26.04.2018 - 20:20
|
Actualització: 27.04.2018 - 10:01
TEMA DEL DIA
Entranyes. L’escandalosa sentència contra ‘la Manada’ sembla que ha obert els ulls a molta gent sobre la qualitat de la justícia espanyola. Fins i tot aquells que a cada sentència injusta deien gèlidament que sempre acaten i respecten les decisions judicials, avui han posat el crit al cel per una sentència que no és únicament injusta, sinó que remou les entranyes de qualsevol persona amb un mínim de sensibilitat. Els qui callaven arran de la injustícia comesa contra els joves d’Altsasu han descobert ara que barallar-se amb un guàrdia civil pot arribar a costar cinquanta anys de presó, mentre que violar en grup una noia de divuit anys, en companyia d’un guàrdia civil i un militar, només nou.
Desgraciadament, ja fa molt de temps que es viu una involució de la justícia espanyola, que treu la pols a les togues del franquisme que no va enviar mai a la tintoreria i les torna a fer servir per retallar drets i llibertats que en teoria eren consolidats des de la transició però que ara s’ha vist que no. El patriarcat és la normalitat en la justícia espanyola i, encara que la constitució parli de garantir la igualtat entre homes i dones, hi ha un masclisme estructural que no ha desaparegut. N’és una prova la persistència de la violència masclista, que no tan sols no desapareix, sinó que augmenta avalada per un clima d’hostilitat contra les llibertats en general, individuals o col·lectives, i de persecució acarnissada de la discrepància.
Aquest retrocés afecta tot l’estat espanyol, promocionat per una dreta retrògrada i una esquerra acomplexada que sovint hi ha col·laborat per activa o per passiva. Era més fàcil fer un acudit sobre Carrero Blanco a la transició que no pas ara. Perquè ara es poden censurar exposicions de fotografies a Arco i fins i tot es pot condemnar a presó cantants com Valtònyc. I tot això passa amb l’aval del PP, del PSOE i dels que volen renovar la política, Ciutadans, que és l’artefacte polític creat per blindar aquesta involució i assegurar-ne la continuïtat política.
La involució de la justícia espanyola no és un problema que perjudiqui només les dones, els artistes o els independentistes, sinó que és un problema d’una democràcia espanyola que s’ha anat degradant. Catalunya ara, o Euskadi abans, van ser l’excusa per a practicar una retallada de drets que ara ja afecta tots els demòcrates espanyols. Els jutges del tribunal superior de Navarra respiren un clima d’impunitat que els permet d’actuar així, de la mateixa manera que l’extrema dreta torna a actuar als carrers més desacomplexadament. Perquè saben, com els assaltants de la llibreria Blanquerna la Diada del 2013, que, malgrat que siguin condemnats a quatre anys de presó, no hi entraran. Tenen les espatlles cobertes gràcies a una magistratura copada per una casta amb els mateixos cognoms que hi havia durant el franquisme. En la justícia espanyola tampoc no hi va haver transició.
Una de les coses més preocupants de la decisió del cas de ‘la Manada’ és la consideració que fan sobre l’ús de la violència. Justifiquen que no és agressió sexual, sinó abús, perquè no hi va haver violència. En el relat de fets, els jutges descriuen una situació de violència psicològica i intimidació però s’esforcen a deixar clar que no hi va haver gens de violència física. Aquesta distinció entre violència física i psicològica és moralment repugnant, però confirma l’ús aleatori del concepte de violència que fa la justícia espanyola, segons qui l’exerceix. Si són membres de cossos i forces de seguretat de l’estat, no hi ha violència, sigui contra una noia indefensa o contra ciutadans que volen votar. En canvi, quan es tracta d’una baralla de joves en un bar a Altsasu o quan un grup d’independentistes aixeca un peatge en una autopista és terrorisme. La desproporció és brutal.
En la justícia espanyola, l’acusació de violència no depèn dels fets sinó dels interessos o la ideologia dels jutges. Això s’ha vist avui, amb l’aberrant sentència de ‘la Manada’, però també en les interlocutòries del jutge Pablo Llarena sobre l’actuació dels dirigents independentistes empresonats, on fabrica un relat sobre uns fets violents que no va veure ningú. Amb aquesta deriva de la justícia espanyola, qualsevol ciutadà està indefens, perquè per un mateix fet pot ser acusat de terrorisme o pràcticament absolt. No és un problema polític que afecti Catalunya, és un problema democràtic que afecta tot l’estat espanyol. Per desgràcia, alguns no ho han descobert fins avui. La justícia espanyola ha de passar urgentment per la ITV, i enviar a desballestar l’aparell tardofranquista que encara té incrustat.
