La justícia britànica reconeix la immunitat de Juan Carlos I

El Tribunal d’Apel·lacions britànic ha reconegut la immunitat a l’ex-rei espanyol Juan Carlos I, referida als seus actes previs a l’abdicació, el 2014. La divisió civil del tribunal ho ha dictaminat, en el procés judicial contra ell al Regne Unit per l’assetjament a què va sotmetre la seva ex-amant, Corinna Larsen.

La cort reconeix el recurs presentat per Juan Carlos I per justificar que les seves accions entre l’abril del 2012 i el 18 de juny de 2014 no pertanyien al seu àmbit privat, per la qual cosa és procedent de concedir-li la immunitat en aquest període. Amb tot, sí que es podrien jutjar els actes comesos després de l’abdicació. “Les presumptes conductes prèvies a l’abdicació són immunes de la jurisdicció dels jutjats d’aquest país”, ha dictat la jutgessa Ingrid Simler.

El dictamen deixa fora les acusacions d’espionatge i assetjament dirigides per l’ex-cap del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), Fèlix Sanz Roldán. Segons Simler, els actes comesos per Sanz Roldán són atribuïbles a l’estat espanyol. “Només la posició de cap d’estat, permetia fer que el cap dels serveis secrets actués de la manera que se l’acusa, fent servir el CNI, encara que els seus motius fossin privats i per molt abusius que fossin”, detalla la jutgessa.

L’escrit cita una sentència sobre el dictador xilè Augusto Pinochet per reforçar la seva tesi. En aquell text, va quedar dictaminat que la immunitat “no pertanyen a l’individu sinó a l’estat en si”. “Existeixen per protegir la sobirania d’aquest estat de la interferència d’altres estats. Per descomptat, es poden modificar o eliminar per acord entre estats o renunciat per l’estat en qüestió”, raona.

La defensa de Larsen ha assegurat que el cas ara podrà progressar ara cap a un judici al Tribunal Superior de Londres. L’advocat Michael Kim, de la firma Kobre&Kim, ha dit que la gran majoria de les acusacions van passar el 2014 i no es veuen afectades per la decisió del tribunal d’apel·lació. Segons el lletrat, la demanda conté “acusacions molt serioses d’assetjament continuat durant un període llarg, que serà examinat amb detall quan hi hagi judici”.

El dictamen detalla que el rei emèrit i Larsen van tenir una relació íntima entre el 2004 i el 2009. L’ex-amant del rei assegura en la demanda que des del 2012 va patir assetjament continuat, fet que nega la defensa de Juan Carlos I. Larsen acusa l’ex-cap del CNI de participar de l’assetjament.

L’escàndol que va provocar el cas de Larsen va ser un dels motius que va portar el rei espanyol a fugir a Abu Dhabi.