11.10.2023 - 09:51
|
Actualització: 11.10.2023 - 13:20
El jutjat d’instrucció 18 de Barcelona no ha admès a tràmit la querella del sindicalista Carles Vallejo per les tortures patides a la comissaria de la Via Laietana durant el franquisme. Ho ha fet públic el centre per la defensa dels drets humans Irídia, que s’ocupa de la seva defensa. Fa poques setmanes, la fiscalia va demanar que la querella s’admetés, d’acord amb la nova llei de memòria democràtica aprovada al congrés espanyol. Era el primer cop que la fiscalia feia costat a una querella per a investigar els crims del franquisme.
Malgrat això, la magistrada, Carmen García Martínez, s’oposa a admetre a tràmit la querella perquè diu que les tortures denunciades ja van prescriure, i, a més amnistiades. Considera que no són fets constitutius del delicte de lesa humanitat per tortures, que no prescriuen.
En una conferència de premsa a Via Laietana, Sònia Olivella, advocada d’Irídia, ha explicat que l’argumentari que exposa per justificar la inadmissió repeteix els obstacles ja adduïts pels tribunals espanyols. “De nou, la jutgessa s’escuda en la Llei d’Amnistia de 1977, el principi de legalitat penal i la prescripció del delicte. Així mateix, considera que no es tracta de crims de lesa humanitat i que, per tant, les tortures patides pel sindicalista haurien prescrit i quedarien amnistiades”, ha dit.
Olivella també ha denunciat que els jutges espanyols no interpreten correctament el dret internacional dels tractats signats per l’estat espanyol, que haurien d’assumir com a propi. També ha instat l’estat espanyol a canviar la llei d’amnistia de l’any 1977, a ratificar altres tractats internacionals que declaren imprescriptibles certs delictes, cosa a la qual s’ha oposat el PSOE, i canviar el codi penal espanyol per considerar les tortures com a delicte contra la humanitat.
La interlocutòria judicial reflexiona sobre l’abast de la nova llei de memòria democràtica i diu que, si bé la llei vol preservar i mantenir la memòria de les víctimes de la Guerra de 1936-1939 i la dictadura franquista, no deroga la llei d’amnistia ni preveu que es facin investigacions penals sobre les violacions de drets humans durant el franquisme.
La fiscalia deia que la nova llei de memòria democràtica imposa a l’estat el deure d’investigar les possibles violacions del dret internacional en matèria de drets humans i dret humanitari que s’haguessin produït durant la Guerra de 1936-1939 i el franquisme. Amb aquesta nova legislació i l’anàlisi de la jurisprudència estatal i internacional i dels tractats i convenis internacionals, la fiscalia concloïa: “No procedeix la inadmissió de ple de la querella, sinó que és necessari dur a terme una investigació dels fets i del seu context abans d’adoptar una decisió sobre la continuació del procediment”.
En el seu informe favorable a l’admissió de la querella, recordava l’obligació de garantir no només el dret a la justícia sinó també el dret a la veritat i a la reparació de les víctimes.
La consellera de Justícia, Gemma Ubasart, ha anunciat que la Generalitat, personada com a acusació popular, recorrerà contra la decisió.
