09.05.2023 - 11:10
|
Actualització: 09.05.2023 - 14:05
El Tribunal Administratiu de Montpeller ha acordat de prohibir l’ús del català als plens municipals dels ajuntaments dels Banys i Palaldà (Vallespir), Elna (Rosselló), Portvendres (Rosselló), Sant Andreu de Sureda (Rosselló) i Tarerac (Conflent). Aquests ajuntaments havien modificat sengles reglaments municipals per permetre l’ús del català als plens a condició de traduir les intervencions al francès. Ara la decisió del tribunal força els ajuntaments a canviar els reglaments en un termini de tres mesos a tot estirar.
El tribunal argumenta que la llengua francesa és la llengua de l’estat, tal com estableix la constitució, i que no pot ser relegada a llengua de traducció. Els ajuntaments afectats consideren que és una bufetada a la llengua i han anunciat que acudiran al Tribunal d’Apel·lació de Tolosa de Llenguadoc.
Nicolas Garcia, batlle d’Elna, en conversa telefònica amb VilaWeb, reconeix que la sentència és negativa. En declaracions anteriors, Garcia ja va dir que estava disposat a dur el cas fins a la justícia europea.
L’advocat del cas, Mateu Pons, en declaracions a l’ACN, assegura que, malgrat la decisió judicial, la sentència obre la porta implícitament a parlar primer en francès i després traduir-ho al català. Però, ara com ara, aquesta opció només la considera el batlle de Portvendres, que ja ha anunciat que farà una nova modificació i esperarà a veure què fa el Prefecte dels Pirineus Orientals. Els batlles dels Banys i Tarerac, en canvi, han anunciat que continuaran parlant en català als plens. El tinent batlle d’Elna, Pere Manzanares, ha dit que en parlaran amb el batlle, Nicolas Garcia, però que, d’entrada, no veuen gaire factible l’opció de fer el canvi de reglament per avantposar el francès. Per ell, això només és un primer pas: “Hem perdut la primera etapa, però ens en queden tres: el Tribunal d’Apel·lació de Tolosa, el Consell d’Estat i, finalment, el Tribunal Europeu. El combat continua”, ha dit Manzanares.
I el batlle de Tarerac, Jean-Louis Salies, ha dit que ells continuarien parlant en català als plens. “Que enviïn un gendarme”, ha etzibat durant la seva intervenció.
Plens en català
Ara fa un any, Elna es va convertir en el primer municipi nord-català que va permetre de debatre als plens en català. L’ajuntament va aprovar –amb el vot en contra dels cinc regidors de l’oposició de dretes– de canviar el punt 19 del reglament intern del consistori perquè a les sessions es pogués intervenir en català.
La mesura, avalada per una jurista, havia de permetre que els regidors que es volguessin expressar en català ho poguessin fer, sempre que després es traduís al francès per facilitar la comprensió de tothom i que, en el cas que es fessin actes escrites en català, la traducció al francès “destaqués” per damunt del text en català. La decisió es va prendre arran d’un episodi al ple en què dos regidors van abandonar la sessió quan el tinent de batlle, Pere Manzanares, va intervenir-hi en català. Després d’Elna, uns quants municipis, com els Banys, Portvendres, Sant Andreu de Sureda i Tarerac, van fer canvis normatius semblants.
Poc després d’haver aprovat el canvi, el prefecte dels Pirineus Orientals es va adreçar per carta al batlle d’Elna i també als altres consistoris demanant-los que es fessin enrere i retiressin la modificació. Però els ajuntaments es van mantenir ferms i el prefecte va dur el cas davant el Tribunal Administratiu de Montpeller, que ara ha resolt de prohibir el català als plens.
“Contravé l’esperit europeista”
La portaveu del govern, Patrícia Plaja, ha lamentat la decisió dels tribunals perquè considera que s’ha fet “una lectura molt restrictiva de la constitució francesa” i a més “contravé l’esperit europeista de respecte a la pluralitat”. El govern, ha explicat la portaveu, ha fet arribar ja també el seu “suport” als electes dels ajuntaments afectats que han decidit recórrer la resolució judicial, i s’ha posat a disposició de les entitats que promouen l’ús del català a les institucions i la societat de la Catalunya del Nord.
