24.01.2017 - 10:52
|
Actualització: 24.01.2017 - 12:12
El Tribunal Suprem de la Gran Bretanya ha dictaminat avui que el govern de Theresa May haurà de sotmetre a votació a la cambra dels comuns i dels Lords el Brexit. Dels onze magistrats, vuit hi han votat a favor i tres en contra. Aquesta decisió suposa un cop als plans de May, que volia activar l’article 50 del tractat de Lisboa al març i així començar a negociar la sortida de la UE.
El fiscal general s’ha mostrat ‘decebut’ per la decisió, però ha assegurat que el govern acatarà la sentència. De totes maneres, el Suprem ha donat la raó al govern en un altre apartat del recurs. Segons els magistrats May no ha de comptar amb el consentiment dels parlaments d’Escòcia, Irlanda del Nord i Gal·les per activar el Brexit. El govern escocès ha reclamat diverses vegades la seva voluntat de romandre a la Unió, i aquest veredicte pot donar un nou impuls a les veus que reclamen un nou referèndum d’independència.
Ací podeu veure Lord Neuberger anunciant el veredicte:
“Majority of 8 to 3 Supreme Court rules government cannot trigger article 50” without Parliament – Lord Neuberger https://t.co/9ssHavp4Mcpic.twitter.com/u7XcBZjtgy
— BBC Breaking News (@BBCBreaking) 24 de gener de 2017
Ara els diputats tenen la possibilitat —encara que poc probable— de corregir o dinamitar el full de ruta de la primera ministra, que fa una setmana va afirmar que volia un divorci net i dur: sortint del mercat únic i recuperant el control de les fronteres. La data de la votació encara no s’ha fet pública.
El govern reclamava el seu dret a utilitzar la prerrogativa real, que li permet prendre decisions en nom de la reina i sense consultar el parlament. Tanmateix, el tribunal s’ha inclinat a favor del paper preeminent de la cambra per sobre del rol de l’executiu. El novembre passat, un tribunal d’instància inferior ja havia dictat una sentència similar, però el govern va recórrer al Suprem.
La demanda la van presentar un grup de persones encapçalat per Gina Miller, executiva de la City de Londres. En segona instància també s’hi ha afegit el govern escocès de Nicola Sturgeon.
