15.07.2020 - 11:43
|
Actualització: 15.07.2020 - 12:12
El Tribunal General de la Unió Europea ha anul·lat la decisió que obligava Apple a tornar a Irlanda 13.000 milions d’euros més interessos perquè considerava que s’havia beneficiat d’ajudes fiscals il·legals. En concret, la sentència determina que l’executiu comunitari no ha pogut demostrar que la multinacional tecnològica s’hagués beneficiat des de 1991 d’ajudes públiques que haurien impedit la lliure la competència del mercat interior, fet que hauria resultat incompatible amb la legislació comunitària. ‘La Comissió es va equivocar en declarar que s’havia concedit a Apple Sales International (ASI) i Apple Operations Europe (AOE) un avantatge econòmic selectiu i, per extensió, una ajuda d’estat’, ha explicat el Tribunal General de la UE en un comunicat.
#EUGeneralCourt annuls the decision taken by the @EU_Commission regarding the Irish #TaxRulings in favour of @Apple #Apple #EUCommission #StateAid pic.twitter.com/KoF6r1n82S
— EU Court of Justice (@EUCourtPress) July 15, 2020
Tant Dublín com la multinacional tecnològica havien recorregut aquesta decisió de fa gairebé quatre anys davant la justícia europea. Els serveis de la vice-presidenta de la Comissió Europea responsable de Competència, Margrethe Vestager, tenen un termini de dos mesos i deu dies per a decidir si recorren la sentència davant la instància superior, el Tribunal de Justícia.
En concret, la sentència fa referència a dues resolucions fiscals de l’agència tributària irlandesa de 1991 i 2007 a favor d’Apple Sales International i Apple Operations Europe que avalaven els mètodes emprats perquè ambdues assignessin beneficis a les seves respectives sucursals irlandeses. Aquestes resolucions van estar vigents entre 1991 i 2014, però la Comissió Europea només va poder ordenar la recuperació dels diners no pagats durant un període de deu anys anterior a la primera sol·licitud d’informació, que es remunta a 2013. Segons els seus càlculs, Apple havia deixat de pagar 13.000 milions d’euros des de 2003.
En la seva sentència, el Tribunal General considera que Brussel·les va concloure ‘erròniament’ que Dublín havia concedit un avantatge selectiu a Apple per no haver atribuït a les seves filials irlandeses les llicències de propietat intel·lectual del grup propietat d’ASI i AOE. Això va suposar que tampoc no es van adjudicar a les filials irlandeses de la multinacional tots els beneficis obtinguts de les vendes del grup fora del continent americà. Segons el tribunal de primera instància, la Comissió ‘hauria d’haver demostrat que aquests ingressos provenien d’activitats realitzades realment per les filials irlandeses’ a través, d’una banda, d’actuacions efectivament exercides per elles o, per un altre, amb ‘decisions estratègiques’ a aplicar més enllà del seu àmbit.
En segon lloc, la justícia europea ha dictaminat que l’executiu comunitari tampoc ha pogut demostrar l’existència d”errors metodològics’ en els acords fiscals entre Dublín i Apple que conduïssin a una reducció dels beneficis de la multinacional que havien de ser gravats a Irlanda. ‘Encara que el Tribunal General lamenta la naturalesa incompleta i a vegades inconsistent dels “tax rulings” [imposts a la carta pactats entre estats i multinacionals] qüestionats, els defectes identificats per la Comissió no són, en si mateixos, suficients per a demostrar l’existència d’un avantatge’ incompatible amb el dret comunitari, explica al tribunal de Luxemburg.
Finalment, els jutges assenyalen que la Comissió Europea no ha pogut demostrar que els acords fiscals van ser fruit d’un ‘poder discrecional’ per part de les autoritats fiscals irlandeses.
