30.08.2018 - 10:03
|
Actualització: 30.08.2018 - 14:20
María Elósegui, la jutgessa que representa l’estat espanyol al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), coneguda pels seus pronuncianaments homòfobs, ha emès el primer vot particular en la sentència contra Rússia per la persecució del grup feminista Pussy Riot, segons que explica Eldiario.es. La magistrada, tot i que considera que la condemna de presó contra el grup fou excessiva, ha demanat una multa contra Pussy Riot per haver ofès els cristians en una protesta a la catedral de Moscou el febrer del 2012.
El TEDH va condemnar Rússia el 17 de juliol passat per la seva contundència en la persecució del grup feminista Pussy Riot. El grup ha rebut sancions i penes de dos anys de presó per les seves protestes, cosa que el tribunal considera excessiva perquè vulnera la llibertat d’expressió de les condemnades. Per això ha obligat el govern rus a indemnitzar les activistes amb 37.000 euros.
Ací podeu veure l’acció a la catedral de Moscou:
Elósegui es va oposar a la condemna penal de les Pussy Riot, però en el vot particular demanava una ‘sanció administrativa o una responsabilitat civil’. Adduïa que la protesta era una ofensa als creients i, per tant, no era emparada per la llibertat d’expressió.
‘No estic d’acord en el fet que hi hagi hagut una violació de l’article 10 de la convenció [que protegeix la llibertat d’expressió], perquè aquest article no protegeix la conducta que consisteix a envair esglésies i més edificis religiosos amb objectius polítics, ni protegeix conductes que impliquen intimidació i hostilitat contra la comunitat cristiana ortodoxa’, explica.
A més, justifica la demanda d’una sanció fonamentant-se en l’actitud provocativa de les activistes que estereotipa els cristians, que considera que tenen el dret de resar sense ‘el temor’ de rebre una ‘invasió’ del grup de punk.
Una jutgessa homòfoba amb setanta eurodiputats en contra
María Elósegui, catedràtica de filosofia de la Universitat de Saragossa, acumula un historial llarg de declaracions polèmiques contra l’homosexualitat i la transsexualitat. Per exemple, en aquest article al diari peruà El Comercio es demana si el canvi de sexe dels transsexuals és recomanable o no i assenyala que hi ha científics que apunten a una solució per mitjà de la teràpia: ‘Hi ha nombroses referències científiques recents que advoquen per les teràpies psicològiques i psiquiàtriques, i testimonis de transsexuals i tot sobre això.’
La seva opinió sobre l’homosexualitat també es reflecteix en més texts, com el llibre Diez temas de genero: hombre y mujer ante los derechos productives y reproductivos, publicat l’any 2002. Arran d’aquest llibre, en què Elósegui va col·laborar, va concedir una entrevista a una web vinculada a l’Opus Dei. Hi explica que les persones podem construir la nostra identitat sexual al marge del sexe biològic, però hi veu un problema: ‘Això no vol dir que el resultat sigui positiu, sinó que afectarà la nostra personalitat.’
De resultes d’aquests pronunciaments homòfobs, una setantena de diputats varen demanar la revocació del seu nomenament. Membres dels grups socialdemòcrata, liberal, esquerra unitària i verds van expressar una ‘profunda preocupació’ per les ‘inacceptables declaracions homòfobes’ de la magistrada.
‘La igualtat de gènere i la lluita contra la discriminació segons la identitat de gènere i la sexualitat són cabdals per al Consell d’Europa i la Unió Europea’, explicava la carta signada pels eurodiputats, que van exigir que Elósegui rectifiqués o que fos revocada.
