La justícia espanyola posa en dubte que Millán-Astray col·laborés amb el franquisme

El Tribunal Superior de Justícia madrileny ha ordenat a l’Ajuntament de Madrid de mantenir el nom del carrer del General Millán-Astray, que el govern de Manuela Carmena havia aprovat de retirar. El tribunal considera que no està prou provat que Millán-Astray, fundador de la Legió espanyola, “participés en la sublevació militar, ni en cap de les accions bèl·liques durant la guerra civil, ni en la repressió de la dictadura“, tot i que Franco el va nomenar cap de l’Oficina de Publicitat i Propaganda i cap del Cos de Mutilats de Guerra per la Pàtria, i que va ser procurador de les Corts franquistes entre 1943 i 1954. La sentència del tribunal n’anul·la un altre d’un jutge madrileny que havia considerat que hi havia “dades prou documentades” que provaven la participació de Millán-Astray “en la contesa i la sustentació del règim polític sorgit de la guerra civil”.

El mateix tribunal també considera que cal mantenir el nom del carrer dedicat a la División Azul, la unitat de l’exèrcit franquista destinada a ajudar l’exèrcit nazi, perquè addueix que la llei de memòria històrica es refereix solament a la guerra del 1936-1939 i a la dictadura franquista, i que en canvi no diu res sobre el nazisme, segons que ha avançat ElDiario.es.