22.11.2017 - 09:53
|
Actualització: 22.11.2017 - 12:21
La jutgessa de l’Audiència espanyola Carmen Lamela ha traslladat la tota la causa contra els consellers del govern empresonats al Tribunal Suprem espanyol, a petició del jutge Pablo Llarena, que porta el cas contra la presidenta de parlament, Carme Forcadell, i els membres de la mesa encausats. Lamela també demana d’acumular al Suprem la causa que ella mateixa portava contra el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, i l’ex-president de l’ANC i candidat de Junts per Catalunya, Jordi Sànchez, que fa més d’un mes que són empresonats, i encara la causa contra el major dels Mossos d’Esquadra Josep Lluís Trapero i la intendent Teresa Laplana.
En l’informe que ha enviat al Suprem, Lamela diu que cal acumular les causes ‘perquè s’investiguen els membres d’una complexa organització en què cadascú compleix una funció per aconseguir la secessió de Catalunya i la seva proclamació com a república independent’.
La jutgessa diu que els delictes de què són acusats són connexos i si s’escindís la causa es dificultaria la investigació conjunta dels fets.
Els arguments de Lamela
Una volta enviat l’informe, el magistrat del Suprem haurà de manifestar si agafa tota la causa i l’acumula a la que ja porta contra els membres sobiranistes de la mesa. Tindrà damunt la taula també el criteri de la fiscalia, que, segons s’ha fet públic aquests últims dies, és contrari a aquest trasllat de la causa i demana que la mantingui l’Audiència espanyola. La diferència de criteri entre l’Audiència i el Suprem sobre les mesures preventives és clara: Lamela va dictar empresonament incondicional per a Sànchez i Cuixart i per als consellers del govern; en canvi, Llarena va deixar anar Forcadell i els membres de la mesa sota fiança.
A l’informe que ha fet arribar al Suprem espanyol, Lamela insisteix en els criteris amb què va justificar les ordres de presó incondicional. Segons la jutgessa, tots els investigats formen part d’una ‘organització’ que des del 2015 ha desplegat ‘una premeditada estratègia perfectament coordinada’ amb un ‘repartiment de papers entre autoritats governamentals, parlamentàries i civils’. Aquesta argumentació li permet de decantar-se per l’acumulació de les causes: ‘La investigació s’ha de fer conjuntament i en un únic procediment per poder determinar i valorar amb coherència convenient la participació concreta de cadascuna de les persones investigades i els delictes en què cadascú pot haver incorregut.’
La jutgessa insisteix a dir que actuaven amb un propòsit compartit i d’acord amb un ‘pla comú’ i amb un ‘repartiment de tasques i responsabilitats’ per aconseguir la ‘secessió’ de Catalunya alterant ‘l’organització política de l’estat, i amb això la forma de govern, amb clara contravenció de l’ordre constitucional i estatutari’. Segons ue diu en l’informe, aquesta organització és integrada pels ‘membres del govern, els presidents de l’ANC i Òmnium, assessors i ideòlegs, a més de la policia autonòmica i l’actuació de determinades persones del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) i de les persones vinculades al Diplocat’.
Segons la jutgessa, el pla es va desplegar basant-se en un ‘marc legislatiu inconstitucional, la convocatòria d’un referèndum –desdenyant els pronunciaments del TC– i la declaració d’independència’. I afegeix: ‘Mentre les tasques parlamentàries s’orientaven a aprovar una normativa en què es poguessin fonamentar i tenir una aparença de legalitat les diferents etapes del procés de desconnexió, la missió dels líders d’associacions independentistes com ANC i Òmnium era mobilitzar les masses per crear en la ciutadania un sentiment de rebuig a les institucions espanyoles i els poders de l’estat i, doncs, propiciar i justificar la desobediència de la societat a les ordres emanades cap a ells per propiciar, quan fos necessari, la mobilització social per donar suport a la consecució dels plans secessionistes.’
Torna a parlar de ‘congregacions tumultuoses’, que volien, diu, impedir l’execució de les resolucions judicials, on l’ANC i Òmnium ‘van actuar com a braç civil de l’aixecament afavorit per les autoritats del govern, ajudant a fer mobilitzacions com les que van tenir lloc els dies 20 i 21 de setembre i 1 d’octubre’.
Acusa els Mossos d’haver espiat la Guàrdia Civil
Segons la jutgessa, els Mossos van tenir un paper ‘d’especial rellevància’ per assegurar l’èxit del procés cap a la declaració d’independència. ‘Resultava essencial disposar de la capacitat investigadora i intimidadora dels Mossos d’Esquadra, cos policíac integrat per més de 17.000 efectius, amb el potencial efecte coercitiu que representaven’, assegura. La jutgessa conclou que els Mossos van ser posats al servei dels interessos independentistes ‘en la realització d’actuacions d’espionatge als membres de la policia [espanyola] i la Guàrdia Civil i accions de vigilància i contravigilància a membres de l’organització que eren seguits i vigilats durant les investigacions judicials’.