MÉS QÜESTIONS
El TSJ valencià anul·la el decret del plurilingüisme que la Generalitat ja va derogar. El Tribunal Superior de Justícia (TSJ) ha anul·lat parcialment el decret de plurilingüisme de la Conselleria d’Educació, derogat per la Generalitat el desembre passat, però els arguments que exposa poden afectar l’acció del govern del Botànic en el futur. El TSJ considera que discrimina el castellà a les aules perquè la ‘desproporció’ enfront del català ‘És manifesta’. A més, diu que vulnera la constitució espanyola i que els articles anul·lats vulneren la legislació estatal i valenciana. El tribunal reconeix que la immersió lingüística és viable, però sempre que ‘hi hagi oferta alternativa d’ensenyament sostingut amb fons públics en la qual s’utilitzi com a vehicular cadascuna de les llengües cooficials’. I aquest punt, considera, s’incompleix al País Valencià, de manera que, segons el tribunal, es vulneren alguns articles de la constitució espanyola.
Suspenen de sou i feina la cap de Carles Recio per haver-li tolerat l’absentisme. La Diputació de València ha decidit de suspendre durant cinc mesos de sou i feina la cap de l’Arxiu-Biblioteca per haver tolerat l’absentisme d’un funcionari, el cap d’una unitat bibliogràfica. El funcionari en qüestió és el conegut activista blaver Carles Recio, que va estar deu anys cobrant sense anar al seu lloc de feina. La resolució provisional de l’expedient obert a la cap de l’arxiu, María José Gil, diu que va cometre una falta greu per haver permès les faltes ‘molt greus’ del funcionari que tenia al seu servei. Per aquest motiu, proposa una suspensió de sou i feina durant cinc mesos, car conclou que ho va tolerar ‘des de la seua posició jeràrquica’. És previst que la presentació definitiva de la suspensió serà ferma dijous.
Eva Alcón serà la nova rectora de la Universitat Jaume I de Castelló. La professora de filologia anglesa Eva Alcón Soler ha presentat aquest matí el programa electoral de la seva candidatura al rectorat de la Universitat Jaume I de Castelló. Alcón és l’única candidata a comandar la universitat en les eleccions del 16 de maig. Serà, doncs, amb tota probabilitat, la primera rectora en la història del centre universitari i la segona del País Valencià. Substituirà en el càrrec Vicent Climent, que ha exercit com a rector durant vuit anys. El programa d’Alcón proposa una millora del finançament per a garantir-ne la sostenibilitat, augmentar la projecció laboral dels estudiants, consolidar la internacionalització de les investigacions i promoure-hi el català, entre més.
Prats de Molló ofereix allotjament a les famílies dels presos polítics. Prats de Molló, al Vallespir, ha fet un gest per a les famílies dels presos polítics catalans. L’ajuntament ha decidit d’oferir gratuïtament un apartament de propietat municipal a les famílies dels presos si volen passar uns dies de descans a Catalunya Nord. El consistori oferirà també a aquestes famílies tot de serveis gratuïts perquè puguin aprofitar tant com sigui possible la seva estada al Vallespir. També asseguraran una discreció màxima als qui vulguin utilitzar aquest apartament.
Martí no descarta d’avançar les eleccions generals a Andorra. El cap de govern d’Andorra, Antoni Martí, no descarta d’avançar les eleccions generals al desembre. La decisió la farà pública al juny, durant el debat d’orientació política, i la condiciona al fet de poder aprovar o no les principals lleis enguany. Entre aquestes lleis hi ha la de transferències, la reforma de funció pública i el nou codi de relacions laborals. Martí diu que convocar eleccions al desembre donaria marge al nou govern per a elaborar el pressupost del 2019, a més de distanciar els comicis generals dels comunals.
LA XIFRA
31,5 megabits serà la potència que tindran els deu nous parcs fotovoltaics de petites dimensions que la conselleria de Territori, Energia i Mobilitat preveu d’instal·lar a diversos municipis de les Illes.
TAL DIA COM AVUI
El 26 d’abril de 1937 hi hagué el bombardament de Gernika, l’atac aeri fet per l’esquadró alemany anomenat legió Còndor contra aquella localitat basca durant la guerra de 1936-1939. Durant més de tres hores van llançar 31 tones d’explosius que van destruir el 85% del centre urbà i van causar un incendi que va anorrear la resta. Hi moriren morir prop de tres-centes persones, en una població de poc més de 5.000 habitants.
