La jutgessa valida el permís per sortir a treballar de Romeva i el permís de sis dies de Cuixart

El jutjat de vigilància penitenciària número 5 ha desestimat els informes d’oposició que la fiscalia va fer contra el permís de sortida de la presó dels Lledoners al conseller Raül Romeva i al líder d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. En el primer cas, Romeva pot sortir en virtut de l’aplicació de l’article 100.2, i el jutjat de vigilància penitenciària ha decidit que manté les seves sortides de la presó per anar a treballar. En el cas de Cuixart, s’ha avalat el permís de sis dies que la presó dels Lledoners li ha concedit, i el qual podrà tenir de forma immediata.

El jutjat ha acordat d’autoritzar l’aplicació de les mesures de l’article 100.2 per a Romeva, aprovada per la junta de tractament el passat 27 de febrer, i que va quedar temporalment en suspens amb el decret de l’estat d’alarma per la pandèmia del coronavirus. En el seu escrit, esgrimeix que el conseller està classificat com a pres en segon grau i que ja ha complert dos anys i quatre mesos de la seva condemna. Sosté que Romeva reconeix ‘els fets provats en la sentència’ i ‘ha realitzat una anàlisi positiva pel que fa als fets que van motivar l’acció delictiva’.

Ressalta, així mateix, que presenta un nivell de ‘risc baix’ en totes les àrees, incloses les de reincidència general, la reincidència delictiva i el trencament de condemna. L’escrit assenyala també que Romeva ha seguit els programes de tractament, a nivell individual i grupal, amb ‘resultats favorables i amb bona implicació i col·laboració’. Per totes aquestes raons, considera que per ‘continuar treballant els factors del tractament de l’intern’ s’ha de mantenir el règim flexible que preveu l’article 100.2, perquè pugui realitzar una activitat laboral.

Pel que fa a Cuixart, la titular del jutjat ha donat el vistiplau al seu permís i l’ha desvinculat de la necessitat que es penedeixi pels fets comesos. La magistrada recorda que Cuixart ‘reconeix els fets provats en la sentència, assumeix les conseqüències dels seus actes, i mostra motivació per al canvi’ i emmarca l’expressió ‘ho tornaria a fer’ en ‘una simple expressió d’un pensament ideològic / polític’. ‘En cap moment fa referència a un alçament tumultuari’, subratlla l’escrit parafrasejant l’informe del psicòleg. També diu que el fiscal, que es va oposar al permís per considerar-lo ‘prematur’ i ‘injustificat’ i per no mostrar penediment, basa la seva argumentació en aquesta frase ‘però no aprofundeix en el contingut’

Ha de concloure’s (…) que l’intern reconeix els fets delictius, però no està conforme amb la seva qualificació jurídica, i no mostra penediment, defensant la seva innocència, la qual cosa és sens dubte un pensament i decisió legítims, ja que la normativa penitenciària no imposa l’obligació al condemnat de penedir-se ni que es declari culpable i que prescindeixi de la seva declaració d’innocència’, explica.

Indica que si Cuixart no ha realitzat cap programa de tractament de sedició és perquè ‘en l’administració penitenciària moderna i actual del segle XXI no existeix aquest protocol de programació de tractament per l’específic delicte de sedició’. I diu que en el cas del líder d’Òmnium ‘la col·laboració de l’intern és total en totes les activitats’. I afegeix: ‘D’altra banda, no es pot pretendre, com així ho insisteix el ministeri fiscal, que l’intern realitzi un programa específic per canviar o modificar el seu pensament o ideologia política, sens dubte referint-se a la voluntat de l’intern de continuar reivindicant el dret a decidir sobre la situació de Catalunya, de manera pacífica i no violenta’.

‘Aquest pensament i voluntat són legítims dins del nostre ordenament jurídic, ja que això forma part del programa de diversos partits polítics actius a Catalunya, i ni aquests partits ni els seus programes electorals han estat declarats inconstitucionals’, afegeix. La jutge ressalta a més la ‘bona conducta’ de Cuixart i que els informes asseguren que és ‘capaç d’evitar conflictes’ i que ‘ara mateix no hi ha indicis de risc de reincidència delictiva ni de trencament de condemna’. Té també en compte que Cuixart ja ha complert la quarta part de la pena, al mateix temps que defensa que ‘ni la gravetat del delicte ni la durada de la pena són factors que impedeixin l’autorització judicial de permisos ordinaris de sortida’. ‘No es pot pretendre que la condemna penal s’estengui a una condemna de l’itinerari penitenciari de l’intern, obstaculitzant i impedint situacions de possibles autoritzacions de permisos ordinaris de sortida, obtenció d’altres beneficis penitenciaris i modificacions progressives de la seva classificació, el que sembla oblidar el Ministeri Fiscal’, conclou.