisava fins i tot que és una hipòtesi que es compliria “si cadascuna de les comunitats autònomes elaborés, al marge i amb independència del cens nacional comú, un cens propi destinat a ser utilitzat” a les seves respectives legislatives.
Aquesta hipòtesi de 1988 podria donar-se a Catalunya 30 anys després.
LA CESSIÓ O NO DEL PADRÓ
El cens electoral es realitza a partir del padró municipal: els ajuntaments porten un registre dels residents, una inscripció amb les seves dades personals i el seu domicili.
Fonts de l’INE expliquen a Europa Press que la maquinària per comptar amb un cens s’engega quan hi ha una convocatòria electoral legal i que fins llavors “no és definitiu i ningú pot tenir cap còpia”, expliquen.
Afegeixen que aquest cens s’elabora amb la informació del padró que cedeixen els ajuntaments.
Els consistoris són col·laboradors de l’administració electoral, però poden també facilitar aquest registre a altres administracions per assumptes que siguin de la seva competència i en els quals les dades del padró siguin rellevants.
Si s’utilitzen per “una finalitat diferent”, han de comptar amb el consentiment dels ciutadans, segons sentència del TC de l’any 2000 (292/2000), en la qual es deixa clar que el responsable del padró no pot decidir lliurement la cessió de les dades.
Emilio Pajares, professor titular de Dret Constitucional de la Universitat Carlos III de Madrid i expert en dret electoral, assegura que les dades del padró municipal “es poden utilitzar per complir determinades finalitats, que no són ser la base per un procés de votació per a aquest mencionat referèndum”.
Pel que fa a la possibilitat que s’obtinguessin amb el consentiment dels empadronats, Pajares assenyala que hauria de ser un procés llarg i taxatiu per obtenir el sí “exprés” dels ciutadans, però que en qualsevol cas la cessió de les dades “hauria de ser per a activitats legítimes, cosa que no ho és el referèndum”.
L’ACCÉS DELS REGIDORS A LES DADES
L’Agència Espanyola de Protecció de Dades ha respost al llarg dels anys a diverses qüestions sobre aquesta cessió de dades del padró, que responen ja a molts dels dubtes que es poden plantejar ara. S’explica que efectivament els ajuntaments poden cedir aquest registre per als casos previstos a la llei i també s’aclareix què poden fer els regidors amb les dades.
Els edils d’un ajuntament tenen dret també a rebre totes les dades que precisin “per al desenvolupament de la seva funció”, segons la Llei de Règim Local, i només per a l’exercici d’aquesta competència.
Tampoc podran utilitzar-se “per finalitats incompatibles amb aquelles per les quals les dades haguessin estat recollides”.
S’afegeix per exemple que hi ha informes contraris al fet que es pugui utilitzar el padró per part de membres d’una corporació, inclòs l’alcalde, per enviar cartes de salutació als veïns.
Emilio Pallers insisteix que no es pot concebre l’ús legal dels padrons municipals per la votació de l’1 d’octubre perquè és un referèndum il·legal, però afegeix que de veure’s inscrits en un cens alternatiu, els ciutadans podrien acudir a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades, l’Agència Espanyola de Protecció de Dades o els propis tribunals ordinaris.
L’Autoritat Catalana de Protecció de Dades és l’equivalent a l’Agència Espanyola i és l’organisme competent sobre els fitxers públics de Catalunya, entre els que es troben els padrons municipals.
