30.03.2017 - 17:06
Instruïx en una cinquena peça l’ús que va fer l’empresari Tauroni a Picassent d’un ordinador amb internet
VALÈNCIA, 30 (EUROPA PRESS)
El Jutjat d’Instrucció número 21 de València, encarregat del cas Cooperació, ha obert una nova peça per a investigar presumptes irregularitats en la contractació per part de l’extinta Conselleria d’Immigració –posteriorment Conselleria de Solidaritat–, quan estava dirigida per Rafael Blasco, de servicis informàtics en els quals va intervenir l’empresari Augusto César Tauroni per valor de més d’un milió d’euros.
Segons ha pogut saber Europa Press de fonts coneixedores d’este procediment, es tracta de la peça quarta d’este cas. La primera, ja tancada amb sentència condemnatòria ferma, es referia a irregularitats en subvencions per a projectes a Nicaragua; i en la segona i la tercera s’investiguen altres ajudes a diferents ONGs i la projecció d’un hospital a Haití.
Al costat d’este, la jutgessa ha obert recentment una cinquena peça, després d’ordenar-li-ho l’Audiència, per a esbrinar l’ús que va fer Tauroni d’un ordinador portàtil que li van intervindre a Picassent, on es trobava complint condemna –sis anys de presó– per la primera peça d’este procediment.
Els contractes informàtics investigats ara ja es trobaven en el procediment des del seu origen, però a la fi del passat any la instructora els va remetre al Deganat perquè es repartiren a un altre jutjat en entendre que eren aliens a les peces de Cooperació. No obstant açò, finalment serà esta magistrada, qui en eixe moment va veure indicis de prevaricació i malversació de cabals públics, la que indague sobre estes contractacions, ha pogut saber Europa Press.
La investigació se centra en els anys 2008, 2009, 2010 i 2011 i consistix en la presumpta manya de contractes informàtics, adjudicats des de l’Administració valenciana a Fujitsu i a altres dos empreses, que van acabar sent subcontractes a les societats de Tauroni.
En concret, almenys set contractes per un import total de més d’un milió d’euros haurien sigut manipulats vulnerant els principis de transparència i lliure concurrència en la contractació pública. Estos contractes van ser adjudicats a tres empreses –Fujitsu Espanya Service, Comteldat i Ibermática– que feien les vegades d’intermediàries i que després subcontractaven amb les empreses Dinamiz-i i S&C Vision i Anàlisi, al capdavant de les quals estava Tauroni o algun dels seus considerats testaferros.
Les primeres mercantils contractaven amb les segones abans que s’haguera iniciat la tramitació de l’expedient administratiu que havia de resoldre a qui se li adjudicava el servici o que es publicitara el plec de condicions. En altres ocasions, l’objecte del contracte no es corresponia amb el servici prestat.
L’ORDINADOR DE TAURONI
Respecte a la cinquena peça del cas Cooperació, la de l’ús que va fer Tauroni d’un ordinador a Picassent, la magistrada va obrir recentment una investigació després que el passat mes de febrer l’Audiència li l’ordenara.
Tauroni comptava amb una autorització per a utilitzar un ordinador de Picassent, de la Unitat Docent, per a facilitar-li l’estudi de la documentació que en format electrònic –pel seu elevat volum– s’havia incorporat al case Cooperació.
En ocasió del trasllat de l’empresari a un module diferent de la presó, es va fer revisió de l’ordinador portàtil i es va descobrir que amb el mateix era possible connectar-se a internet i que s’havia utilitzat indegudament l’accés a la xarxa existent en l’Unitat Docent.
Després de conéixer-se este fet, el fiscal va demanar una investigació per si Tauroni havia pogut manejar des d’este ordinador els seus comptes en l’estranger o havia donat instruccions a tercers sobre la disposició del seu patrimoni.
Així mateix, va al·legar que Tauroni és un expert informàtic i que una de les línies d’investigació que se seguixen en la causa és si el seu patrimoni als Estats Units prové d’adquisicions relacionades amb els beneficis dels delictes de malversació i frau de subvencions que se li imputen.
La jutgessa va declinar investigar este assumpte en veure’s no competent i després l’Audiència li va ordenar fer-ho en estimar que hi havia indicis de la possible comissió de fets delictius més enllà de la responsabilitat disciplinària que l’intern haguera pogut incórrer. A la magistrada li va recordar que, malgrat la seua “interpretació restrictiva” d’una article de la llei, esta mateixa normativa arreplega que “es preveu la possibilitat que encara quan no s’aprecie cap regla de conexivitat, es poden investigar fets delictius comeses per una mateixa persona que tinguen analogia o relació entre si”.
