20.06.2016 - 22:44
|
Actualització: 20.06.2016 - 23:48
El Jutjat d’Instrucció número 21 de València, que investiga l’accident de Metro en el qual van morir 43 persones i altres 47 van resultar ferides el 3 de juliol del 2006 a València, ha sol·licitat que s’investigue per un possible delicte contra les Institucions de l’Estat a la doctora del SAMU que, en la seua recent compareixença a la Comissió d’Investigació de les Corts, va assegurar haver vist els cossos del maquinista i de la interventora en la unitat sinistrada i no en les vies, on els ubiquen policies i testimonis.
Per a la magistrada, no existix el “més mínim dubte” del lloc on van aparèixer els dos cossos, en les vies. A més, critica que “intentar envoltar de misteri l’aparició del cos del maquinista en les vies no té tota lògica”.
Així consta en una interlcutòria facilitada pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) en què la magistrada també rebutja la sol·licitud del lletrat que representa les víctimes agrupades en l’Associació Víctimes del metro 3 de Juliol (AVM3J), perquè testifique un dels forenses, que també ha comparegut a la Comissió del parlament valencià.
Es tracta, segons assenyala la jutgessa, de diligències “innecessàries” ja que no tenen res a vore amb l’objecte del procediment judicial, que se centra a determinar les “hipotètiques responsabilitats penals derivades de la possible falta de mesures de seguretat exigibles en el sector ferroviari” que podrien haver incorregut els treballadors de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) amb competències en matèria de seguretat.
“És evident i palmari que les declaracions que sol·licita la part en res van a incidir sobre l’objecte central de la investigació”, recull la resolució, en què, a més, s’acorda deduir testimoni contra la doctora del SAMU perquè un altre jutjat investigue si, amb les seues declaracions, ha comès un delicte contra les Institucions de l’Estat previst a l’article 502.3 del Codi Penal”.
‘No eren a la cabina’
La jutgessa considera que “no existix el més xicotet dubte del lloc on van aparèixer els cadàvers”. Assenyala que “no eren en la cabina”, “que els cossos dels dos treballadors de FGV van eixir acomiadats”, com “reflectixen les lesions de tots dos” i basa estes afirmacions en els informes elaborats per la Policia i en la “contundència” del testimoni de dos supervivents del sinistre els qui en la seua declaració al jutjat han assegurat que no havia ningú en la cabina.
Sobre les declaracions d’estos, la instructora apunta que “sobren comentaris davant de la contundència de les manifestacions de les pròpies víctimes de l’accident”.
“Qüestionar sense base objectiva els informes tècnic policials –als intervinents del qual se’ls està atribuint la comissió d’un delicte de falsedat documental– pot suposar com a mínim una falta de responsabilitat i respecte, si tenim en quanta el dur, esgotador i penós treball que van portar a terme els agents”, destaca la magistrada.
Segons els plans de la Policia, el cadàver de la interventora estava a 65 metres de la cabina de la unitat sinistrada i el del maquinista, a 75.
Sobre esta qüestió, assenyala que “resulta totalment inversemblant la idea que bombers i policies, abans que compareguera la comissió judicial autoritzant l’aixecament dels cadàvers, hagueren procedit per pròpia iniciativa a treure els cossos de la cabina, recórrer amb tots dos 65 i 75 metres respectivament, per seguidament aixecar altres cossos i col·locar-los baix, enmig d’una situació extrema de ferits i morts, amb un entorn molt complicat a causa de a la posició del vagó, la inundació de les vies, la falta de llum… i tot això sense cap tipus de fi concret, donada la intranscendència que té el lloc on pogueren aparèixer els cadàvers”.
‘Envoltar el misteri l’aparició del cos’
En la resolució, la jutgessa critica que “intentar envoltar de misteri l’aparició del cos del maquinista en les vies no té tota lògica”.
La instructora destaca que “la finestra de la cabina on es trobava el maquinista es va desprendre com les restants finestres del lateral esquerre pel fregament amb les vies” i “el forat existent és el suficient per a permetre l’eixida a l’exterior d’un cos de complexió normal i però en les circumstàncies d’arrossegament i bolcada de la unitat”.
D’igual forma, sosté que “tampoc és descartable, com ha indicat l’Inspector en Cap del Cos Nacional de Policia, que el maquinista, una vegada conscient d’haver perdut el control del tren, es dirigira cap al vagó i eixira acomiadat per una de les finestres del mateix”.
Respecte del forense, la declaració del qual va sol·licitar l’advocat de l’Associació després de qüestionar a la comissió parlamentària la manera com es van aixecar els cadàvers i es van realitzar les autòpsies, la magistrada rebutja la pràctica d’esta diligència perquè “no va estar present en els aixecaments de cadàver per la qual cosa poc o res d’interès pot aportar sobre els mateixos”.
La instructora explica que l’esmentat forense va practicar cinc autòpsies i que en els seus informes “no va fer constar cap irregularitat”, circumstància esta per la qual considera “cridaner” que “el que no va qüestionar fa deu anys, quan va portar a terme el seu treball, ho plantege en este moment”.
La magistrada assegura també que “plantejar a aquestes altures de la investigació, transcorreguts deu anys des de la data de la tragèdia, qüestions com la suscitada, tendents a qüestionar la veracitat de les dades que consten en el procediment, intentant generar confusió, sense recolzar-se en dada objectiva algun, no responen al que ha de ser l’objecte d’una instrucció penal, sinó a consideracions que excedixen d’esta i que entren en àmbits d’actuació diferents”.
